Enfocament intersubjectiu en psicoanàlisi: Freud i la clínica intersubjectiva

Enfocament intersubjectiu: Freud

Replanteja les hipòtesis sobre la construcció de la subjectivitat. Apareixen en el marc epistemològic de la complexitat, després de l'auge de l'estructuralisme. L'observador és part inseparable de l'objecte d'estudi. Cau el mite de la ment aïllada.

Freud va esbossar línies referides a allò intersubjectiu. El superjo, com a instància, neix del producte de la indefensió inicial del subjecte i de la prolongació de la dependència respecte als seus pares.

Els conceptes de transferència i contratransferència continuen sent conceptes intersubjectius.

Ferenczi va posar especial èmfasi en el valor de la relació entre l'analista i el pacient. Va desenvolupar els beneficis i els prejudicis que podien donar-se en el si de la relació terapèutica com a conseqüència de la ingerència d'aspectes de la personalitat de l'analista.

L'empatia es troba present com a part del marc de treball. Consisteix en la capacitat de dissociar-se funcionalment per posar-se en el lloc de l'altre i així comprendre, vivencialment, allò que pot estar experimentant el pacient.

L'alianza terapèutica forma part d'aquest enfocament. Es defineix com una manera de relació entre l'analista i el pacient, des dels aspectes més saludables i madurs del pacient, i permet la permanència en els tractaments en moments difícils.

Deu punts centrals en la clínica intersubjectiva

1) Promoure una relació amistosa i confiable.

2) Aplicació d'una manera de percepció empàtica.

3) Comprensió del pacient: és important que es comprengui el pacient.

4) No només cal escoltar, sinó que cal aprofundir sobre allò que diu el pacient, i això remet a arribar a l'origen del problema.

5) És important que el pacient pregunti.

6) És important la tolerància del terapeuta davant de les intervencions del pacient.

7) Construcció d'escenes que permetin comprendre allò que està succeint en el camp intersubjectiu (per exemple: somnis, pel·lícules, records portats tant per l'analista com pel pacient).

8) Les manifestacions de rebuig han d'evitar ser interpretades com a defenses.

9) Les intervencions de l'analista abasten tota la gamma de comunicació.

10) Avaluar constantment els efectes de les intervencions de l'analista en el pacient.