Energia de'ionització afinitat electronica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,85 KB
La
Radiació electromagnètica és la propagació en forma
D’ones transversals d’un camp elèctric i d’un camp magnètic, perpendiculars
Entre si i perpendiculars a la direcció de propagació. No hi ha propagació de
Matèria, únicament es propaga energia.
Espectre Electromagnètic: El conjunt de radiacions Electromagnètiques s’anomena espectre electromagnètic. Hi ha diferents tipus de Radiacions electromagnètiques. Totes les ones electromagnètiques són de la Mateixa naturalesa i es propaguen a la mateixa velocitat, però cada classe de Radiació es caracteritza per la seva longitud d’ona λ i la seva freqüència ν. · Longitud D’ona λ (m) La longitud d’ona és la distància mínima entre dos punts en Concordança de fase, és a dir, amb el mateix estat de vibració. A vegades es Convenient utilitzar submúltiples del metre per expressar el seu valor. La freqüència és el nombre D’oscil·lacions que passen per un punt determinat en un segon. S’expressa en S-1 o, el que és el mateix, en Hz (hertz). · Període T (s) El període és el temps que triga una ona a recórrer una distància Igual a la de la longitud d’ona (és a dir, una oscil·lació completa). Es mesura En segons. · Nombre d’ona = 1/ λ (m-1 ) El nombre d’ona és el nombre D’oscil·lacions per unitat de longitud. En espectroscòpia se sol utilitzar la Unitat cm-1 . El Model atòmic de Bohr incorpora les idees de Planck Sobre quantització de l’energia, i es basa en les hipòtesis següents: * L’electró es mou en òrbites circulars Al voltant del nucli. *L’electró, mentre es mou en una òrbita, no emet energia Radiant. Quan passa d’una òrbita amb una determinada energia a una altra D’energia inferior, emet energia en forma d’un fotó de llum de freqüència igual A: ν = ∆E/h * Els electrons només poden tenir uns valors determinats d’energia. L’energia de l’electró està quantitzada. Un Orbital atòmic és una funció d’ona que ens descriu una Zona de l’espai, al voltant del nucli d’un àtom, on hi ha una gran probabilitat De trobar un electró, en un determinat estat energètic, fixats els nombres Quàntics n, l i m. Les Propietats períòdiques més significatives són: *radi Atòmic: En un mateix període, els radis atòmics i els volums atòmics dels Elements representatius decreixen amb el nombre atòmic, *l’energia d’ionització: és l’energia mínima necessària per arrencar un electró d’un àtom en fase gasosa I en estat fonamental. L’electró arrencat és el més allunyat del nucli. Els valors de l’energia d’ionització s’expressen En eV/àtom i en kJ/mol d’àtoms. Sempre és un procés on cal aportar energia. Com més petit Sigui el potencial d’ionització, major és la tendència a formar ions positius. *l’afinitat Electrònica: és la variació d’energia que es produeix en l’addició d’un electró A un àtom en fase gasosa i en estat fonamental. és un procés on es desprèn energia, però hi ha excepcions. S’expressa en EV/àtom o kJ/mol d’àtoms, i quan es desprèn energia porta signe negatiu, mentre que quan S’ha de comunicar energia té signe positiu. Com més gran sigui l’afinitat electrònica major és La tendència a formar ions negatius. *l’electronegativitat:
És la Capacitat que té un àtom d’atreure cap a si els electrons quan es combina amb Un altre element. No es pot mesurar directament i cal fer servir mètodes Indirectes. Habitualment s’utilitza l’Escala de Mulliken: l’electronegativitat S’obté amb la mitjana aritmètica de l’energia d’ionització i l’afinitat Electrònica. L’electronegativitat disminueix en baixar dins d’un grup i Augmenta en avançar en el període. té molta importància a l’hora d‘establir el Tipus d’enllaç entre els àtoms. Els elements electronegatius són aquells que tenen una elevada electronegativitat i, per tant, tenen tendència a guanyar Electrons i formar anions , tenen caràcter no metàl·lic. Els elements Electropositius són aquells que tenen una baixa electronegativitat i, per tant, Tenen tendència a perdre electrons i formar cations, tenen caràcter metàl·lic. Als gasos nobles se’ls assigna electronegativitat zero. Absorció De radiació: · Les freqüències D’ona de ràdio (radiofreqüències) provoquen transicions en l’espín nuclear, que Són les que s’observen en l’espectroscòpia de Ressonància Magnètica Nuclear. · La radiació De microones provoca, en ser absorbida per una molècula, canvis en els nivells De rotació de la molècula. · Les freqüències infraroges provoquen canvis en els estats de vibració Molecular, que són els que s’observen en l’espectroscòpia d‘infraroig (IR). · Les Freqüències en el rang ultraviolat-visible exciten els electrons a nivells D’energia superiors dins de les molècules.
