Els sots feréstecs
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,62 KB
-NATURALISME I MODERNISME
Al llarg de la segona meitat del segle XIX es desenvolupa el moviment artístic que es coneix com a naturalisme.
El naturalisme (relacionat amb els avenços científics) defensava que la literatura havia de ser el producte duna observació rigoroses de les conductes personals i col·lectives. La novel·la naturalista va fer seu el determinisme, segons el qual lésser humà no és lliure, sinó que resta determinat per lherència biológica i pel medi social i natural que lenvolta.
El màxim representant de la novel·la modernista en la literatura catalana va ser Narcís Oller.
Caract. de la narrativa modernista: -síntesi, intensitat, -organització de lanècdota en funció del sentit intern que se li vol donar, -suggerència dun univers literari, dunes realitats més profundes i irracionals (essencialització, al·lusió, suggestió, poetització), -principi dintensitat: selecció.
Caract. de la narrativa realista-naturalista: -descripció externa, -encadenament de causes i efectes, -Anàlisi o explicació de la realitat, -principi dintegritat: realisme fotogràfic.
3. VICTOR CATALÀ
3.1 VIDA
Victor Català (1869-1966). Pseudònim duna Caterina Albert i Paradís, per publicar les seves obres. De formació autodidàctica, la seva condició de filla duna familia benestant li va permetre dedicar-se plenament a la literatura.
3.2 OBRA
Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, de les quals destaquen les que sinclouen a Drames rurals (1902). Victor Català es una escriptora coneguda sobretoto per Solitud (1905), la novel·la més important del període modernista. També, cal destcar La infanticida (1898), un monòleg interior.
-Solitud: El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu.
La Mila acompany al seu marit, en Matias, a fer dermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: lÀnima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt a lÀnima: el Pastor. Però el medi hostil simposa: el Pastor mor i la Mila que sola davant la natura. Finalment, lÀnima entra a lermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir daquell lloc, conseqüència de la presa de consciencia personal.
Sens dubte la protagonista de Solitud és la figura més complexa de la narrativa modernista. A més de contenir tots els ingredients generals del modernisme, Mila serigeix com un personatge nou: la dona que desencisada de lestructura social és capaç de construir-se a ella mateixa al marge de la maternitat i el matrimoni. És una autèntica supervivent que refusa lautoimmolació de les heroïnes del s. XIX (Emma Bovary o Anna Karènina, que se suicida), i prefigura la narrativa de Mercé Rodoreda.
Solitud és una novel·la realista-simbòlica i trágica on V. Català magnificà letern-dolor de letern-femení sovint a través duna prosa poética. Lestructura profunda de la novel·la és el dolor, no pas la voluptuositat de la tristesa.
2.RAIMON CASELLAS
2.1 VIDA
Raimon Casellas (1855-1910). Va ser un destacat crític dart. Va contribuir a difondre la renovació didees estètiques que defensava el Modernisme.
2.2 OBRA
Respecte a la seva obra, cal destacar Les multituds (1905), en què exemplifica el comportament dunes masses que, en moments determinats, arriben a anorrear lindividu. Pren com a punt de partida fets reals i els exagera per arribar, així, a trobar-hi un sentit simbòlic.
Lany 1901 Casellas publicà una novel·la, Els sots feréstecs, considerada la primera novel·la modernista.
-Els sots feréstecs: Planteja lenfrontament entre lartista i la societat, simbolitzat en la trajectòria vital dun jove capellà, mosseèn Llàtzer, que ha de lluitar contra els habitants primaris dun poblet de muntanya, Montmany, i contra la natura que lenvolta.
Mossén Llàtzer intenta acostar-se a una comuniata de pagesos que pugnen per mortificar-lo amb tot mena de crueltats. Una natura feréstega actua contra el protagonista i fa impossible la seva adaptació a la parroquia que li ha estat assignada, cosa que laboca a la tragedia.
Llàtzer simbolitza lesperit de revolta que predicava lideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò que té autèntic valor simbòlic, i no el fet de la derrota del personatge malgrat el seu esforç de superació.
4. PRUDENCI BERTRANA
4.1 VIDA
Prudenci Bertrana (1867-1941), fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor.
4.2 OBRA
Dentre els seus relats cal esmentar els recollits a Proses bàrbares (1911) I, entre les seves novel·les, destca Josafat (1906), obra clau de la literature modernista.
Des del punt de vista formal, la seva prosa evidencia un treball exquisit delaboració que té com a resultat una obra destil pulcre i rigorós.
-Josafat: Josafta recrea el mite de la bella i la bèstia en la historia de les realcions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostitua, la Fineta, dins lespai sagrat de lesglèsia, relacions que acaben amb la mort de luna i lembogiment de laltre.
La novel·la té una clara reminiscencia rural. El seu protagonista, Josafat, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i questa circumstància en condiciona decisivamente el carácter. Es seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema.
Aquesta hibridesa fisiológica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, sasseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i sallibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixa.
Al llarg de la segona meitat del segle XIX es desenvolupa el moviment artístic que es coneix com a naturalisme.
El naturalisme (relacionat amb els avenços científics) defensava que la literatura havia de ser el producte duna observació rigoroses de les conductes personals i col·lectives. La novel·la naturalista va fer seu el determinisme, segons el qual lésser humà no és lliure, sinó que resta determinat per lherència biológica i pel medi social i natural que lenvolta.
El màxim representant de la novel·la modernista en la literatura catalana va ser Narcís Oller.
Caract. de la narrativa modernista: -síntesi, intensitat, -organització de lanècdota en funció del sentit intern que se li vol donar, -suggerència dun univers literari, dunes realitats més profundes i irracionals (essencialització, al·lusió, suggestió, poetització), -principi dintensitat: selecció.
Caract. de la narrativa realista-naturalista: -descripció externa, -encadenament de causes i efectes, -Anàlisi o explicació de la realitat, -principi dintegritat: realisme fotogràfic.
3. VICTOR CATALÀ
3.1 VIDA
Victor Català (1869-1966). Pseudònim duna Caterina Albert i Paradís, per publicar les seves obres. De formació autodidàctica, la seva condició de filla duna familia benestant li va permetre dedicar-se plenament a la literatura.
3.2 OBRA
Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, de les quals destaquen les que sinclouen a Drames rurals (1902). Victor Català es una escriptora coneguda sobretoto per Solitud (1905), la novel·la més important del període modernista. També, cal destcar La infanticida (1898), un monòleg interior.
-Solitud: El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu.
La Mila acompany al seu marit, en Matias, a fer dermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: lÀnima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt a lÀnima: el Pastor. Però el medi hostil simposa: el Pastor mor i la Mila que sola davant la natura. Finalment, lÀnima entra a lermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir daquell lloc, conseqüència de la presa de consciencia personal.
Sens dubte la protagonista de Solitud és la figura més complexa de la narrativa modernista. A més de contenir tots els ingredients generals del modernisme, Mila serigeix com un personatge nou: la dona que desencisada de lestructura social és capaç de construir-se a ella mateixa al marge de la maternitat i el matrimoni. És una autèntica supervivent que refusa lautoimmolació de les heroïnes del s. XIX (Emma Bovary o Anna Karènina, que se suicida), i prefigura la narrativa de Mercé Rodoreda.
Solitud és una novel·la realista-simbòlica i trágica on V. Català magnificà letern-dolor de letern-femení sovint a través duna prosa poética. Lestructura profunda de la novel·la és el dolor, no pas la voluptuositat de la tristesa.
2.RAIMON CASELLAS
2.1 VIDA
Raimon Casellas (1855-1910). Va ser un destacat crític dart. Va contribuir a difondre la renovació didees estètiques que defensava el Modernisme.
2.2 OBRA
Respecte a la seva obra, cal destacar Les multituds (1905), en què exemplifica el comportament dunes masses que, en moments determinats, arriben a anorrear lindividu. Pren com a punt de partida fets reals i els exagera per arribar, així, a trobar-hi un sentit simbòlic.
Lany 1901 Casellas publicà una novel·la, Els sots feréstecs, considerada la primera novel·la modernista.
-Els sots feréstecs: Planteja lenfrontament entre lartista i la societat, simbolitzat en la trajectòria vital dun jove capellà, mosseèn Llàtzer, que ha de lluitar contra els habitants primaris dun poblet de muntanya, Montmany, i contra la natura que lenvolta.
Mossén Llàtzer intenta acostar-se a una comuniata de pagesos que pugnen per mortificar-lo amb tot mena de crueltats. Una natura feréstega actua contra el protagonista i fa impossible la seva adaptació a la parroquia que li ha estat assignada, cosa que laboca a la tragedia.
Llàtzer simbolitza lesperit de revolta que predicava lideari modernista. I és aquest esperit de lluita allò que té autèntic valor simbòlic, i no el fet de la derrota del personatge malgrat el seu esforç de superació.
4. PRUDENCI BERTRANA
4.1 VIDA
Prudenci Bertrana (1867-1941), fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor.
4.2 OBRA
Dentre els seus relats cal esmentar els recollits a Proses bàrbares (1911) I, entre les seves novel·les, destca Josafat (1906), obra clau de la literature modernista.
Des del punt de vista formal, la seva prosa evidencia un treball exquisit delaboració que té com a resultat una obra destil pulcre i rigorós.
-Josafat: Josafta recrea el mite de la bella i la bèstia en la historia de les realcions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostitua, la Fineta, dins lespai sagrat de lesglèsia, relacions que acaben amb la mort de luna i lembogiment de laltre.
La novel·la té una clara reminiscencia rural. El seu protagonista, Josafat, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i questa circumstància en condiciona decisivamente el carácter. Es seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema.
Aquesta hibridesa fisiológica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, sasseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i sallibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixa.