Emocions i Desenvolupament Humà: Una Visió Integral

Emocions Les emocions són estats d’agitació o excitació fisiològica que apareixen en cada persona com a resposta a un estímul.

Components

Estímul (Causa)
Resposta fisiològica (Efecte)
La resposta és subjectiva
La reacció es dona en un procés temporal momentani
Creixen, apareixen diversitat d’emocions, i en sorgiran de més complexes com ara la vergonya, l’orgull, la culpabilitat o l’enveja.

Diferències

L’emoció és breu i més intensa. No es pot controlar.
El sentiment és més durador i menys intens. Es pot modificar, segons el pensament que s'associï a l’emoció viscuda.

ALEGRIA

El somriure està associat a l’alliberament de tensió. Somriure social (6 setmanes). Resposta a la veu humana o el rostre. La rialla (3-4 mesos) requereix un processament més ràpid de la informació. El somriure i la rialla són universals i apareixen en tots els éssers humans durant els primers mesos de vida.

ENUTIG O IRA

Associat a una sensació de ràbia, fúria, irritabilitat, molèstia o ressentiment.

Plor

Durant els 2 primers mesos, aquestes expressions facials d’ira davant de gana, el fred o el cessament d’un moviment de balanceig, són breus. La intensitat augmenta progressivament des dels 6 mesos als 2 anys. Està relacionat amb el desenvolupament cognitiu - utilitza l’enuig com un senyal social que reclama a la persona adulta i la motiva per a que alleugi el seu malestar.

TRISTESA

En infants petits són menys freqüents que els de la ira. Es donen en separacions breus o davant el dolor i també en casos de fills de mares deprimides o en una separació llarga del fill de la mare i sense que hi hagi una atenció adequada i sensible.

POR

Alerta davant amenaça, perill o situació desconeguda que provoca ansietat i inseguretat. Angoixa de separació. Ansietat davant les persones estranyes.

AVERSIÓ O FÀSTIC

Genera sensacions de fàstic, disgust o repulsió cap al fet que la provoca. A partir dels 3 mesos. Davant menjars que no els hi agrada, persones.

FUNCIÓ ADAPTATIVA

L'alegria ens porta a repetir l’esdeveniment que l’ha produït. L'ira ens fa menys reflexius i ens pot conduir cap a la destrucció. Però també serveix com a defensa en determinades situacions viscudes com un atac. La tristesa ens empeny a abandonar un objectiu i a substituir-lo per un altre, i ens fa reflexionar sobre la situació que l’ha causat. La por ens fa tendir a protegir-nos. L'aversió ens empeny a rebutjar i evitar l’esdeveniment que la produeix. La sorpresa ens prepara a afrontar de forma efectiva una situació nova.

Coneixement Humà Pretén saber què és el coneixement i com s’hi arriba. Per Piaget tot el desenvolupament humà, incloent-hi el desenvolupament afectiu, es supedita al desenvolupament cognitiu. Considera que les emocions i l’afectivitat, tot i no poder modificar les estructures del coneixement, sí poden predisposar a adquirir-lo. Acomodació/Assimilació. Segons Piaget, el coneixement és una forma d’adaptació biològica d’un organisme complex (l’ésser humà) en un medi o entorn complex. El coneixement és una construcció interna de la realitat que fa cada individu a partir de les seves interaccions amb el medi en què viu. Exemple: No és el mateix, una vaca per a un infant de 6 mesos i un de 3 anys. Per a Piaget, el coneixement, com a forma d’adaptació, està constituït per un doble procés d’assimilació i acomodació.

ESTADIS

Sensoriomotor (0-2 anys) Gran desenvolupament mental. El coneixement està determinat pel que pot fer amb un objecte en els àmbits sensorial i motor. Preoperacional (2-6 anys) Ja no necessita tenir una experiència directa i immediata, pot fer representacions, imitació, llenguatge, pensament simbòlic. Operacions concretes (7-11) Comença a utilitzar la lògica. No pot imaginar-se en una situació abstracta o hipotètica. Operacions formals (12 o més) És la manera de pensar i de conèixer del treball científic. Pensament hipotètic, lògic i abstracte. En l’ésser humà, l’afectivitat i la cognició NO són parcel·les independents que funcionin sense cap relació entre elles. És evident, per exemple, que el rendiment al davant d’un examen disminueix si s’afronta amb molta angoixa. O que un fet que s’ha viscut amb molta por és recordat més fàcilment. Si repassem els moments claus del desenvolupament afectiu i els comparem amb el desenvolupament cognitiu, ens adonarem que existeix una relació bilateral. Els canvis emocionals que tenen lloc cap als 8 mesos coincideixen amb els avenços en les capacitats cognitives dels bebès (memòria i percepció) que tenen a veure amb l’aferrament (por). Un bon desenvolupament afectiu modula les dificultats que hi pugui haver en altres àrees del desenvolupament, especialment l’àrea intel·lectual. DESENV.AFECT. Diferents vies: La qualitat de la relació afectiva de les intervencions educatives diàries. La programació d’activitats per treballar les emocions, de qualsevol tipus. La intervenció en el període d'adaptació, en què l’aspecte afectiu és fonamental. (La intervenció específica davant els problemes derivats o relacionats amb el desenvolupament afectiu: gelosia, rebequeries, pèrdua de familiars, etc).

