Empirisme Modern: Anàlisi del Coneixement i la Moralitat

Empirisme Modern:
- Naixement de l'esperit il·lustrat: explicació estrictament racional de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. Defensa la llibertat i la tolerància en la religió, la política i la investigació científica. Vol dotar la nova concepció del món de la qual la religió no tingui cap paper clau. L'única manera d'acabar amb qualsevol tipus de dogmatisme és estudiar la gènesi i la constitució del nostre coneixement per poder mostrar límits.
- Activitat davant l'escepticisme: defensa de l'irracionalisme basat en l'escepticisme radical que afirma la incapacitat de la raó per establir amb seguretat algun coneixement i creu que la fe és l'única font de saber i veritat. Si estudiem el funcionament i establim límits, podrem conèixer quines són les verdaderes possibilitats. Voldrà mostrar com és possible aconseguir algun tipus de saber encara que no sigui totalment segur. El saber que ens proporciona la raó no és fiable. Són creences raonables.
- Anàlisi de la gènesi del coneixement per poder establir límits: s'ha d'estudiar la gènesi i la constitució del nostre coneixement per poder mostrar límits i combatre tot tipus de dogmatisme i la intolerància que s'hi pugui fundar. Per estudiar la ment, fa servir el mateix model que la ciència de Newton. Conèixer el seu funcionament, les seves operacions i les lleis que regeixen per saber quan es fa un bon ús i poder evitar contradiccions. 1- Investigar subjectes, 2- Conèixer l'instrument del coneixement, 3- Establir límits i possibilitats.

________________________

ORIGEN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT: pressupòsits gnoseològics de l'empirisme modern; negació d'idees innates, principi de la còpia com a criteri de veritat, problemes plantejats a la idea del món com a representació. Partim d'una única cosa de la qual tenim evidència, és que tenim coses a la nostra ment: 1) processos d'origen i la constitució del nostre coneixement 2) Els límits del nostre coneixement, coneixem les idees i no directament les causes, qüestió metafísica per esbrinar quina ha estat la causa, i la relació que hi ha entre la realitat i el meu coneixement.

Origen i constitució del coneixement de HUME: Tot el nostre coneixement es redueix a percepcions: IMPRESSIONS I IDEES. Parteix de l'anàlisi dels continguts de la consciència, nega la possibilitat d'idees innates, el coneixement proposa percepcions.

1) Impressions: percepció més intensa a través dels sentits; impressions o sensacions, emocions o passions; causa de les idees que parteixen de la ment.

2) Idees: percepcions menys intenses; tenen origen i causa en les impressions, són una còpia en el pensament.

- SIMPLES: reflexió i sensació.

- COMPLEXES: analitzar la ment i les seves operacions per comprendre com constitueix el coneixement; memòria: transformar impressions en idees i conservar-les per tornar-les a reproduir. La memòria conserva l'ordre i l'estructura que apareixen en les impressions originals. Imaginació: alterar l'ordre i canviar unes idees simples amb altres per crear idees complexes. Aquesta combinació d'idees segueix el model de ciència newtoniana aplicada a la ment humana.

_______________

Les idees tendeixen a portar un altre de manera natural: QUALITATS ASSOCIATIVES.

- semblança, contigüitat en l'espai o temps, causa i efecte.

_____________

Tipus de coneixement per HUME: 1. Relacions de les idees sense necessitat de recórrer a l'experiència, 2. Qüestions dels fets; només es poden saber si són certes o no a través de l'experiència.

______
Recerca del criteri de veritat: plantejar el seu dubte metòdic més moderat, realista i prudent que asseguri les nostres reputacions en els judicis i serveixi per eliminar els prejudicis rebuts de l'educació o les opinions poc fonamentades. Proposarà el PRINCIPI DE LA CÒPIA: Tota idea complexa ha de ser resolta mitjançant la descomposició en una sèrie d'idees simples, cada una de les quals ha d'aparèixer com a còpia d'una impressió.

