L'enllaç químic i l'enllaç iònic: Guia completa

Agregats atòmics: Elements i compostos

Els agregats atòmics es classifiquen segons la seva composició:

• Elements: Estan constituïts per àtoms del mateix nombre atòmic.
• Compostos: Estan constituïts per àtoms amb diferent nombre atòmic.

La formació d'agregats atòmics estables és deguda a l'atracció i unió dels àtoms; aquesta atracció és la causa de l'enllaç químic. La força d'atracció que manté units els àtoms s'anomena força d'enllaç i és de tipus elèctric.

Els àtoms s'uneixen perquè l'energia d'un conjunt de dos o més àtoms en un agregat atòmic és menor que la suma de les energies de cada àtom per separat. Un agregat atòmic és més estable com més gran hagi estat l'energia despresa en la seva formació. L'energia d'enllaç és l'energia necessària per trencar un enllaç i alliberar els àtoms que estaven units.

Es considera que només intervenen els electrons de l'últim nivell energètic (electrons de valència) i s'utilitza l'estructura electrònica de Lewis per a la seva representació. En unir-se, els àtoms adquireixen una configuració més estable.

L'enllaç iònic

L'enllaç iònic es forma per transferència d'electrons d'un àtom a un altre a causa de les seves electronegativitats molt diferents:

• L'àtom que perd o cedeix electrons es transforma en un catió (càrrega positiva).
• L'àtom que guanya electrons es transforma en un anió (càrrega negativa).

L'enllaç consisteix en la unió dels ions amb càrrega elèctrica oposada com a conseqüència de la seva mútua atracció electrostàtica. Els ions s'apropen i es distribueixen constituint un reticle cristal·lí tridimensional, desprenent una gran quantitat d'energia (procés exotèrmic). L'energia de formació del reticle s'anomena energia reticular (U).

Propietats dels compostos iònics

• Entitat bàsica: Són ions, per tant, no formen molècules.
• Estat físic: Són sòlids a temperatura ambient gràcies a la intensa atracció electrostàtica.
• Punts de fusió: Molt elevats.
• Duresa: Són durs i difícils de ratllar.
• Conductivitat: No són conductors en estat sòlid, però sí en estat líquid (per la mobilitat dels ions).
• Fragilitat: Es trenquen fàcilment si les capes de cristall llisquen, provocant repulsió electrostàtica entre ions de la mateixa càrrega.
• Solubilitat: Molt solubles en dissolvents polars com l'aigua. En dissolució, els ions estan solvatats (envoltats de molècules del dissolvent). La substància serà soluble si l'energia de solvatació és superior a l'energia reticular (E_solvatació > U).