Empirisme i el Coneixement Humà

Locke: L'Empirisme del Sentit Comú

Reflexionar sobre el Propi Coneixement

Cartesià, com ho són tots els autors de l'època, Locke defensava la necessitat de reflexionar sobre el propi coneixement. També de manera cartesiana, defineix el coneixement com l'acord o el desacord entre les idees, i no com l'acord entre les idees i les coses, com ho feia el pensament clàssic.

Origen i Tipologia de les Idees

Les diferències amb Descartes, i amb el racionalisme en general, comencen quan Locke es pronuncia sobre l'origen de les idees que conté la consciència, i sobre el criteri per avaluar-ne la fiabilitat.

Descartes afirmava que la ment té idees innates, generades per la pròpia raó. Locke rebutja aquesta possibilitat amb rotunditat. La raó no és creadora, sinó receptora de continguts, i la seva funció es limita a percebre l'acord o el desacord entre aquests continguts. L'experiència és l'origen i el límit d'allò que pot omplir la ment. Locke compara la ment amb un full en blanc.

Tipus d'Idees

• Simples: són les més elementals, no són combinació de cap altra idea.
  • De Sensació: experiència dels sentits, allò que prové del món exterior (color).
  • De Reflexió: experiència que tenim del propi món de la ment (angoixa, alegria...).
• Complexes: són aquelles que provenen de la combinació d'idees simples. En les idees complexes, l'enteniment és actiu, elabora aquestes idees combinant i relacionant idees simples.
  • Substàncies: substrat incognoscible que fa de suport de les qualitats sensibles que percebem. Sense aquest substrat no s'entén com podrien existir aquestes qualitats.
  • Modes: Són idees complexes no subsistents en si mateixes que necessiten dependre d'una substància (volum, tacte...).
  • Relacions: És la comparació d'una idea amb una altra. Unes relacions són naturals i les altres convencionals.

El Coneixement i els Seus Graus

Com diu Locke, tot coneixement prové de l'experiència. Caldrà explicar com és que podem concebre la idea, per exemple, d'un ésser mitològic que de ben segur no hem percebut mai. L'explicació de Locke és que la raó no pot crear res, però té la capacitat de combinar i relacionar de múltiples maneres allò que rep dels sentits.

Amb idees simples i complexes es construeix el coneixement, que Locke divideix en intuïtiu i demostratiu:

• La intuïció és la percepció directa, immediata i innegable per al propi subjecte de l'acord o el desacord entre les idees. Segons Locke, per intuïció coneixem la pròpia existència.
• La demostració és un coneixement indirecte en què obtenim idees noves per mitjà d'un encadenament d'intuïcions, és a dir, d'idees conegudes per experiència directa.

La Problemàtica d'Algunes Idees Complexes

Substància i causalitat són dues idees fonamentals en la construcció dels raonaments. Una part fonamental del coneixement es construeix sobre la convicció que es poden establir cadenes causals que relacionen substàncies.

El problema és que no sembla possible demostrar-les a partir d'idees simples subministrades per l'experiència. Locke és el que podríem anomenar un empirista de sentit comú que es veu obligat a acceptar idees indemostrables, com l'existència de la realitat exterior o la causalitat.

Berkeley: L'Empirisme Idealista

Era conscient que l'èxit de la nova ciència resultava inevitable, i també dels perills que aquest èxit podia comportar per a la religió, principalment el materialisme.

El cristianisme, si volia sobreviure, havia de cercar una forma de coexistència amb els nous sabers. Berkeley va optar per servir-se de l'empirisme, la més moderna i científica de les filosofies, per justificar la legitimitat, i fins i tot la necessitat, de la religió.

Locke afirmava, sense demostrar-la, l'existència d'un món exterior de caràcter material com a origen de les nostres idees. Berkeley insisteix que, si hem de ser fidels a allò que ens mostra l'experiència, haurem de reconèixer que la realitat de les idees consisteix exclusivament en el fet de ser percebudes. Un component essencial de les idees és la seva immaterialitat.

La Matèria com a Complicació Innecessària

A l'hora de respondre la pregunta sobre l'origen de les idees que percebem, Descartes ja havia deixat clara la dificultat de connectar la consciència amb la matèria, però Berkeley es va atrevir a negar l'existència del món material.

L'esquema ontològic de Berkeley és simple i clar: un Déu que crea les idees, unes ments que les perceben. Amb això n'hi ha prou per justificar la nostra experiència.

Berkeley rebutja la realitat de les coses materials, per innecessària i contradictòria amb un empirisme estricte, i defensa una concepció immaterialista que exclou qualsevol possibilitat de reduir la realitat a matèria.

Hume

David Hume pot ser considerat el filòsof escèptic més consistent de la història de la filosofia i representa la culminació del pensament empirista.

En Hume hi ha molt clarament una reivindicació de:

Escepticisme

El món humà no és el de les veritats absolutes, sinó el de les veritats probables i canviants.

Això en la teoria del coneixement implica:

1. Revisar el criteri de veritat a través del "Principi de la còpia": només és veritat aquella idea que sabem de quina impressió prové.
2. Fer la crítica a les idees de substància i causa, que no provenen de cap impressió sensible.
3. Considerar pseudoconceptes Jo, Déu, Món (les 3 idees de la raó, que segons Descartes eren idees innates, produccions espontànies de la ment).

Emotivisme

L'ètica té el seu origen en els sentiments. Els individus no tenim impressions ni idees en què basar les nostres idees morals, i, de fet, en la majoria de les nostres accions ens deixem portar més per les passions que per les idees.

L'Experiència, Font de Tot Coneixement

L'Origen de les Idees

Amb Hume culmina el moviment empirista. Hume és més radical i els porta fins al límit, extraient-ne aquelles conseqüències inevitables que els seus predecessors no van gosar afirmar.

Descartes deia que la recerca del coneixement ha de començar per l'anàlisi del subjecte. Hume considera que hem de reconèixer que inicialment només...