Emissions de dues paraules

Habilitats socials

Conjunt d’hàbits (conductes, pensaments, emocions) de què disposem per a relacionar-nos amb els altres. Presents en tots els moments de la vida i es poden millorar mitjançant la seva pràctica.

• Context interpersonal → les habilitats socials es desenvolupen en situacions on interaccionen diferents persones

  
  

• Respectar els drets dels altres → expressar de manera adequada els propis punts de vista

  
  

• Resol o minimitza els problemes

  
  

• Subjectes susceptibles de millorar → infants i educadors

  
  

Conseqüència manca d’habilitats socials

• Baixa autoestima

• Menys satisfacció

• Menys habilitat

• Menys pràctica

Objectius

1. Afectiu --> obtenció gratificacions i faciliten el mantenimiento de relacions socials satisfactòries

2. Instrumental --> faciliten l'èxit en les tasques en àmbits (laboral, social, afectiu)

Habilitats interpersonals

• Empatia

• Assertivitat

• Canalització de rols

• Comunicació

• Contribució a fer clima social positiu

Habilitats intrapersonals

1. Autocontrol

2. Autoestima

3. Distorsions cognitives

4. Resiliència

5. Superació

1. AUTOCONTROL

Autocontrol

Capacitat de regular les pròpies emocions, pensaments i conductes, especialment les de caràcter negatiu

Pilotatge emocional → ens permet dominar les nostres emocions i pensament i així evitar que aquestes ens governin a nosaltres.

Engloba una sèrie de competències com:

• Reconeixement de les pròpies emocions i dels pensaments que les provoquen.

• Anticipar conseqüències i actuar en funció de les mateixes.

• Controlar impulsos

• Produir pensaments i conductes alternatives a la impulsivitat.

• Suportar la demora de les satisfaccions quan d’aquesta demora se’n derivin conseqüències positives.

Dèficit de l’autocontrol 

Autocontrol deficient es caracteritza per :

• Sofriment innecessari

• Comportaments contraris als propis interessos

• Dificultar la realització de conductes favorables per objectius propis

• Característiques: Baixa tolerància a la frustració, la irritabilitat, l’ansietat, la precipitació o l’ús abusiu de la crítica cap als demés o cap a si mateix.

L’autocontrol no suposa reprimir les emocions sinó canalitzar els estats emocionals inconvenients.

Estratègies per treballar l’autocontrol

1. No sé què faré, però faré de manera tranquil·la--> consisteix en adoptar aquest principi d'actuació, automatitzar-lo en el pensament davant de qualsevol situació.

2. Desvestir emocionalment els problemes -->consisteix en desconectar emocionalmente de la situación

3. El reconeixement de les pròpies emocions --> reconeixer les pròpies emcocions ajudant al control de les mateixes

4. Llistat d’emocions -->emocionado situación real/situació alternativa

5. Generar alternatives a conductes que s’han automatitzant amb respostes compulsives -->convé entrenar l'hábil de sopesar crean dues alternatives

6. Escollir una reacció--> pensar en la situació en futur i pensar com ho faries.

7. Treballar la qualitat de fer plans: i complir-los --> evitar contagi negatiu

8. Evitar el contagi emocional--> pera conseguir millar autocontrol

9. Emprer cites, pensaments i frases com a mentres 

Els passos per fer-ho, poden ser el següents

1. Descriure → el més objectivament possible la situació problemàtica segons una frase descriptiva i precisa. ( evitar judicis)

2. Identificar → acompanya a la conducta (suposicions,sarcasme, acusacions,etc)

3. Analitzar novament→ situació objectiva de les emocions negatives 

4. Cercar una resposta relaxada i reflexiva → deixar les emocions negatives

2. AUTOESTIMA

Conjunt de judicis de valor sobre un mateix. Percepció d’un mateix = autoconcepte

Valoració autoconcepte → autoestima

Relació autoestima i HHSS

• Autoestima i el benestar emocional estan directament relacionats. 

• Habilitat de regular emocions → estat d’ànim positiu i elevada autoestima. 

• Interdependència entre millora de l'autoestima i desenvolupament d'habilitats socials i conductes assertives. 

• Persona amb baixa autoestima = persona poc assertiva i poc respectuosa amb els altres.

• Millorar autoestima → imprescindible per avançar en la competència social. 

• Autoestima adequada → augmenta el nivell de seguretat personal.
  

• Autoestima baixa → negatiu a la relació interpersonal i obstacle per el desenvolupament de la competència social. 

Formació de l’autoestima

• A partir d’experiències, pensaments i emocions passades a més de la retroalimentació, per la família, amics, companys…

• Influència en l’estabilitat emocional i benestar personal. 

• Lligat a dues necessitats bàsiques: 

• Valer per alguna cosa (tenir èxit). 

• Valer per algú (reconeixement de l’èxit)

Aspectes a considerar

• Caire dinàmic → està en constant evolució. 

• Factor de creixement personal o de risc. 

• Fruit de la relació entre les aspiracions personals i la vivència subjectiva de l’èxit. 

• Caire subjectiu → no necessàriament ajustat a la realitat. 

• Filtre de realitat → regular conducta i interpretar les situacions. 

Estratègies per desenvolupar autoestima

Hàbit que es pot adquirir, practicant-lo dia a dia. 

• No autocrítica autodestructiva → distorsiona la realitat. Reconèixer punts forts.

• Més pensaments positius i menys negatius.

• Centrar-se en coses positives de la vida = :) Coses negatives = :(

• Acceptar crítiques constructives i errors, sense que se’n ressenti l’autoestima.

• Acceptar errors, el perfeccionisme no existeix. No totes les coses es poden fer bé sempre.

• Ampliar cercle de relacions → estar tancat a un grup reduït = baixa autoestima.

• Aprendre a apreciar el que tenim.

• No culpabilitzar-nos → identificar debilitats i corregir-les.

• Envoltar-nos de bona gent.

• Creure en les pròpies possibilitats → desafiar les limitacions.

• Marcar-se objectius propis sense comparar-se amb ningú.

Indicadors relacionats amb autoestima

Claus per potenciar autoestima

• Educar a les persones dient qualitats que les fan úniques.

• Respectar-les per a que es respectin.

• Tractar-les com algú especial.

• Descobrir què és el que saben fer.

• Permetre que s’expressin a la seva manera.

• Potenciar creativitat.

• Gaudir singularitat.

3. DISTORSIONS COGNITIVES

Distorsió cognitiva

• Esquemes equivocats en la interpretació dels fets.

• Donen lloc a una visió negativa.

• Influeix en les emocions i comportament de la persona.

• Conviccions molt arraigades presentades de forma automàtica → difícils de detectar.

• Porten a la persona a una percepció inadequada de tot.

• Els tipus més comuns són:

1. Incidència arbitraria → extreure conclusions sense evidència. 

EXEMPLE: “Com em dirà que no, no li proposo sortir”.

2. Abstracció selectiva → Només veure la part negativa. 

EXEMPLE: “L’examen m’ha anat fatal, m’he equivocat en 1 de les preguntes de 10”.

3. Generalització excessiva → Treure conclusions generals a partir d’un fet aïllat.

EXEMPLE: “No he estat capaç de saludar a la María. Mai seré capaç de parlar amb ningú”.

4. Personalització → Donar-se les culpes d’algun fet extern sense dades insuficients.

EXEMPLE: “La Sara està molt seria, segur que està enfadada amb mi”.

5. Pensament del tot o res → Ser d’un extrem o un altre, sense intermitjos (bo/dolent…)

EXEMPLE: “M’he equivocat en això, sóc un desastre”.

6. Interpretació del pensament o endevinació → Interpretar sense cap evidència intencions dels demés. EXEMPLE: “Dos persones estan parlant entre elles i la tercera es pensa que parlen malament d’ella”.

7. Maximització o minimització → Pujar o baixar el grau d’importància d’una conducta.

EXEMPLE: “M’ha caigut el got d’aigua, veus com tot ho faig malament?”

Reestructuració cognitiva

Identificar les distorsions del pensament i modifica-les o substituir-les per pensaments més positius

1. Identificar la distorsió cognitiva.

2. Analitzar els pensaments per detectar aspectes negatius.

3. Generar pensaments positius alternatius.

4. Comparar i modificar els esquemes de pensament.

DISTORSIÓ COGNITIVA → REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA → PENSAMENTS AJUSTATS

4. LA RESILIÈNCIA

Concepte de resiliència

• Capacitat dels cossos de recuperar la seva forma original.

