Emocions i adaptació a l'escola bressol: guia per a famílies i educadors

Les emocions: estats d'agitació o excitació fisiològica

Les emocions són estats d'agitació o excitació fisiològica que apareixen a cada persona com a resposta a un estímul.

L'emoció és causada per un estímul, que provoca una resposta fisiològica, i la reacció o resposta fisiològica és momentània.

Tipus d'emocions

Alegria: es manifesta amb somriures. A les 6 setmanes apareix el somriure social i, entre els 3 i 4 mesos, la rialla.

Enuig o ira: expressa ràbia i malestar mitjançant el plor i les expressions facials. Augmenta entre els 6 mesos i els 2 anys.

Tristesa: es manifesta amb desànim i pena, per exemple, davant separacions o el dolor.

Por: apareix davant perills o situacions desconegudes. Destaquen la por als estranys i l'angoixa per separació.

Aversió: és una sensació de fàstic o rebuig, sobretot davant aliments que no agraden. Comença a manifestar-se cap als 3 mesos.

Sorpresa: és una emoció breu davant situacions noves o inesperades. Sol aparèixer entre els 6 i 8 mesos.

Quines són les funcions de les emocions?

Funció adaptativa: prepara el cos per reaccionar davant una situació.

• Alegria: ens anima a repetir allò que ens agrada.
• Ira: ens ajuda a defensar-nos.
• Tristesa: ens ajuda a reflexionar i acceptar situacions.
• Por: ens protegeix dels perills.
• Aversió: ens ajuda a rebutjar allò desagradable.
• Sorpresa: ens ajuda a afrontar situacions noves.

Funció social: permet comunicar com ens sentim i comprendre les emocions dels altres.

Què és l'autoregulació emocional?

És la capacitat de controlar i expressar les pròpies emocions de manera adequada.

Tres maneres de reaccionar davant una emoció

• Resposta instintiva: reaccionar sense pensar, com llençar una joguina quan estem enfadats.
• Repressió: amagar o contenir l'emoció, cosa que pot provocar tensió.
• Regulació: expressar l'emoció adequadament, per exemple, dir «estic enfadat perquè m'has pres la joguina».

Què és l'empatia?

És la capacitat de posar-se al lloc d'una altra persona i comprendre com se sent. Per exemple, si un infant veu un company plorant, li porta una joguina per consolar-lo.

Per desenvolupar-la, cal autoreconeixement, autoconsciència i consciència de les pròpies emocions.

El període d'adaptació a l'escola bressol

Període d'adaptació: és el temps que passa des que l'infant entra a l'escola bressol fins que s'hi sent integrat, segur i confiat. És important perquè l'infant ha de separar-se de la família, conèixer un entorn nou i acostumar-se a altres infants i educadors.

Quins agents hi participen?

• L'infant: s'ha d'adaptar a l'escola, als companys i als educadors.
• La família: pot sentir angoixa per la separació i necessita confiar en l'escola.
• Els educadors: han de conèixer les necessitats, els hàbits i les reaccions de cada infant.

Quins tipus d'adaptació hi ha?

1. Presència de la família

La mare o el pare acompanya l'infant a l'escola durant uns dies i redueix progressivament la seva presència.

Exemple: la mare es queda a l'aula i cada dia s'hi està una mica menys.

2. Adaptació progressiva

L'infant comença quedant-s'hi poca estona i augmenta gradualment el temps fins a fer tota la jornada.

Exemple: el primer dia s'hi queda una hora i, més endavant, fins després de dinar.

3. Incorporació completa

L'infant comença assistint a l'horari complet des del primer dia, sense un període previ d'aclimatació.

Exemple: entra al matí i s'hi queda fins a la tarda.

Quines pautes cal seguir durant l'adaptació?

• Adaptar el procés al ritme de cada infant.
• Crear vincles afectius i transmetre seguretat.
• Mantenir una bona comunicació amb la família.
• Preparar un espai còmode i segur.
• Proposar jocs i activitats que facilitin l'adaptació.
• Acomiadar-se sempre de l'infant, sense allargar ni dramatitzar el comiat.
• Si l'infant té molta ansietat o tristesa, es pot reduir temporalment la jornada, si les circumstàncies familiars ho permeten.

Exemple de les fases d'adaptació

Berenar amb les famílies: coneixen l'escola abans de començar el curs.

Acompanyament inicial: la família es queda amb l'infant a l'aula.

Acompanyament esporàdic: la família es queda una estona, s'acomiada i marxa. L'infant comença a quedar-s'hi unes hores.

Adaptació completa: l'infant es queda a dinar, dormir i, finalment, tota la jornada.