Emocions i personalitat: una visió psicològica

Fisiologia (Excitació)

Un individu emocionalment excitat està també físicament excitat. Davant d'una situació emocional com la por, el cos, d'una manera no conscient, té una actitud coordinada i adaptativa. Un cop la situació d'emergència desapareix, el cos, d'una manera gradual, es relaxa. Ni la situació molt baixa ni la molt elevada són beneficioses per a l'organisme.

Respostes fisiològiques

Les diferents emocions originen sensacions diferents. Les relacions entre les emocions i l'activitat física sembla que són innates i universals.

El detector de mentides

Polígraf. No detecta les mentides literalment, el que fa és mesurar diverses de les respostes fisiològiques que acompanyen les emocions (canvis en la respiració, canvis en el pols, canvis en la sudació…)

Expressió (Comunicació no verbal)

Totes les persones ens comuniquem tant per la via verbal com per la no verbal. Amb elèctrodes molt sensibles es poden detectar canvis en la musculatura facial que a simple vista passen desapercebuts, ja que no es veuen.

Expressió emocional i cultura

El significat dels gestos varia segons les diferents cultures. Aquesta diferència pel que fa als gestos no s'acompleix en les expressions facials.

Les expressions facials com a provocadores d'emocions

Les expressions facials no solament reflecteixen les emocions, sinó que, en certa manera, les provoquen.

Experimentació

En l'experimentació de l'emoció, és a dir, en l'experiència conscient per part de l'individu, s'estableixen tres variables: agradables - desagradables, fortes - fluixes, llargues - curtes. L'interès per definir emocions ha ocupat una bona part dels esforços dels psicòlegs dedicats a aquest camp. Izard, que determina onze emocions bàsiques: alegria, tristesa, por, interès, còlera, vergonya, excitació, disgust, culpa, sorpresa i menyspreu.

La por

Sovint, la por és una reacció adaptativa. Prepara els nostres cossos per fugir del perill. La llista de fets dolorosos o traumàtics de les persones al final es converteix en una llista de pors. L'observació és també un mecanisme important d'aprenentatge de les pors. S'afirma que les nostres pors reflecteixen no solament les nostres experiències traumàtiques prèvies, sinó que també les dels nostres pares, amics o coneguts.

La còlera

La còlera és una reacció davant una actitud inapropiada d'un amic o d'una persona estimada.

Felicitat

Hi ha dos principis psicològics que expliquen per què una major quantitat de diners compra, com a màxim, un augment provisional de felicitat. 1. El principi del nivell d'adaptació, diu que la felicitat depèn de la nostra experiència prèvia. Tenim tendència de jutjar els estímuls d'acord amb el que hem experimentat abans. La conclusió és que tot depen de la nostra experiència prèvia. 2. El principi de la privació relativa, diu que la nostra felicitat depèn dels altres, amb els quals ens comparem. Comparar-se amb els que estan en el mateix nivell o una mica més amunt. Per tant, l'enveja no es pot superar per mitjà de l'èxit, perquè sempre una persona amb més èxit.

Teoria psicoanalítica

El pare de la psicoanalítica és Sigmund Freud, un metge austríac.

L'inconscient

Freud va començar a hipnotitzar els seus pacients i els animava a fer que parlessin lliurament d'ells mateixos i de les circumstàncies que patien el començament dels seus símptomes. D'aquesta manera va descobrir l'inconscient. Però va trobar alguns pacients amb dificultat per a la hipnosi i va començar a utilitzar la tècnica de l'associació lliure. Consisteix a demanar al pacient que es relaxi i digui tot el que li ve al cap. Va anomenar a aquest procés psicoanàlisi. La concepció psicoanalítica de la personalitat es basa en la creença que la ment humana oculta moltíssimes coses. La regió inconscient, molt més gran i que inclou pensaments, desigs, sentiments, records, etc. Alguns d'aquests pensaments els emmagatzemem provisionalment a l'àrea preconscient.

La personalitat

La personalitat humana s'origina en un conflicte entre els impulsos biològics agressius i les limitacions socials que els frenen. La personalitat és el resultat dels nostres esforços per resoldre aquest conflicte bàsic. Aquest conflicte se centra en tres sistemes interactuants: l'allò, el jo i el superjò.