• En l’educació és la capacitat de superació de les adversitats.

• Sobreposar-se als efectes dolents de l’adversitat convertint-los en creixement personal.

Formes d’afrontar els contratemps

1. L’abatiment (enfonsar-se) → resposta poc adaptativa i disfuncional, afecten negativament a l’autoestima.

2. Resiliència (créixer-se) → resposta adaptativa funcional que enforteix l’autoestima.

“Los patitos feos” Boris Cyrulnik

Planteja la tesis del desenvolupament de la resiliència:

• Establir un vincle afectiu 0-2 anys.

• Transformar la situació traumàtica mitjançant creacions artístiques (pintura,escriptures..)

• Utilitzar sentit de l’humor per afrontar les situacions dels conflictes.

• Realitzar alguna cosa beneficiosa pels altres.

No totes les dificultats s’han d’afrontar de  la mateixa manera:

• Si son superables → resoldrem el problema

• Si son insuperables → preocupar que no ens afecti

Estratègies per treballar la resiliència

1. Exposició gradual → diferents problemes t’ajudarà a saber-los gestionar.

2. Despreocupar-se, estar per sobre de les coses → treure importància als problemes.

3. Esperar a relaxar-nos: la tensió no dura tota la vida → El temps posa les coses al seu lloc.

4. Visualització d'èxits futurs → pensar en futurs èxits.

5. Ocupar-se’n, millor que preocupar-se→  posar recursos que trenquin la cadena negativa.

6. Davant de cada fracàs, un pla → després de cada problema hem de tenir un pla de superació.

7. Estar per damunt de les coses → fer que els problemes ens afectin el menys possible.

8. Afrontar els problemes en companyia → tenir el recolzament incondicional d’almenys una  persona significativa.

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Intel·ligència emocional

Segons Goleman → forma d’interactuar amb el nostre entorn que té en compte els sentiments i que comprèn la competència personal i la social.

Competència personal

1. Consciència de les pròpies emocions.

2. Autocontrol emocional.

3. Capacitat de motivar-se a un mateix.

Competència social

1. Empatia o reconeixement de les emocions alienes.

2. Control de les relacions

La condició necessària per domini de les relacions socials → empatia i autocontrol.

Educació emocional

Formació de la personalitat des del coneixement → valoració i control d’emocions i sentiments propis i dels altres.

• Per educar les emocions dels infants abans haurem d’educar les nostres per mostrar una actitud estable i sana.

• Habilitats socials → component social de la intel·ligència emocional.

• Emoció → impuls involuntari.

Components de l’emoció

• Fisiològic corporal → plorar

• Avaluatiu cognitiu → trist

• Conducta social → acceptat o no? Depèn de la cultura

Diferència entre emoció i sentiment

• Emoció → por/alegria

• Sentiment → angoixa/felicitat

ESCOLTA ACTIVA

Habilitats comunicatives

1. Comunicació → clara, directa i oportuna

2. Comunicació clara i directa → transmetre l’objectiu del missatge sense crear dubte.

3. Comunicar un aspecte negatiu → utilitzar un missatge que obri la receptivitat del l’interlocutor, sense que ningú la interrumpi.

Facilitadors de la comunicació 

• Donar informació positiva

• Escolta activa

• Donar missatges no contradictoris

• Ser empàtic/a

• Saber aceptar una crítica 

• Demanar l’opinió

• Crear un clima òptim per a la comunicació

• Expressar sentiments. Recompensar.

• Utilitzar el mateix codi

• LLoc i moment adequats.

Obstaculitzadors de la comunicació

• Lloc i moments no apropiats

• Retrets, acusacions i amenaces o exigències

• Missatge incoherents

• Fer judicis de valor

• Estats emocionals alterats

• No escoltar

• Donar consells no sol·licitats

• Generalitzar excessivament

• Tenir objectius contradictoris

• Justificar-se contínuament

• Frases com “hauries de..” / “ ja t’ho havia dit”

• Les 5 paraules : “ el millor” , “ el pitjor” , “Mai” , “ Sempre” i “Però”.

