Empirisme i Teories Polítiques: Hume, Hobbes, Locke i Rousseau

Relacions d'idees i qüestions de fet

Hume distingeix dos tipus de proposicions o frases:

• Relacions d'idees: on aquestes frases o proposicions no depenen de l'experiència, sinó de la pròpia activitat de l'enteniment. Les matemàtiques estan formades per frases o proposicions de relacions d'idees. Com, per exemple: "Els triangles tenen tres angles".

• Qüestions de fet: la veritat d'aquestes frases o proposicions depèn de l'experiència perquè el seu contrari també és possible. Un exemple de les frases o proposicions de les ciències naturals seria: "Demà farà bon temps".

Crítica de la idea de la causalitat

La idea de causalitat expressa una connexió necessària entre dos fets o esdeveniments i és el que anomenem causa i efecte. L'únic que podem dir és que, fins ara, determinats fets han estat seguits d'altres i que, com que això sempre ha estat així, pensem que en el futur passarà igual; però la certesa al 100% no la tenim.

Exemple quan xuten una pilota:

• Per xutar-la, hem de coincidir en un lloc i un temps determinat (contigüitat en l'espai i el temps).
• Primer donem un cop a la pilota i després es mou (prioritat en el temps).
• Fins ara, sempre que hem xutat una pilota aquesta s'ha mogut, però no tenim la seguretat al 100% que en el futur sigui així (conjugació constant).

La causalitat es redueix a una associació d'idees producte de l'hàbit o costum d'observar dos fenòmens que sempre passen en el mateix ordre i amb la creença que en el futur continuarà passant el mateix.

Crítica a la idea de Déu

David Hume es pregunta si tenim alguna impressió de la qual pugui venir la idea de Déu. Ell ho té clar: la idea de Déu no prové de cap impressió que, a través de l'experiència, pugui demostrar la seva existència.

Hume era una persona tolerant i deixava en l'àmbit privat i personal que una persona pogués creure o no en Déu segons la seva fe, encara que ell tenia clar que no existia. Aquest filòsof, fidel al seu criteri de validesa del coneixement, només acceptarà com a vàlides les idees que són còpies de les impressions. Ell no és un escèptic radical, sinó una persona dubtosa que viu al dia i considera que un element que avui no existeix, potser demà, sí.

La filosofia moral

La filosofia moral de Hume s'anomena emotivisme moral perquè estableix que és el sentiment, i no la raó, el que determina les nostres accions. Estem fets de tal forma que aprovem certs actes i en desaprovem d'altres. Per aquesta raó, el bé i el mal moral depenen totalment dels nostres sentiments. La naturalesa humana determina la nostra moral i aquesta capacitat rep el nom de simpatia.

Teories polítiques del segle XVII i la Il·lustració

Thomas Hobbes: L'estat de natura

Aquest filòsof anglès parteix de la base que l'ésser humà és, per natura, insociable i egoista. La seva ambició és desmesurada i això comporta unes relacions presidides per la desconfiança i la rivalitat. El comportament humà està presidit per l'egoisme; per la qual cosa, persegueix la pròpia conservació i el propi plaer sense importar la resta. D'aquí que Hobbes afirmi que: "L'home és un llop per a l'home".

Aquest individualisme ferotge genera en l'estat de natura, o en societats primitives, una guerra de tots contra tots en què cada individu depèn de la seva força mental i física per a la seva conservació. Per això, en les societats primitives, en absència de lleis i de jutges, la vida és insegura i perillosa.

El contracte social

Per garantir la pau i evitar l'autodestrucció, els éssers humans, moguts per la por, estableixen un pacte o contracte pel qual transfereixen el seu poder i la seva força a un únic home que el pugui utilitzar com millor li sembli per aconseguir una pau comuna. El contracte es fa entre les persones d'un territori determinat i un home que és escollit, el qual passa a ser el rei. Gràcies a aquest pacte, les persones d'aquell territori cedeixen al rei tot el seu poder d'una forma total i irrevocable.

