Emocions complexes

Desenvolupament afectiu:

procés pel qual cada persona va conformant aquest trencaclosques tan complicat que constitueix el món emocional.
Creixement, es refereix als canvis físics, són fàcils d’observar, mesurar I quantificar.
Maduració, constitueix els canvis biològics que afecten l’estructura I la funció de les cèl·lules.
Desenvolupament, canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: memòria, atenció… de menys capacitat a més Aprenentatge, procés d’adquisició dels coneixement d’alguna cosa per mitjà de l’estudi o de l’experiència Afectivitat:
està constituïda per la vivència i l’expressió dels diferents estats afectius que té l’esser humà en relació a si mateix, el seu entorn físic i sobretot al seu entorn social.

Emoció:

estat d’agitació o excitació fisiològica que apareix en cada persona com a resposta a un estímul. Un mateix estímul pot produir emocions diferents. Resposta fisiològica: augment ritme cardíac, respiració accelerada Procés temporal momentani

Sentiment:

és l’emoció pensada i sentida, que roman fins i tot en absència de l’estímul que l’ha generat. L’emoció es breu i més intensa. El sentiment és més durador i menys intens.
Agents que intervenen: la família on s’inicia el desenvolupament.
Un instint que l’humà conserva al llarg de la vida és l’instint maternal, controlat i limitat per la intel·ligència i la cultura.
Paper de l’escola, amb els seus iguals. Un nen que no se senti acollit a l’escola ho manifestarà en la relació socioafectiva amb la família i en el seu desenvolupament en general. Els educadors assumeixen un grau d’implicació emocional.

Característiques:

a mesura que creixen son cada vegada més ràpids a l’hora d’emetre aquests senyals i ho fan de manera més intensa, duradora i precisa, i així a la persona adulta li es mes fàcils interpretar què els passa i hi pot respondre adequadament. Alegria: primeres setmanes alliberament de tensió. Cap a la 6 setmana apareix somriure social a la veu humana. Enuig: sensació de ràbia molèstia.. Dos primers mesos davant fam fred son breus. Però la seva freqüència i la seva intensitat augmenten des de als 6 mesos als 2 anys. Aquest augment es relacions amb el desenvolupament cognitiu, que permet a l’infant començar a entendre les causes de les seves conductes i de les accions de les altres persones. Tristesa: menys freqüents, llargs períodes de separació mare. Por davant amenaça o perill. Aversió fàstic Sorpresa reacció d’admiració o sobresalt, sobtada emoció més breu.
Regulació de les emocions modificant els estímuls, els nadons tenen una capacitat limitada per regular emocions. Poden aclucar els ulls quan hi ha llum però no podem apartar-se del focus. Al final del 1 any quan ja es desplacen es tornen més eficaços.
Autoregulació o expressió adequada, ha d’aprendre a expressar-les d’una manera socialment adequada. Responent-hi instintivament: acció inadequada i inútil. Reprimint l’expressió de l’emoció: pot tenir com a conseqüència estrès ansietat.. Contenint o regulant l’expressió de l’emoció: resposta més apropiada.

Comprensió de les emocions dels altres i desenv. De l’empatia

el nen pugui arribar a comprendre les emocions de les altres persones, en primer lloc s’ha de reconèixer, ha de tenir consciencia de si mateix com a individu diferent i separat dels altres i ha de ser conscient que ell també té emocions. L’empatia ajuda a respondre de manera adequada a les emocions d’altres. Per a un bon desenvolupament en la comprensió de les emocions caldrà joc simbòlic .

Teories explicatives. Piaget:

volia esbrinar com es passava d’un coneixement intuïtiu a un científic. S’originen les nocions bàsiques del pensament racional. Coneixement i afectivitat estan lligats entre ells. L’afectivitat i les emocions no poden modificar directament les estructures del coneixement, si que poden predisposar a adquirir-lo. Adaptació: assimilació integració d’informació nova en les estructures de coneixement. Acomodació reorganització.
Estadi sensoriomotriu (2a) no pot expressar-se amb paraules. E. Preoperacional (2-6a) E. Operacions concretes (7-11a) utilitza la lògica per interpretar i resoldre qüestions det. Encara no es capaç d’imaginar situació abstracta. E. Operacions formals (+12a) pensament hipotètic, lògic abstracte.  

Wallon:

l’individu es forma a traves d’unes primeres relacions amb els altres. A diferencia de Piaget , no es tracta de relacions amb el medi sinó de relacions humanes. Considera que l’emoció te un paper fonamental en el desenv. De la persona. L’emoció i l’afectivitat constitueixen un sistema d’expressió. Les primeres relacions entre nado i adult estan basades en aquestes manifestacions afectives.

Estadis: d’impulsivitat motriu

l’existència del nado esta dominada per les funcions fisiològiques (son, alimentació)  Emocional: (+6m) comença a necessitar la mare, no nomes perquè cobreix les seves necessitats fisiològiques, sinó pel que ella representa emocionalment. Sensoriomotor (1-2a) duu a terme moviments dels quals li produeix plaer i repeteix. Personalisme: (2-6a) construeix la personalitat. – mostren oposició i rebuig (crisi del personalisme o negatisme) refermar la personalitat pròpia. . Període de gracia acceptació i admiració de les altres persones mitjançant comportaments seductors. – accentua la imitació de persones que admiren (representació de rols o imitació). E. Pensament categorial (6-11a) interès pels objectes i coneixement del mon. – pensament sincrètic: barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat, pensament es global i imprecís i combina elements diferents per formar parelles que ajuden a estructurar de manera binaria, els elements de l’entorn. – P. Categorial: permet determinar el que es propi d’un objecte concret, el queel defineix o la seva identitat particular.

Freud:

teoria que explica com funciona el psiquisme humà i com s’estructura la personalitat. Teoria dels instints. De  la personalitat, 1topica: aquesta teoria no esta basada en allò racional, sinó en les emocions i es compon de 3 estructures : inconscient (no es pot controlar), preconscient, conscient (ens uneix i ens relaciona amb la realitat existent.) 2topica: allò (es primitiva i inconscient), jo (es guia principi de la realitat), superjò (constitueix el referent moral de la persona, normes de conducta inconscient i prohibicions) El jo intenta mantenir l’equilibri entre allí regit per la immediatesa del que vol i un superjò marcat per les normes i la moral del que es correcte i incorrecte.

Vincle d’aferrament:

vincle que estableix el nado amb les persones que se n’ocupen,cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional. (cuidador principal). Bowlby: fase de preaferrament: des de el naixement fins a les sis setmanes hi ha una orientació cap a les persones en general, sense reconeixement de les figueres que el cuiden, reconeixen l’olor o la veu. F. De formació d’aferrament (6s-7 m) preferència per persones familiars, l’infant somriu i plora quan marxa. F.
Aferrament ben definit (8-18m) ploren davant persona desconeguda i busquen refugi en la figura d’aferrament. Sap que la mare segueix existint encara que no estigui amb ell. F. Formació d’una relació reciproca, van construint representacions mentals dels objectes, persones i fenòmens del seu entorn

Factors que influeixen en la formació del vincle d’aferrament:

Desaparició figura d’afer

Sorgeixen dificultats emocionals importants. Perquè es produeixi un desenv. Emocional normal, cal haver pogut establir un llaç afectiu estables en els primers moment de vida. Qualitat de l’atenció i les carac. Pròpies: variable clau: persona cuidadora, acceptació del nado tal com es. Carac. Pròpies.

Sincronia en la relació;

veritable comunicació d’eomicions.

Context familiar i cultural

Tipus d’aferrament mare i pare