Empirisme i crítica de la metafísica moderna: Locke, Berkeley i Hume

LOCKE: Anàlisi dels continguts mentals

Les idees i el seu origen

Locke inicia la seva investigació amb una anàlisi genètica, definint el terme idea com qualsevol contingut mental. Se situa en la mateixa línia epistemològica que Descartes: allò que coneixem són les nostres idees. Locke critica la teoria de les idees innates, rebutjant la idea que existeixin certs principis estampats en la ment humana. Des d'una perspectiva empirista, afirma que quan un nen neix, la seva ment és una tabula rasa que s'omple a través de l'experiència.

Locke classifica les idees en dos tipus:

• Idees simples: Es divideixen en dos classes: externes o de sensació, i internes o de reflexió.
• Idees complexes: Són les substàncies, els modes i les relacions.

El coneixement

El coneixement consisteix en la percepció de la connexió i l'acord o desacord entre les nostres idees. Locke distingeix diversos graus de coneixement:

• Intuïtiu: Percepció immediata per part de la ment entre dues idees.
• Demostratiu: La ment no percep la connexió immediatament, necessitant la intervenció d'altres idees.
• Sensible: Consisteix en l'acceptació de l'existència dels éssers individuals. És el grau més baix i s'assoleix a través dels sentits.

Exemples:

• Coneixement intuïtiu: Sé que existeixo i que penso, però no sé què sóc.
• Coneixement demostratiu: Sabem que Déu existeix perquè ha de ser la causa de mi i del món.
• Coneixement sensitiu: Coneixem les qualitats primàries dels objectes, però no la seva essència.

Locke arriba a conclusions semblants a les de Descartes sobre l'existència de tres tipus de realitat: jo, Déu i món.

BERKELEY: L'evidència dels sentits contra la matèria

Berkeley s'adona que les filosofies de la seva època tendeixen a l'escepticisme o al materialisme, amb la consegüent negació de l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima. Formula un sistema filosòfic que nega l'existència de la matèria, que considera el bastió dels escèptics i ateus. Parteix del principi epistemològic de la filosofia moderna: allò que coneixem són les nostres idees, i l'ésser de les idees consisteix a ser percebudes. A part de les nostres idees, mai no podrem conèixer res.

Berkeley puntualitza que allò que existeix com a substància són les ments que tenen percepcions. Els únics éssers actius són els esperits, i afirma que Déu és la causa de totes les idees.

HUME: Els continguts de la ment

Impressions i idees

Hume anomena percepcions tots els continguts de la ment, indicant que no hi ha continguts abstractes. Distingeix dos tipus de percepcions:

• Impressions: Són aquelles percepcions que penetren amb més força i violència en la consciència.
• Idees: Són imatges atenuades de les impressions visuals i tàctils.

Tant les impressions com les idees poden ser simples o complexes. Hume distingeix dos tipus de facultats:

• Memòria: Reproduccions fidels de les impressions en el mateix ordre en què es van donar.
• Imaginació: Idees complexes formades per associacions i alteracions d'idees simples.

Amb això, Hume evita la crítica que Berkeley va fer a Locke.

Objecte d'investigació de la raó

Hume conclou que la ment humana només pot investigar dos tipus d'objectes:

• Relacions d'idees: Proposicions que es refereixen a continguts purament ideals.
• Qüestions de fet: Es refereixen a les existències reals.

Crítica a la idea de causa

Hume argumenta que causa i efecte són dos fets connectats de manera que, quan es dóna un, es dóna necessàriament l'altre. Entre ells hi ha una contiguïtat i una successió temporal. No obstant això, Hume qüestiona l'origen d'aquesta necessitat, concloent que prové de l'experiència i el costum, no de la raó.

Crítica a la idea de substància

Hume demostra la irracionalitat d'un dels principis bàsics de les teories filosòfiques: la substància. No tenim cap impressió d'una substància material o món extern, només de les nostres operacions mentals. La tendència a enllaçar les nostres percepcions prové de la memòria i els principis de semblança.

Passions i moral

Hume afirma que les passions són independents de la raó. La raó no guia la voluntat, sinó el sentiment. El plaer atreu i el dolor repel·leix, determinant les nostres accions morals.