Espectre Electromagnètic: El conjunt de radiacions Electromagnètiques s’anomena espectre electromagnètic. Hi ha diferents tipus de Radiacions electromagnètiques. Totes les ones electromagnètiques són de la Mateixa naturalesa i es propaguen a la mateixa velocitat, però cada classe de Radiació es caracteritza per la seva longitud d’ona λ i la seva freqüència ν. · Longitud D’ona λ (m) La longitud d’ona és la distància mínima entre dos punts en Concordança de fase, és a dir, amb el mateix estat de vibració. A vegades es Convenient utilitzar submúltiples del metre per expressar el seu valor. La freqüència és el nombre D’oscil·lacions que passen per un punt determinat en un segon. S’expressa en S-1 o, el que és el mateix, en Hz (hertz). · Període T (s) El període és el temps que triga una ona a recórrer una distància Igual a la de la longitud d’ona (és a dir, una oscil·lació completa). Es mesura En segons. · Nombre d’ona = 1/ λ (m-1 ) El nombre d’ona és el nombre D’oscil·lacions per unitat de longitud. En espectroscòpia se sol utilitzar la Unitat cm-1 . El Model atòmic de Bohr incorpora les idees de Planck Sobre quantització de l’energia, i es basa en les hipòtesis següents: * L’electró es mou en òrbites circulars Al voltant del nucli. *L’electró, mentre es mou en una òrbita, no emet energia Radiant. Quan passa d’una òrbita amb una determinada energia a una altra D’energia inferior, emet energia en forma d’un fotó de llum de freqüència igual A: ν = ∆E/h * Els electrons només poden tenir uns valors determinats d’energia. L’energia de l’electró està quantitzada. Un Orbital atòmic és una funció d’ona que ens descriu una Zona de l’espai, al voltant del nucli d’un àtom, on hi ha una gran probabilitat De trobar un electró, en un determinat estat energètic, fixats els nombres Quàntics n, l i m. Les Propietats períòdiques més significatives són: *radi Atòmic: En un mateix període, els radis atòmics i els volums atòmics dels Elements representatius decreixen amb el nombre atòmic, *l’energia d’ionització: és l’energia mínima necessària per arrencar un electró d’un àtom en fase gasosa I en estat fonamental. L’electró arrencat és el més allunyat del nucli. Els valors de l’energia d’ionització s’expressen En eV/àtom i en kJ/mol d’àtoms. Sempre és un procés on cal aportar energia. Com més petit Sigui el potencial d’ionització, major és la tendència a formar ions positius. *l’afinitat Electrònica: és la variació d’energia que es produeix en l’addició d’un electró A un àtom en fase gasosa i en estat fonamental. és un procés on es desprèn energia, però hi ha excepcions. S’expressa en EV/àtom o kJ/mol d’àtoms, i quan es desprèn energia porta signe negatiu, mentre que quan S’ha de comunicar energia té signe positiu. Com més gran sigui l’afinitat electrònica major és La tendència a formar ions negatius. *l’electronegativitat:
És la Capacitat que té un àtom d’atreure cap a si els electrons quan es combina amb Un altre element. No es pot mesurar directament i cal fer servir mètodes Indirectes. Habitualment s’utilitza l’Escala de Mulliken: l’electronegativitat S’obté amb la mitjana aritmètica de l’energia d’ionització i l’afinitat Electrònica. L’electronegativitat disminueix en baixar dins d’un grup i Augmenta en avançar en el període. té molta importància a l’hora d‘establir el Tipus d’enllaç entre els àtoms. Els elements electronegatius són aquells que tenen una elevada electronegativitat i, per tant, tenen tendència a guanyar Electrons i formar anions , tenen caràcter no metàl·lic. Els elements Electropositius són aquells que tenen una baixa electronegativitat i, per tant, Tenen tendència a perdre electrons i formar cations, tenen caràcter metàl·lic. Als gasos nobles se’ls assigna electronegativitat zero. Absorció De radiació: · Les freqüències D’ona de ràdio (radiofreqüències) provoquen transicions en l’espín nuclear, que Són les que s’observen en l’espectroscòpia de Ressonància Magnètica Nuclear. · La radiació De microones provoca, en ser absorbida per una molècula, canvis en els nivells De rotació de la molècula. · Les freqüències infraroges provoquen canvis en els estats de vibració Molecular, que són els que s’observen en l’espectroscòpia d‘infraroig (IR). · Les Freqüències en el rang ultraviolat-visible exciten els electrons a nivells D’energia superiors dins de les molècules.