Les persones d'aquest territori estan sotmeses a la potestat del rei, que gaudeix d'una llibertat total i d'una immunitat per fer les lleis que ell cregui més convenients.

Leviathan

Es va publicar el 1651, ja que la vida d'aquest pensador va transcórrer envoltada pel conflicte polític: l'execució de Carles I d'Anglaterra (1649) i la posterior guerra civil. Tot això el va fer buscar una solució. Segons ell, el problema eren les disputes religioses i polítiques perquè hi havia un rei feble. Per això, Hobbes, en el seu llibre Leviathan, proposa un rei que concentri tot el poder en la seva persona. De fet, la portada del llibre és prou il·lustrativa: la corona representa el poder civil, el bàcul el poder eclesiàstic i l'espasa el poder militar.

En aquest llibre es comenten dos aspectes de la naturalesa humana:

• Avidesa (desig fort): Cada home pretén gaudir tot sol dels béns comuns. Tota associació neix de la necessitat recíproca o de l'ambició. No és l'amor mutu, sinó el temor recíproc el que consolida les societats.
• Raó natural: Cada home fuig de la mort violenta com el pitjor dels mals.

Segons Hobbes, els éssers humans estan d'acord en el fet que la mort és el pitjor dels mals i allò que tothom tem. La raó humana dicta a l'individu tres lleis naturals que són vies per evitar la mort:

1. La primera d'aquestes lleis mostra que tothom està interessat a aconseguir la pau com a quelcom valuós per continuar vivint.
2. La segona llei indica allò que han de fer els homes per obtenir la pau: han de donar-se als altres i ser respectuosos amb els demés.
3. La tercera llei natural revela que els homes han de mantenir els seus convenis o pactes un cop els han establert.

John Locke: El coneixement

Com a empirista que és, defensa que tots els continguts de la nostra ment s'originen en l'experiència. Per aquesta raó, l'experiència és, a la vegada, l'origen i el límit del nostre coneixement; per això no podem anar més enllà i només podem tenir certesa d'allò que hi ha en ella.

Classifica el coneixement en tres classes:

• Intuïtiu: Aporta un grau de certesa absoluta perquè, per mitjà d'ell, coneixem la nostra pròpia existència i d'altres elements.
• Demostratiu: Utilitza l'ús de demostracions per establir l'acord o desacord entre idees, i és un coneixement fiable.
• Sensible: S'obté a través de les sensacions i ens permet conèixer les coses reals; per tant, és l'única via d'accedir al món dels objectes.

Definició i classes d'idees

Idea és tot allò que la ment percep i, per tant, tot el que és objecte de l'enteniment humà quan l'home pensa. Quan naixem, la nostra ment és comparable a una habitació buida en la qual es van posant, mica en mica, una sèrie d'objectes i va canviant la seva decoració.

Divideix les idees en simples i complexes:

• Simples: Són aquelles que la ment no pot descompondre en d'altres. Exemple: el color blanc d'una paret.
• Complexes: Elaborades per la ment a partir de la suma de les idees simples.

Ell parla de qualitats primàries i secundàries d'un objecte qualsevol:

• Primàries: Són objectives i inseparables de l'objecte.
• Secundàries: Són subjectives, ja que les produeix una persona a partir de les seves sensacions.

La crítica a la teoria de les idees innates

Locke considera que una persona comença a tenir idees quan té la primera sensació, ja que abans d'aquest moment la nostra ment està buida. Per això critica la teoria de les idees innates de Descartes.

Al rebutjar les idees innates, Locke també nega la possibilitat que existeixin principis innats de caràcter moral que afectin la nostra conducta. Per aquesta raó, les nostres idees morals (el que està bé del que està malament) deriven de l'experiència.