ANÀLISI DEL VALOR I EL LÍMIT DE LA INFERÈNCIA CAUSAL: Hume proposa sotmetre a l'anàlisi la idea de la causa, quin és l'origen que produeix el canvi en el ser? Observem una bola de billar que està en repòs entra en moviment en impactar-hi una altra bola que estarà en moviment. El moviment de la bola estava en repòs (efecte) es produeix per l'impacte de la que estava en moviment (causa). La importància d'aquest anàlisi és que fonamenta totes les qüestions del fet, són les que ens proporcionen coneixement del món: coneixement científic. A més, és la base de totes les nostres vivències sobre el que pot passar en el futur (capacitat de poder preveure fets).

_________________________

CRÍTICA DE LA IDEA DE LA CONNEXIÓ NECESSÀRIA DES DEL PRINCIPI DE LA CÒPIA: La inferència causal és la idea complexa, estableix relació entre dos fets: la causa i l'efecte = fonament de l'experiència passada. Principi de la còpia: és la impressió de la causa (bola en moviment cap a la quieta) i la impressió de l'efecte (moviment de la bola que estava en repòs). No tenim cap prova que el que ha passat ara hagi de passar en el futur = principi de deducció que s'hauria de demostrar amb regularitat de la naturalesa. Es poden treure conclusions: 1) Inferència causal: forma d'associacions d'idees basada en l'experiència passada. I l'hàbit i costum de veure que sempre passa el mateix, això ens porta a creure que un és la causa de l'altre, però no tenim proves. 2) El coneixement que tenim no és certesa = creença. Quan observem causa coneguda, la nostra ment tendeix a imaginar-se la resposta. Aquesta limitació que tenim és la possibilitat de conèixer fets futurs.

_________________________________________

JUDICIS MORALES: Vol investigar quin és el seu paper a l'hora de decidir o jutjar les accions morals i conclou que el que està bé o malament no pot ser jutjat per la raó. Es basa en el principi de la còpia. El bé o el mal sorgeixen de nosaltres mateixos com un sentiment d'aprovació, no poder dir que el bé i el mal siguin propietats objectives de les coses, sinó sentiments que neixen espontàniament de la mateixa naturalesa humana. Al final, serà el cor, el sentiment moral, el que determini la nostra acció o judici moral.

SENTIMENT MORAL: és un sentiment d'aprovació que experimentem respecte de certes accions i maneres de ser dels éssers humans:

1) ÉS NATURAL: té el seu fonament en la mateixa naturalesa humana, que com que és comuna, el converteix en alguna cosa universal.

2) ÉS DESINTERESSAT: estableix en nosaltres un sentiment d'humanitat que ens permet corregir els nostres sentiments i adoptar un punt de vista més general i imparcial.

Dos tipus de sentiment: immediat i no corregit que pot correspondre o no amb el que es considera que està bé. Corregit en què entra en joc el sentiment d'humanitat i que fa adoptar l'actitud que podria tenir un espectador no implicat i objectiu.

Sentiment d'aprovació: virtut o bé / sentiment de desaprovació: mal i vici.

Per tant, el bé o el mal és relatiu als sentiments humans, encara que universals.

Per constituir els principis de moral, ens hem de preguntar quines són les qualitats a partir de les quals es deriva tota l'aprovació i censura.

PRINCIPIS DE LA MORAL:

- HEDONISME: el que et fa sentir bé està bé (i al revés).
- UTILITARISME: allò que és útil per tu està bé (i al revés).

Hume busca quines són les qualitats i les accions que produeixen en els éssers humans un sentiment d'aprovació.

1- Qualitats útils als altres; justícia, lleialtat...
2- Qualitats útils de la mateixa persona; força de voluntat, constància.
3- Qualitats immediates agradables als altres; cortesia, modestia, correcció, etc.
4- Qualitats immediatament agradables a la mateixa persona; alegria, humor, bondat...

Això seria part de la virtut, i aquelles accions desagradables o inútils, vicis. Hume es basa en la recerca del plaer i la utilitat.