L'Empirisme de Locke: De la Tabula Rasa a les Idees Complexes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

John Locke: L'Origen de les Idees i l'Empirisme

1. L'Origen de les Idees: Refutació de l'Inatisme

Pensa que tota idea procedeix de l'experiència. Per això, comença refutant l'innatisme dels racionalistes: si existissin idees innates, tothom les hauria de tenir, i això no és cert. Afirma que la nostra ment és com un full en blanc (una tabula rasa) que anem omplint a partir de l'experiència.

Les Dues Fonts de l'Experiència

Podem distingir dos tipus d'experiència:

  • Una experiència "externa", que ens afecta per via de la sensació.
  • Una experiència "interna", que ho fa mitjançant la reflexió.

La sensació i la reflexió són, doncs, les dues formes d'experiència de les quals deriven totes les nostres idees.

Idees Simples: La Recepció Passiva

Les idees simples són aquelles que la ment rep passivament. Són idees indivisibles i completes, però no són pas sempre clares.

La sensació és l'origen de les idees que procedeixen de l'experiència externa i la reflexió ho és de les que procedeixen de l'experiència interna. Així, Locke distingeix dos tipus d'idees simples:

  • Idees simples de la sensació.
  • Idees simples de la reflexió.

Idees Simples de la Sensació

La sensació consisteix en la transmissió, a través dels sentits, de les qualitats sensibles dels objectes a la ment, per a la seva percepció.

Qualitats Primàries i Secundàries

Dins de les idees de sensació, Locke distingeix entre:

  • Idees de les Qualitats Primàries: Arriben a la ment per més d'un sentit, i no les podem separar dels cossos perquè es troben realment en la matèria.
  • Idees de les Qualitats Secundàries: Arriben a la ment per un sol sentit:
    • La llum i els colors, a través dels ulls.
    • Els sorolls, sons i tons, per les orelles.
    • Els olors, pel nas.
    • Els sabors, pel paladar.
    • La calor, el fred i la solidesa, pel tacte.

    Nosaltres les percebem directament, però aquestes qualitats no són pas realment en els cossos, i les seves aparences varien amb l'abast dels nostres sentits.

Locke distingeix una tercera classe de qualitat: la potència que posseeixen els cossos per produir o rebre efectes o canvis, com els que resulten per a nosaltres de les alteracions de les nostres percepcions.

Idees Simples de Reflexió

La reflexió és la percepció de les operacions internes de la nostra pròpia ment. La nostra ment és capaç de percebre la seva pròpia activitat mental reflexionant sobre les seves idees (segona font del coneixement). Així es produeixen les idees de percepció, pensament, dubte, creença, etc. Aquestes idees s'originen, per tant, quan la ment es torna sobre si mateixa i observa les seves pròpies accions sobre les idees que ha rebut de l'exterior.

Idees Complexes: L'Activitat de l'Enteniment

Les idees complexes són el resultat de l'activitat de l'enteniment quan compara, uneix i separa idees simples. Tot i que poden ser infinites en nombre, Locke les classifica en tres tipus principals:

  1. Modes.
  2. Substàncies.
  3. Relacions.

Els Modes

Els modes són idees complexes que no subsisteixen pas per elles mateixes, sinó que són com a dependents de les substàncies. Els modes es divideixen en diversos tipus:

  • Modes compostos d'un sol tipus d'idees simples: Són modificacions d'una idea simple. Per exemple:
    • Dos és la unitat repetida.
    • L'espai ve de la idea simple de l'extensió: és la idea sensible elaborada de distància.
    • La durada ens ve de la idea de successió.
    • El nombre comporta una unitat estrictament determinada.
    • L'infinit es forma per l'addició sense fi d'allò finit.
  • Modes de pensament: L'esperit percep una gran varietat de les seves pròpies modificacions quan reflexiona sobre ell mateix. S'hi troba la percepció, la memòria, l'atenció, etc.
  • Modes de la voluntat: La potència, la llibertat com la potència de començar o de no començar pas una acció, de reprendre-la o no.
  • Modes mixtos: Són idees independents que l'esperit ajunta sense que aquests modes tinguin existència sensible real (per exemple, la mentida).

Entradas relacionadas: