Energia, Recursos Minerals i Aigua a Catalunya i Espanya

L’energia nuclear i les energies renovables alternatives

L’energia nuclear

Espanya disposa dels recursos miners d'urani necessaris per abastar les centrals nuclears existents, però l'urani que s'hi fa servir ha de ser enriquit.

L'energia nuclear és la que s'allibera com a resultat d'una reacció nuclear. Avui, la producció d'energia nuclear es fa pel procés de fissió nuclear, però s'estudia una nova forma d'obtenció d'energia basada en la fusió nuclear, que permetria resoldre molts dels problemes de proveïment energètic.

Els avantatges són: el seu gran poder calorífic i el fet de produir una energia aparentment neta.

La instal·lació de centrals nuclears topa amb un fort rebuig social a causa de: perills de possibles fuites radioactives, dificultats en l'emmagatzematge d'uns residus amb alts nivells de radiació i l'elevat cost de la instal·lació.

Les noves fonts d’energia renovables

Les energies renovables són les que s'obtenen de fonts naturals inexhauribles.

Noves fonts d’energia renovables:

• Solar: Es tracta d'una font energètica gratuïta, neta i inesgotable. El potencial de l'energia solar a Espanya és el més alt d'Europa. El 70% del territori disposa de més de 2.500 hores anuals de sol. A Espanya hi ha poques instal·lacions d'aquest tipus: Almeria (amb la central solar de Tabernes), Huelva i Tenerife presenten les millors localitzacions. La comercialització de panells solars domèstics ha fet possible que les llars i els negocis puguin produir i consumir la seva pròpia energia solar.
• Eòlica: Utilitza la força del vent. Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segon país del món productor d'aquest tipus d'energia, per darrere d'Alemanya. L'impacte ambiental que suposen els molins de vent fa que es plantegi la possibilitat de situar les properes instal·lacions al mar.
• Biomassa: La biomassa s'obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica. La biomassa natural és la que es produeix espontàniament a la natura. La biomassa residual es compon de residus derivats de l'activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera.
• Geotèrmica: Aquesta energia utilitza la calor interna de la Terra. A Espanya, l'àrea amb més possibilitat d'ús d'aquest tipus d'energia és l'arxipèlag canari. Jaciments geotèrmics de baixa temperatura s'utilitzen per a calefacció, el subministrament d'aigua calenta de balnearis o d'ús domèstic, i per a calefacció d'hivernacles.

Els recursos miners

L’explotació de recursos miners

La mineria metàl·lica

Els minerals metàl·lics es troben en àrees del sòcol hercinià o a les vores. La utilització és per a les indústries de base i per a les indústries de transformació. Ha patit un retrocés amb el tancament d’explotacions importants.

Els minerals no metàl·lics

Es troben en formacions paleozoiques i en conques terciàries; la seva extracció ha tingut resultats molt desiguals en comparació amb els minerals metàl·lics.

Espanya manté una alta producció de sal. La primera productora de sal gemma d’Espanya és Cantàbria, que la subministra a fàbriques de sosa i altres indústries químiques. La sal marina s’obté de salines que hi ha al litoral mediterrani i a la regió sud-atlàntica.

Les sals potàssiques s’utilitzen en fertilitzants agrícoles i a la indústria química (colorants, medicaments, sabons i vidres). Espanya té una extensa conca potàssica en terrenys sedimentaris que s’estén des de Catalunya fins a Navarra. S’han tancat moltes mines perquè han deixat de ser rendibles.

Roques industrials

S’ha aconseguit un notable dinamisme els darrers anys amb les pedreres per a l’extracció de roques industrials lligades a la indústria química i a la construcció. Els granits s’obtenen a Galícia i els marbres de millor qualitat a Almeria i Badajoz.

L’aigua i els recursos energètics i minerals a Catalunya

L’aigua a Catalunya

Els cursos fluvials de Catalunya són tots molt curts i de cabals força irregulars, marcats pel relleu muntanyós. L’orientació dels rius és de nord a sud.

Les conques hidrogràfiques

• La part oriental o de les conques internes: formada pels rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la mar Mediterrània. Les més importants són la del Llobregat i la del Ter. Recullen les aigües de les serres prepirinenques i pirinenques i, amb les desembocadures, dibuixen planes al·luvials ben destacades.
• L’occidental o de les conques intercomunitàries: inclou la part catalana de les conques de l’Ebre i el riu de la Sénia (vessant mediterrani), i la Garona (vessant atlàntic). Està gestionada de manera compartida per la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i la del Xúquer.

La demanda d’aigua

El 92% de la població de Catalunya consumeix només el 34% dels recursos hídrics, ja que l'ús agrícola és el que més consum fa, amb un 55% de la demanda total.

Aquest desequilibri entre les demarcacions hidrogràfiques s’agreuja tant pel règim de pluges com per la manca de grans inversions. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya mostra com la xarxa principal de subministrament d’aigua és insuficient. Aquest fet ha obligat a prendre mesures restrictives en el subministrament diversos cops els últims anys. El consum mitjà d’aigua a les llars catalanes va ser l’any 2013 de 117 L per habitant i dia.

Els recursos energètics i minerals

Catalunya disposa de pocs recursos energètics i miners; per això, sempre depèn de la producció general d’Espanya i de l’estranger.

Recursos energètics: La mineria del carbó es limitava en el passat a l’explotació d’algunes mines de lignit que s'aprofitaven per a centrals tèrmiques situades a peu de mina. Les centrals nuclears produeixen quantitats massives d’energia, però hi ha molta polèmica. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts d’aigua de molts embassaments i la potència del riu Ebre. Les energies alternatives van guanyant pes, però únicament té importància com a recurs la biomassa, seguida de l’energia eòlica.

L’electricitat no suposa més del 20% del consum d’energia total. L’altre 80% és transport, calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials.

Recursos minerals: Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut pes i s’han tancat diverses mines. Pel que fa a les roques industrials, sobresurt l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles.