Els volcans

1.3.- GENESIS DELS MAGMES

Els magmes es formen en zones profundes de ls superficie terrestre on les condicions de pressió i temperatura permeten la fusió parcial de les roques.

Això passa en el mantell superior i escorça interior a profunditats entre 30 i 200 km.

- Els llocs on es produeix l’activitat magmàtica és a les vores de les plaques litosfèriques. Aquestes plaques es desplacen per sobre d’una placa anomenada astenosfera. L’astenosfera té velocitats sísmiques baixes i es troba a unes condicions properes al solidus.

- A les dorsals oceàniques.  A les dorsals oceàniques es produeix la separació de la litosfera alhora que el mantell calent que prové de l’astenosfera ascendeix cap a la dorsal.

- A les zones de subducció. La litosfera freda s’enfonsa dins del mantell. La subducció de plaques és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit convergent. La temperatura i la pressió augmenta amb la profunditat, a una profunditat de 100 quilòmetres una part dels materials de la placa en subducció són alliberats, el que comporta la fusió del mantell, per tant, ascendeix a través de l'escorça terrestre continental creant volcans.

- Intraplaca. Increment anormal de la temperatura del mantell. Les fractures de l'escorça fan disminuir la pressió i es formen masses magmàtiques. És degut a la pròpia dinàmica convectiva del martell astenosfèric que fa que en alguns punts hi hagi corrents calents de material ascendent.

2.1.- TIPUS D’ERUPCIÓ

- Erupcions explosives: escampament de gasos que arroseguen materials magmàtics i piroclastes que provenen de la xemeneia i del cràter, sense o amb poca emissió de lava.

- Erupcions efusives: emissions de lava molt fluida, la qual es refreda i forma colades

- Erupcions mixtes: es un punt intermedi entre les dues anteriors. Les erupcions de lava van acompanyades per material piroclastic (bombes volcàniques, lapil·li, cendres, pumita…).

2.3.- ESTRUCTURES VOLCÀNIQUES

- El con: es constitueix per una acumulació progresiva de material volcànic al voltant de la boca eruptiva.

- Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s’acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. (10-70 km profunditat)

- Xemeneia: és la fractura a través de la qual surt el magma a l’exterior.

- Cràter: és una petita drepressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit boca de la xemenia.

- Volcans en escut: els magmes molt fluits formen edificis de pendent molt suau amb cràters de grans dimensions ocupats per llacs de lava.

- Estraco-volcans: l’alternança de fases explosives i efusives forma edificis per acumulacions succesives de piroclastes i laves.

- Estructures de tipus domàtic: l’emissió de magmes viscoses i empobrits, dona a que les laves s’acumulin sobre la boca eruptiva.

3.- CLASSIFICACIÓ DELS VOLCANS

3.1.- SEGONS LA FORMA I EL TAMANY DEL CONDUCTE PER ON SURT EL MAGMA

- Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d’una fisura de gran longitud. La lava pot cobrir grans extensions de terreny.

- Volcans puntuals: són els volcans classics, en que l’efusió es produeix per un punt. Consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i con volcànic.

 3.2.- SEGONS EL TIPUS D’ERUPCIÓ:

- Volcanià:  Erupcio: explosives (violenta). Formen núvols de cendra. Lava pastosa i viscosa i es polvoritza en cendres o en forma de pedra. Entre erupció i erupció es tapona la xemeneia. Pocs piroclastes grans. Es produeix una columna de gasos. Colades volcàniques extenses i escases. Solidifiquen ràpid i constituyesen les riolites.

- Hawaià: volcans fissurals. Lava poc densa. Gasos i priroclasts escassos. L’erupció és contínua i el cràter és un llac de lava que gairebé mai es buida.

- Peleà: La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. La lava està molt presionada dintre de la xemeneia, sobre passa pels costats i baixa cap abaix.

- Estrombolià: La lava és fluida. Erupció contínua. La lava està en ebullició constant. Explosives moderades, rítmiques i contínues.