Emirat dependent de Damasc

1.1. Mahoma, PROFETA DE L'ISLAM la religió islamica es creà a Arabia. Els seus habitants (caravaners, pastors i agricultors) vivien en tribus prop dels oasis. Eren Politeistes i peregrinaven a la Meca, on es la pedra sagrada Kaaba. Mahoma va Néixer a la Meca l'any
570 i quan tenia 40 anys, l'arcangel Gabriel li va Anunciar que ell era el nou profeta elegit per Al.La (Déu, en arab) per Predicar l'islam.
Va tenir pocs seguidors i les autoritats el van perseguir per Les seves idees. L'any 622 va haver de fugir de la Meca i es va refugiar a Medina: va ser l'anomenada hegira, data marca l'inici de l'era musulmana. El Profeta va convertir els habitants de Medina i va conquerir Meca l'any 630. A La seva mort (632), la majoria d'arabs eren musulmans i la Península Arabiga S'havia unificat políticament. Les veritats que al.Là va revelar a Mahoma estan En l'Alcora, llibre sagrat. Es de 114 capítols. Els 1rs defineixen les bases de L'islamisme i la resta regula la vida quotidiana i social dels creients.

1.2. LA DIVISIÓ DE L'ISLAM Després de la mort, la comunitat va ser guiada pels califes (successor), el poder polític i religiós dels quals estava fixat per la llei de L'islam. Els primers 4 califes van ser elegits i van continuar la difusió de L'islam. Els seguidors de Mahoma no van acceptar l'autoritat dels primers Califes i es van dividir en2: -El sunnisme (90% dels creients) defensa que els Musulmans han de seguir l'exemple del profeta. Es basen en l'Alcora. El xiisme (10% dels creients) només reconeix l'autoritat religiosa de Mahoma i els seus Descendents directes.

1.3. L'ISLAM, UN coDI DE CONDUCTA Els musulmans segueixen unes normes dictades per l'Alcorà i La tradició(llei islámica).
Han de Seguir 5 pilars de l'islam: la professió de fe en Al.Là, pregar 5 cops x dia, Fer almoina, fer ramada i anar a la meca 1 cop. Tenen prohibit consumir begudes Alcoholiques i menjar carn de porc. Hi ha directors d'oracions (imams) i Interprets dels textos sagrats (ulemes). Els jutges (Cadis) apliquen la Justícia seguint les normes de l'Alcora

2 2.1. LA PRIMERA ExPANSIÓ L'expansió territorial de L'islam es en diverses etapes: -L'Islam es va estendre rapidament sota el govern dels 4 1rs califes (632-661), Que van conquerir Egipto, Síria, l'Iraq i una part de l'Iran –Després van Ocupar el nord d'África. Més tard van conquerir gran part de la Península Ibérica.- Posteriorment a territorio franc, que els van derrotar a la batalla De Poitiers (732) - aprofitant –se de l'Imperi Bizantí, van arribar fins a Constantinoble,  després d'un any de Setge, es van retirar (718). - després de conquerir Iran i Afganistan, van Penetrar per l'Àsia Central i van travessar  Pakistan.

2.2. EL CALIFAT DE DAMAsc Entre els anys 661 i 750, els territoris conquerits van Restar sota l'autoritat dels califes de la família Omeia de damasc. Els califes Delegaven el seu poder en un primer ministre, el visir, i cada província estava Governada per un emir o valí.

2.3. EL CALIFAT DE BAGDAD A partir de l'any 750, la família dels abbassides de Bagdad Va derrotar els omeies i va fundar una nova dinastia califal. Durant el califat Abbassida, els musulmans dominaven el Mediterrani i s'estenien . L'activitat Comercial de navegants i caravaners va facilitar la difusió de l'islam per África, l'Àsia central, Malaisia, Indonesia, les Filipines i la costa meridional De la Xina. Entre els segles IX i XII la unitat del califat es va afeblir a Causa de la invasió de tribus (turcs i mongols). El 1258, el saqueig de Bagdad Pels va posar fi a la dinastia abbassida Ggrax a la islamització de turcs i Mongols, l'islam es va expandir per l'Àsia Menor, l'Àsia central i l'Índia El 1453 l'Imperi Turc va exercir el seu domini en el món islamic fins al Segle XIX

2.4. LA INTEGRACIÓ DELS POBLES CONQUERITS Els musulmans, fer una conquesta militar (gihad) i una expansió cultural pero permetien els pobles mantenir la propia Religió. Els cristians i els jueus, que també eren monoteistes i tenien un Llibre sagrat, constituien una minoria protegida. Podien practicar la seva Religió, dirigir les seves comunitats, conservar les seves lleis i els seus Costums i exercir els seus oficis. A canvi d'aquests privilegis, pagaben Tributs.  com que els musulmans gaudien D'avantatges socials i economics, la major part es va islamitzar

3.1. LA CONQUESTA (711-718) Els exercits musulmans que van envair la Península la Majotia eren berbers, pero eren dirigits per arabs. Van travessar l'estret de Gibraltar l'any 711, van entrar a Hispania per Tarifa i van iniciar la Conquesta del regne visigot. Els visigots, que ja estaven afeblits a causa de Baralles internes, van ser incapaços d'enfrontar-s'hi. El rei Roderic va morir A a batalla de Guadalete i les seves tropes es van dispersar. Els exercits Musulmans, amb Tariq i Musa  van ocupar Les principals ciutats d'Andalusia i la capital del regne visigot, Toledo. En Pocs anys van controlar tota la Península . Una petita part de la población (majoria Rics), es van refugiar a la zona asturiana. La rapidesa de la conquesta S'explica perque la majoria de la població hispanovisigoda no va oferir Resistencia. La noblesa de seguida va establir pactes amb els conqueridors per Conservar les terres i el poder. Els pagesos simplement van passar a dependre D'uns nous senyors.

3.2. L'EMIRAT DEPENDENT(718-756) Una vegada controlat Al-Andalús, el van convertir en un emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital es va establir a Córdova i va ser nomenat un valí per governar el territori Els exercits Musulmans van, pero, un cop derrotats pels francs a Poitiers (732) es van replegar Definitivament a la Península.

3.3. L'EMIRAT INDEPENDENT (756-929) A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser Destronats pels abbassides de Bagdad, el príncep Abderraman, va fugir i es va Establir a Al-Andalús. Ben aviat va trencar els vincles polítics amb Bagdad, es Va proclamar emir independent i va fundar l'emirat independent de Còrdova amb El nom d'Abderraman l. Aixo va suposar el trencament de la unitat política del Califat, malgrat que Al-Andalús es va mantenir sotmes a l'autoritat religiosa Del califa. Durant l'emirat independent, les disputes entre les famílies nobles Establertes a Al-Andalús van ser freqüents així com les baralles amb la Població hispanica (mossarabs) Tot i els conflictes i la seva feblesa política, Amb l'emirat, es va iniciar un procés de puixança economica i cultural