L'allò

És una reserva d'energia psíquica inconscient, que tracta constantment de satisfer els impulsos primaris bàsics orientats cap a la supervivència, la reproducció i l'agressió.

El jo

Quan el jo es desenvolupa, el petit aprèn a tractar amb el món real.

El superjò

A partir dels tres o quatre anys, el jo d'un nen reconeix les demandes del superjò. És la veu de la consciència, que obliga el jo a considerar no solament allò que és real, sinó allò que és ideal. Determina sentiments positius d'orgull o negatius de culpa.

Etapes psicosexuals

Etapa oral (0-18 mesos). Els plaers sensuals del nen es concentren en actes al voltant de la boca, com mossegar, mastegar… Etapa anal (18-36 mesos). Els músculs dels esfínters adquireixen sensibilitat. La retenció i l'eliminació de l'intestí i la bufeta es converteixen en una font de gratificació. Etapa fàl·lica (3-6 anys). La zona de plaer es desplaça cap als genitals. Durant aquesta etapa els barons busquen l'estimulació genital. Es desenvolupen desigs sexuals inconscients en relació amb la mare i gelosa cap al pare. Etapa de latència (dels 6 anys a la pubertat). Els sentiments sexuals estan reprimits, la sexualitat està adormida i els nens juguen, sobretot, amb companys del mateix sexe. Etapa genital (a partir de la pubertat). En aquest període els joves comencen a experimentar sentiments sexuals cap als altres. Quan el jo té por de perdre el control de la guerra interior entre l'allò i el superjò, el resultat és l'ansietat. Freud va proposar que el jo es protegia de l'ansietat amb → Mecanismes de defensa del jo: Repressió. Exclou de la consciència els pensaments i els sentiments que provoquen ansietat. Regressió. És la tendència a retrocedir cap a una etapa anterior i més infantil del desenvolupament. Projecció. Consisteix a disfressar els impulsos amenaçadors atribuint-los a altres persones. Racionalització. Ens autojustificquem amaguem als nostres ulls els motius dels nostres actes. Desplaçament. Consisteix a desviar els impulsos agressius cap a un objecte psicològicament més acceptable que el que l'ha originat.

Teoria dels trets

Els grecs van classificar la personalitat en quatre tipus. - malenconioses (deprimides) - sanguínies (alegres) - flegmàtiques (no emocionals) - colèriques (irritables) Alguns psicòlegs van classificar les persones en: - Tipus A (actives) - Tipus B (passives)

Estereotips

- Les persones grasses són relaxades i alegres (Pare Noel). - Les persones musculoses són audaces i físicament actives (Superman). - Les persones primes són tenses i solitàries (Sherlock Holmes). Hans Eysenck, diu que es poden reduir moltes de les variables individuals en: - extraversió - introversió - estabilitat - inestabilitat (emocional)

Avaluació

Un dels instruments més emprats per avaluar la personalitat és el MMPI, que consta d'unes 600 preguntes i que s'usa molt per detectar personalitats estranyes. Avalua d'escales: 1. hipocondria: preocupació pels símptomes corporals 2. depressió: pessimisme, desesperança 3. Histèria: ús dels símptomes per resoldre problemes 4. desviació psicopàtica: menyspreu per les normes socials 5. masculinitat/feminitat: interessos semblants als del sexe oposat 6. paranoia: il·lusions, suspicàcies 7. psicoastènia: preocupació, sentiments de culpa 8. esquizofrènia: retraïment, sentiments estranys 9. hipomania: hiperactivitat, excitació, impulsivitat 10. introversió social: timidesa, inhibició

Teoria sociocognitiva

El seu representant principal és Albert Bandura. Creu que moltes de les formes de conducta són apreses per condicionament o per observació. Un dels fets més estudiats recentment sota aquesta perspectiva és el de la indefensió apresa. En presència de fets desagradables o traumàtics repetits, sobre els quals no es pot exercir cap control, la gent arriba a sentir-se impotent, desesperada i deprimida. Aquesta resignació passiva és el que s'anomena indefensió apresa