L'Empirisme Anglès: Teoria del Coneixement i Crítica a la Metafísica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,87 KB
L'Empirisme Anglès
L'empirisme anglès: L'empirisme significa "coneixement obtingut a partir de l'experiència". És un corrent filosòfic que es desenvolupa a Anglaterra als segles XVII i XVIII. Les característiques generals són:
- Supremacia de l'experiència: L'experiència és l'única font de coneixement. Més enllà de les dades que ens proporciona l'experiència sensorial, la raó no hi té res a fer. L'experiència esdevé el criteri de veritat i el límit de la raó humana. En canvi, per als racionalistes no hi ha límits per a la raó.
- Negació d'idees innates: La ment és com una pàgina en blanc, quan naixem no hi ha res escrit. L'experiència omple la nostra ment, o sigui que tot coneixement és adquirit gràcies a l'experiència. En canvi, els racionalistes pensaven que hi havia idees innates, que no s'adquirien amb l'experiència.
- Interès per l'estudi del coneixement humà: Coincideix amb el racionalisme.
- Defensa de l'autonomia intel·lectual: Característica de la filosofia a partir de Descartes.
- Ciències experimentals com a model: Els empiristes es fixen en la ciència com la física. En canvi, els racionalistes preferien les matemàtiques.
- Dificultat o impossibilitat de la metafísica: Els empiristes consideraven que la metafísica té uns límits importants, que és totalment impossible. En canvi, els racionalistes havien construït teories metafísiques.
Teoria del Coneixement
1-Impressions i idees: Tenim percepcions del món: impressions i idees. Què tenim a la ment? Partim del coneixement empíric de com pensem els humans --> INDUCCIÓ. Partim de l'anàlisi de com penso --> INTROSPECCIÓ. Impressions: Són sensacions, passions, emocions, imatges: són immediates i més fortes. Idees: Són records de les impressions, són còpies difuses més febles, són representacions. Criteri de veritat de Hume: "el principi de la còpia": només són veritat les idees que provenen d'una impressió. Conclusió: totes les nostres idees deriven de l'experiència. No existeixen les idees innates. PRINCIPI DE CÒPIA: Per saber si una idea és verdadera o falsa he de buscar de quina impressió/s prové.
2-L'associació d'idees: Una impressió simple dona lloc a una idea simple. Les impressions complexes donen lloc a idees complexes. La suma de 3 idees simples porta a una idea complexa. Les impressions/idees simples + imaginació dona lloc a una idea complexa. Aquesta idea complexa es crea seguint les lleis d'associació d'idees:
- La semblança: Miro una foto i recordo aquella persona.
- La contigüitat espai-temps: Pensar en la sorra em porta a pensar en el mar.
- Relació causa-efecte: Veig una ferida i penso en el dolor que provoca.
3-Relacions d'idees i les qüestions de fet: Gràcies a les impressions i idees pensem i raonem en: judicis, afirmacions i relacions. Aquests poden formar dos tipus: relacions d'idees i qüestions de fet. Relacions d'idees: parlen de coses que no es poden percebre: són veritat per lògica interna de les idees. Qüestions de fet: parlen de coses que es poden percebre: són veritat per experiència --> probabilitat, hàbit o costum.
El Problema de la Causalitat
Frases de Hume:
- Creure la relació causa-efecte és un costum i un hàbit.
- La causalitat és una creença, no és coneixement.
- La connexió entre A-B no és evident a priori.
- Coneixem que "fins ara...ha succeït això", però la connexió és incomprovable.
- No tenim garantia que demà sortirà el sol.
- Creure no és saber, és suposar.
- En la idea A no està inclosa necessàriament la idea B.
- Hume diu "no hi ha causalitat".
REALITAT: Crítica a la filosofia racionalista. Crítica de la connexió causa-efecte:
- Crítica de la inducció: el coneixement de l'home no pot anar més enllà d'allò concret i particular.
- Els enunciats científics: són lleis relacionades amb costums i tradicions.
- La metafísica: parla d'opinions, no de coneixement, no tenim impressions d'allò metafísic.
Crítica al Concepte de Substància
El concepte de substància no prové d'una impressió, sinó que és una il·lusió, una invenció, una creença. És una crítica directa al racionalisme. Segons els racionalistes una substància és tot allò que existeix. En canvi, Hume diu que és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació i que no tenen un nom assignat, que no tenim cap impressió d'ella. Conclusions:
- Presuposem que hi ha alguna cosa que suporta les característiques que ens arriben mitjançant les impressions.
- Però aquesta cosa no es pot percebre ella mateixa sense les impressions de les seves característiques.
- L'única forma de saber si existeix el món és a través de l'experiència.
- Però no podem percebre la connexió entre les suposades coses i les impressions que rebem.
Les substàncies no es poden demostrar:
- Món: Les coses són col·leccions d'idees unides per la imaginació a les quals donem un nom.
- Jo: Mai no puc atrapar el jo sense una percepció, el jo és una idea que no prové de cap impressió concreta.
- Déu: És un misteri, un enigma, és una idea que no prové de cap impressió, els arguments basats en la causalitat no tenen fonamentació racional.
Emotivisme Moral (Ètica)
Les nostres accions no tenen el seu origen en la raó, tenen el seu origen en els sentiments. Depenent de l'atracció i l'aversió fem els nostres judicis morals bons o dolents. Comparació: Sòcrates i Plató: com a humans tenim uns principis morals racionals, que cal reconèixer amb la raó i actuar conforme a ells. És evident per la raó que tothom té dret a la vida, per això l'assassinat és dolent. Hume: hi ha principis morals i cal actuar conforme a ells, però no es basen en la raó sinó en el sentiment. Tot i pensar el mateix la diferència està en la justificació. Emotivisme: raó i sentiment intervenint sempre en les decisions morals però decidim sempre finalment guiats pel sentiment.
- Acció bona: Aquella que ens és grata.
- Acció dolenta: Aquella que ens repugna.
No és relativisme perquè els humans compartim els mateixos sentiments morals. Utilitarisme: des d'un punt de vista social anomenem bona a una persona que fa coses bones i útils. Socialment, útil és allò que contribueix a la felicitat de la societat. Aconseguir la major felicitat possible per a tothom.
Comparació
Segons Hume, l'objecte propi de la filosofia és l'estudi dels continguts de la nostra ment, del que ell anomena les percepcions de la nostra ment. Hi ha dos tipus de percepcions: les impressions i les idees.
Les impressions són les nostres percepcions més fortes i vives, quan oïm, o veiem, o sentim, o odiem, o desitgem o ens delim.
Les idees en són còpies debilitades de les impressions que es produeixen gràcies a la imaginació i la memòria.
Aquí tenim una definició d’idea oposada a la que havia proposat Plató. Per a Plató les sensacions eren produïdes per les coses, i les coses eren còpies imperfectes de les idees. De tota manera, la idea de Plató no es planteja mai com a “representació mental”, sinó com a entitat en si mateixa. Hume diria que sobre això, sobre substàncies ideals, no en podem pas parlar, a partir de la crítica a la metafísica que hem explicat a la pregunta anterior.