Escolta activa

• Escolta activa significa escoltar i entendre la comunicació.

• S’ha de diferenciar entre escoltar i sentir;

  • Sentir → percebre vibracions del so

  • Escoltar → és entendre

• Escolta activa a de fer referència a l’habilitat d’escoltar no només el contingut que esta expressant.

Barreres de l’escolta activa

Les barreres dificulten la comunicació i creen malentesos. Barreres més comuns:

• Percepcions diferents

• Diferències culturals

• Llegir el pensament de l’altre persona

• Comparar-se amb l'emissor 

• Filtrar ( receptor escolta el que l'interessa) 

• Jutjar. Etiquetar

• Discutir ( portar la contraria sense acabar d’escoltar)

• Aconsellar

• Somiar 

• Assajar ( abans de que el emissor acabi el receptor ja està buscant una resposta.)

Pautes per millorar l’escolta activa

Conèixer els obstacles que poden interferir en l’escolta activa ajuda a millor-la. Per evitar-les podem seguir aquestes pautes: 

• Crear clima òptim.

• Escoltar amb empatia.

• Verificar el missatge i aclarir la informació.

• Desactivar els nostres filtres de recepció.

COMUNICACIÓ NO VERBAL

Concepte comunicació no verbal

• Conjunt de mecanismes no verbals paral·lelament o abans d’iniciar la comunicació verbal.

• Relacionada amb la manera com es diuen les coses → lligada amb els sentiments.ç

• És un procés global.

• Part inconscient que forma part del missatge.

• Un missatge → 7% paraules + 38% vocal + 55% no verbal.

• Altera el missatge quan és incoherent amb la comunicació verbal.

• Conjunt d’elements que faciliten i ajuden a augmentar la comprensió.

Principals sistemes de comunicació no verbal

1. EL PARALLENGUATGE 

• Elements paralingüístics o vocals dels components verbals.

• El so és un mitjà primordial de comunicació.

• Han d’anar dintre d’un context perquè tinguin significat i sentit.

• Ens ajuda a saber quin és l’estat d’ànim dels altres i la seva actitud.

• Caracteritzacions vocals (badall, riure…) → aspecte no lingüístics.

Elements paralingüístics

2. To → ressonància de la veu, molta influència sobre les impressions.

3. Volum → fa referència a la intensitat del to.

4. Velocitat → molt important en la comunicació.

5. Claredat → evita que el missatge s’interpreti de manera equivocada.

6. Pauses/silencis → ens donen informació.

2. LA PROXÈMICA 

• Estudi de la percepció i l’ús que fem de l’espai personal i social quan ens comuniquem.

• Zona en la qual cada persona se sent còmoda i segura.

• La distància interpersonal és molt important en la comunicació.

• Aquesta distància varia segons les diferents cultures, sexe, edat i característiques físiques.

• Segons Edward T. Hall hi ha 4 zones on les persones actuen en el procés de comunicació:

1. Zona íntima → vincles afectius molt estrets (15 - 45 cm).

2. Zona personal → persones molt conegudes i amb confiança (46 - 1,25 m).

3. Zona social → persones que coneixem poc (1,25 - 3,6 m).

4. Zona pública → desconeguts, quasi sense contacte sensorial (+ de 3,6 m).

Efectes proxèmics

• Aglomeració → percepció de la manca d’espai personal.

• Aïllament → percepció d’una manca de contacte interpersonal.

• Activitat → en un espai comú quan s’ha de treballar amb altres persones en col·laboració o competició.

3. LA CINÈSICA

• És l’estudi del llenguatge corporal basat en patrons de comunicació verbal.

• Disposicions espacials en els grups.

• El llenguatge del cos pot contradir les paraules.

• El llenguatge corporal inclou qualsevol moviment conscient o inconscient.

• El contacte visual regula la conversa i mostra senyals de qui domina o bé pot delatar algú.

• El somriure → comportament important.

• Els gestos → mostren allò que està passant a l’interior.

LA CINÈSICA → 1. LA CARA → 2. ELS GESTOS → 3. LA POSTURA CORPORAL