Locke, teòric de la política

Locke, igual que Hobbes, estudia com era la vida dels éssers humans en els seus inicis en l'estat de natura. Locke arriba a la conclusió que aquests éssers humans vivien en un règim de llibertat, igualtat i respecte mutu. També observa que, davant la manca de lleis i de jutges, en ocasions no es pot assegurar el respecte de tothom i no es castigaven els possibles delictes que es fessin.

Per aquesta raó, els éssers humans, moguts pel desig d'assegurar millor els seus drets, accepten renunciar a la seva llibertat i a l'estat de natura per sotmetre's a un poder comú, escollint un governant o sobirà. Aquest és l'origen del contracte o pacte social, que és recíproc entre les persones que formen la societat i el governant que s'escull per fer complir les lleis. El pacte o contracte social és reversible i això implica que, si el governant o sobirà no ho fa bé, se'l pot treure. Si això passa, el pacte es dissol i, en aquest cas, les persones poden fer dues coses:

• Recuperar la seva llibertat per tornar a l'estat natural.
• Crear una nova societat política escollint un nou governant o sobirà.

Estat civil

Segons Locke, les persones que formen una comunitat (un poble, una ciutat...) escullen els seus representants per majoria i aquests disposen del poder legislatiu (els que fan les lleis) i controlen el poder executiu d'un govern.

• Si el poder es dóna a una sola persona, s'anomena Monarquia.
• Si és a una minoria escollida, és Oligarquia.
• Si ho assumeix el mateix poble, es diu Democràcia.

El que sí que té clar és que el poble conserva sempre la possibilitat de recuperar el poder i de revocar el govern quan aquest no compleixi el que ha pactat. D'aquesta forma justifica el dret de rebel·lió.

La concepció que té del govern és de caràcter liberal i està dividit en dos:

• El poder legislatiu és el màxim òrgan de poder i recau sobre els representants polítics legítimament escollits pel poble en una assemblea o parlament.
• El poder executiu el té un president del govern i els seus ministres, i aquests estan sotmesos permanentment al control legislatiu.

En aquell moment, el poder judicial de forma independent no existia i no va ser fins dècades més tard quan un altre pensador anomenat Montesquieu va defensar la creació del poder judicial independent dels altres.

Pel que fa a la religió, Locke la considerava un tema privat, tenint clar que cap persona havia de rebre ordres impulsades per cap església, sinó que havia de tenir plena llibertat per escollir una religió o no. Aquest pensador era partidari de la tolerància a tots els nivells.

Segons Locke, la propietat individual està originada pel treball. Cada persona té un dret particular sobre la seva pròpia vida i, d'aquesta forma, el treball del seu cos és un bé propi seu. En definitiva, tot allò que una persona ha aconseguit de la naturalesa pel seu propi esforç li pertany a ell.

Jean-Jacques Rousseau

El pensament de Rousseau està condicionat per la vida difícil que va tenir. Va quedar orfe de mare pocs dies després de néixer i va ser abandonat poc després pel seu pare. Per això, quasi no va rebre cap mena d'educació i el seu somni serà fer-se educador, perquè tenia clar que una persona amb cultura podria tenir un futur millor. L'essència de la seva teoria política està recollida en el seu llibre "El contracte social" (1762), que defensa el següent:

Per viure en societat, els éssers humans acorden crear un contracte social que els dóna uns certs drets a canvi d'abandonar la llibertat que tenien en el seu estat de natura, és a dir, en el seu origen. L'home en l'estat natural és un bon salvatge que viu en pau i sense vicis.

L'individu no és social per naturalesa, però està fet per arribar a ser-ho, i en la vida social desplegarà les seves facultats com, per exemple, la raó, que el diferencia de la resta d'animals.

El conjunt de persones que formen una comunitat sempre volen el bé i, per aquesta raó, Rousseau proposa la necessitat d'un educador, que té les següents característiques:

• És un conseller polític.
• Actua de forma semblant a com ho feien els savis de la Grècia Clàssica.
• Dóna consells, però no té cap poder legislatiu o executiu.
• Ha de respectar la llibertat de consciència i interessar-se per la lleialtat dels seus ciutadans.