Ensenyament per conceptes i enfocament per tasques

La: dimensió de la recerca lingüística que partint de marcs teòrics interdisciplinaris, té com a

objectiu la resolució de problemes pràctics derivats de l’ús lingüístic en què es concreta la

capacitat humana del llenguatge.

Assessorament lingüístic: conjunt de funcions que assumeix un professional de la llengua

que contribueixen a la qualitat lingüística i comunicativa dels textos orals i escrits en una o

diverses llengües.

- Àmbits: universitats/ empreses/ mitj. com.…

Dinamització lingüística: servei que actuà sobre l’estatus de la llengua. Té a veure amb

l’ús de la llengua.

- Objectiu: intervenir en un procés de canvi lingüístic per reforçar o restablir una llengua

que ha estat desplaçada o substituïda per una altra llengua amb més poder o

prestigi.

- Àrees bàsiques:

- Assessorament lingüístic

- Formació lingüística

- Dinamització lingüística

Servei lingüístic: unitat d’una organització pública o privada que atén les seves necessitats

lingüístiques.

Afàsia: trastorn del llenguatge que són conseqüència d’una lesió cerebral.

- afàsia anòmica: dificultat per trobar la paraula adequada.

Adquisició del llenguatge: Procés en el qual un infant adquireix la llengua o les llengües

maternes del seu entorn més immediat.

Marc europeu de referència: objectiu: unificar la política educativa i didàctica a Europa pel

que fa a les llengües. Ofereix un enfocament pedagògic orientat cap a l’acció i l’ús efectiu de

les llengües. Permet el reconeixement de les titulacions obtingudes en contextos

d’aprenentatge de diferents i promou la mobilitat europea.

- S’avalua els coneixements, les habilitats lingüístiques, la competència lingüística,

progrés i els objectius assolits.

Immersió lingüística: Sistema d’ensenyament en el qual s’utilitza com a vehicle

d’ensenyament una llengua diferent de la primera llengua dels alumnes. - conjunció lingüística: garantir un alt nivell de català i castellà al final de l’ESO. S’ensenya a fer servir la llengua vehicular en l’ensenyament.

Analfabeta funcional: persona que no pot emprendre aquelles activitats en què

alfabetització és necessària per a l’actuació eficaç en el seu grup i comunitat i que li haurien

de permetre fer ús de la lectura, l’escriptura.

Alfabetització funcional: disposar de la facultat per a la comunicació, per fer les quatre operacions elementals, resoldre problemes i relacionar-se amb altres persones.

Estil referencial:

1. Proporció alta de noms en les primeres 50 paraules: designar

referents.

2. Increment més ràpid del vocabulari.

3. Vocabulari orientat als objectes.

4. Paraules aïllades primer; parla telegràfica després.

5. Millor nivell d’articulació: parla intel·ligible.

6. En general, adquisició més ràpida.

Estil expressiu:

1. Proporció baixa de noms en les primeres 50 paraules: + ús de paraules

pivot 2. Increment més lent del vocabulari.

3. Vocabulari orientat a les persones: fan servir el llenguatge per comunicar-se: +importància en la interacció.

4. Fórmules i rutines en la parla inicial; flexió i paraules funció, després.

5. Pitjor nivell d’articulació: parla poc intel·ligible.

6. En general, adquisició més lenta.

Ensenyament per conceptes:

Aquesta proposta serveix per resoldre conceptes concrets. Es fa atenció a la funció de mediació de

l’aprenentatge i de foment de processos cognitius.

Es fa una atenció simultània al significat i a la forma per superar les dificultats concretes de la gramàtica.

La comunicació és el procés mitjançant el qual es completa el pensament.

Objectius:

● Dins l’enfocament comunicatiu per desenvolupar la competència comunicativa.

● L’objecte d’aprenentatge és un concepte de qualsevol component de la llengua en ús i, en particular, del component gramatical.

Trets fonamentals:

● Concepte com a unitat mínima: oferir als aprenents explicacions conceptuals sistemàtiques i

completes, en lloc de regles gramaticals d'ús simplificades.

● Importància dels models didàctics: oferir varietat de gràfics, models i esquemes, capaços de captar

l'essència del concepte que s'està estudiant, l'aprenent haurà de crear els seus models pràctics.

● Autoreflexió verbalitzada oral o escrita: l'aprenent explica —a ell mateix o a d'altres— la comprensió que ha assolit del fenomen i la forma com es fa operatiu en la pràctica.

Procediment:

● Escollir un concepte i construir una unitat d’aprenentatge.

● Utilitzar figures, esquemes… que recullin la composició abstracte dels concepte.

● Guiar als alumnes al reconeixement de la semàntica i pragmàtica del concepte.

Enfocament per tasques:

1. La tasca final és la unitat fonamental.

Tasca = “qualsevol activitat —en què la llengua té un paper cabdal— que les persones fan

en la vida quotidiana, tant a la feina com en moments d’oci”.

2. “la tasca, en un context d’aprenentatge de llengües, implica un pla de treball, amb un

resultat comunicatiu clar i ben definit.

L’atenció se centra en el significat.

3. Dues menes d’activitats: comunicatives i de suport lingüístic.

a) Comunicatives: ús de la llengua en una situació de comunicació

b) Suport lingüístic: els alumnes centren l’atenció en la forma i desenvolupen el

coneixement explícit de la llengua que demana l’activitat comunicativa.

4. Procés d’elaboració:

1 seleccionar el tema

2 especificar els objectius comunicatius

3 programar les tasques finals que demostraran l’assoliment dels objectius

4 especificar els components (gramaticals, pragmàtics, discursius, socioculturals,

etc.) necessaris per executar la tasca final

5 planificar el procés (seqüència d’activitats comunicatives i de suport

lingüístic) 6 preveure les activitats d’avaluació.

5. Procés d’execució:

1 Fases de presentació i preparació: explicació de l’objectiu, presentació de models i de

les activitats que es duran a terme en les fases següents. Objectiu: motivar l’alumne

i activar els coneixements previs. Activitats breus d’escalfament.

2 Fase d’execució. El professor ha de prendre decisions metodològiques. Abans:

durada, dinàmica, agrupació dels alumnes. Durant: quan intervé, quan corregeix…

3 Fase conclusiva/d’avaluació: possibilitat de repetir la tasca, reflexionar sobre el procés