Programació de Recursos i Activitats:Rutines o activitats de la vida diària: Aquelles activitats que estan destinades a la satisfacció de les necessitats bàsiques (alimentació, higiene, son...), i a l’adquisició i consolidació d’hàbits d’autonomia, portaran implícit un component afectiu que serà imprescindible pel seu desenvolupament afectiu. Activitats del jocs: El joc sensoriomotor li donarà confiança. El joc simbòlic és el moment perfecte per treballar els rols emocionals. INTERV PERÍODE ADAPT infants Coneguin l’entorn de l'escola, prenguin contacte amb les companyes/s i adquireixin confiança amb tot el personal del centre. El canvi en aquest moment és molt gran. Passen d’un entorn conegut amb poques persones i amb atenció individualitzada, a compartir l’atenció amb molta més gent en entorns diferents. Familia: La família està angoixada amb la idea de deixar el seu fill amb algú que prou feines coneix. És molt important aconseguir que la família tingui confiança en les educadores/s i en el centre en general. Les educadores/s: És important conèixer a cadascun de les nenes/s. Saber quins són els seus hàbits per menjar, dormir, etc. Conèixer les seves necessitats específiques i les possibles reaccions davant de possibles dificultats o frustracions. Aquest període d'adaptació a l’escola és molt important perquè coincideix amb el de l’aferrament i per tant pot haver-hi força resistència. Possibles dificultats: No complir amb el ritme d’adaptació que el nen o la nena necessita. Pot ser per motius laborals. Ho fan àvies/s, tot i que no és el mateix. Educadores atenció especial en aquests casos. Que infants es posin malalts. Que la família mateixa dificulti l'adaptació. La família no confia prou en el centre i en els professionals. Es poden sentir comentaris de desconfiança. En aquest cas és la família la que té dificultats per adaptar-se al canvi. Permetre que les famílies entrin a l’aula pot fer-los pensar que això els obre la porta a opinar i a decidir sobre el que es fa a l’escola, i fins i tot a intervenir en relació amb el seu fill o amb les altres nenes/s. Ha de quedar clar el rol de cadascú i, en el cas que es produeixin interferències, cal dir-ho a les persones que correspongui d’una manera assertiva. Incorporacions a mig curs. Això pot ser a causa que hagin quedat places disponibles o es reservin algunes places. Les famílies han canviat de domicili, d’adopció o acollida recents. Al marge de quina sigui la seva situació, s’ha de tenir en compte aquest període d’adaptació al centre.

Gelosia comporta la vivència de pèrdua de l’afectivitat i l’atenció rebuda fins a aquell moment. PREVENCIÓ És important repartir el temps que dediquen a cadascun d’ells i no bolcar-se en excés en el nounat. Ensenyar a compartir, fer participar els grans en algunes atencions al nadó, no comparar-los i educar-los en la diversitat. Infant ha d’aprendre que no totes les persones necessiten les mateixes atencions i que l’afectivitat és il·limitada. És convenient que l'infant pugui expressar la gelosia. Si es reprimida o es ridiculitza al nen/a que la manifesta es pot convertir en patològica. La gelosia pot arribar a fer necessària una intervenció especialitzada. No obstant, en la major part dels casos, és una resposta normal i forma part de la vida de l’ésser humà. CASOS La gelosia, que provoca l’atenció d’un naixement d’un germà, tot i que pot haver d’altres causes, com la pèrdua d’un familiar, canvis en les relacions familiars.

L’adaptació a les pèrdues i els canvis La deshabituació del xumet: A partir dels 2 anys els pediatres aconsellen la retirada. És important que s’actuï de forma coordinada entre l’escola i la família, ja que davant la pèrdua por a veure reaccions d’inquietud, dificultats per dormir i per ser consolats, plors. MAI retrocedir tornant a donar el xumet. La pèrdua de persones importants important buscar el moment adequat i depèn de l’edat. Als 3 anys encara no s’entén el concepte de la mort i que és per sempre. A partir dels 6 anys ja es té una noció del que representa. Se’ls ha de parlar sense embuts. També s’ha de deixar clar que no el veuran mai més físicament, per evitar fantasies. És important que els infants es puguin acomiadar de la persona estimada. L’adopció o l’acolliment. L’infant no neix quan arriba a la família adoptiva, ha tingut experiències que formen part d’ell. També hem de tenir clar que la separació i pèrdua dels seus progenitors biològics amb els que té vincle o aferrament pot ocasionar dificultats en la seva adaptació al nou entorn i presentar mancances, més o menys importants, a nivell afectiu. Les hospitalitzacions. L’hospital està fora de l’entorn familiar i és un espai estrany. Tot això pot provocar que els nens/es passin moments de por, angoixa i solitud i que les famílies, per tant, adoptin actituds sobreprotectores i intentin negar la realitat amb la qual s’haurà d'enfrontar l’infant. En aquests casos, és molt beneficiosa la col·laboració d’entitats que es dediquen a fer més fàcil l’estada als hospitals.