Empirisme Britànic: Locke, Berkeley i Hume - Filosofia i Coneixement

Empirisme

• Reacció contra el racionalisme.
• Ruptura amb el corrent majoritari (aparences-realitat, sentits-raó o multiplicitat-unitat).
• Kant unifica empirisme i racionalisme.

Context Històric

• Corrent britànic.
• Gran Bretanya: Primera potència mundial.
• Monarquia parlamentària.

John Locke

Empirisme Moderat

Tipus de Coneixement

• La ment com a *tàbula rasa* (full en blanc): No hi ha idees innates.
• Les idees provenen de sensacions exteriors (sentits) i interiors (sentiments).
• Les idees complexes són associacions d'idees simples.
• La idea de substància és incognoscible, però cal suposar-la per explicar la realitat (admet tres substàncies cartesianes).

Teoria Política

Creador del Liberalisme

• Economia: El mercat es regula per l'oferta i la demanda.
• Política: Drets i llibertats individuals.
• Contractualisme: Pacte entre governants i poble.

Estat Natural, Contracte Social i Estat Civil

• Estat Natural: Sense lleis.
• Contracte Social: Acord per establir un govern.
• Estat Civil: Societat organitzada sota lleis.

La Visió de Locke sobre l'Estat

• Estat Natural: Pacífic, però incòmode (ningú regula els conflictes).
• Contracte Social: Garantia de seguretat.
• Estat Civil: Renúncia voluntària a certs drets a canvi de seguretat. Els ciutadans donen poder als governants per garantir la seguretat i els drets, mantenint la sobirania popular.

La Visió de Rousseau sobre l'Estat

• Estat Natural: Idíl·lic, però insuficient (manca de cultura).
• Contracte Social:
  • Origen real: Desigualtats i repressió de la natura.
  • Ideal: Poder anar més enllà de la natura, però no en contra.
• Estat Civil:
  • Justifica les desigualtats.
  • Vida antinatural.
  • Llibertat natural + cultura = ideal.

George Berkeley

Empirisme Idealista i Immaterialista

• Els sentits ens donen sensacions (no podem estar segurs si són al·lucinacions). Coneixem idees (sensacions), no coses (realitat).
• L'existència és percepció: *Esse est percipi* (ser és ser percebut).

David Hume

Biografia

• Va estudiar dret per obligació.
• Marxa a França i coneix el racionalisme.
• 1739-1740: Publica *A Treatise of Human Nature* (Tractat de la Naturalesa Humana).
• 1740: Publica *An Abstract of a Book Lately Published* (Abstract), per popularitzar el Tractat.
• 1741: Publica *Essays, Moral and Political* (Assaigs Morals i Polítics), molt llegits.
• 1745: Se li nega una plaça de catedràtic. Publica *A Letter from a Gentleman to His Friend in Edinburgh* (Carta per la llibertat de pensament).
• 1748: Publica *An Enquiry Concerning Human Understanding* (Investigació sobre els Principis de l'Enteniment Humà).
• 1751: Publica *An Enquiry Concerning the Principles of Morals* (Investigació sobre els Principis de la Moral).
• 1763: Torna a París i es relaciona amb els il·lustrats.

Projecte Filosòfic

• Cerca coneixements fiables.
• a) Naturalesa del coneixement humà: Descriu les regles de com coneixem.
• b) Possibilitats i límits del coneixement: La millora de l'ésser humà a través de la moral.

Influències

• Il·lustració: Actitud crítica, antidogmàtica i antimetafísica.
• Impacte posterior: Kant i la filosofia del segle XX (empirisme lògic o filosofia analítica).

Elements del Coneixement

• No hi ha idees innates. El coneixement prové de l'experiència interna i la reflexió (tot és associació). Crítica a la idea de substància.
• Impressions: Dades dels sentits, particulars i més intenses.
• Idees: Còpies febles de les impressions, menys intenses i procedeixen de les impressions.

Associació d'Impressions i Idees

Les impressions i idees s'associen segons tres principis:

• Semblança: (Nominalisme)
• Contigüitat: Espacial o temporal.
• Causalitat: Fets que es donen junts.

Tipus de Coneixement

Hume distingeix dos tipus d'enunciats:

• Qüestions de fet (ciència):
  • Sintètiques: Amplien la informació sobre la realitat.
  • A posteriori: Provenen de l'experiència.
• Relacions d'idees:
  • Analítiques: No amplien la informació sobre la realitat.
  • A priori: Són prèvies a l'experiència.

Crítica a la Metafísica

La pregunta "El jo és una substància pensant?" no és una qüestió de fet (no prové de l'experiència) ni una relació d'idees (ja que pretén dir alguna cosa sobre la realitat). Per tant, els enunciats metafísics no tenen significat, ja que traspassen els límits del coneixement humà.

Crítica al Principi de Causalitat

La causalitat és la base de la ciència i del coneixement en general.

Exemple: Quan les boles de billar xoquen, observem fets (les boles xoquen), però no la relació causal en si.

• La causalitat no és un fet observable, sinó un principi d'associació.
• Una successió regular de fets ens porta a inferir una relació causal.
• La causalitat és una *creença* basada en la regularitat observada en la natura.
• Les lleis científiques no són segures, sinó *probables*. Són provisionals, no demostrables i no sabem com és la natura en si mateixa.

Reacció de Kant

Kant no accepta aquesta conclusió (per a ell, les coses *són* així), degut a la seva fascinació per la física de Newton.

Karl Popper i la Inducció

Segons Karl Popper:

• La inducció és impossible (hem de buscar contraexemples).
• Les observacions són particulars (només sabem el que hem provat fins ara).
• Les lleis universals no es poden verificar, només falsar.