Els Microorganismes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,66 KB
Els microbis o microorganismes són éssers vius de mida microscòpica i per observar-los cal fer servir el microscopi.
Una característica que uneix tots els microorganismes es que cada cèl.lula bacteriana pot fer per si mateixa totes les funcions vitals.
Els microorganismes es clasifiquen en procariotes i eucariotes
Els bacteris són els organismes més petits que disponen de tots els elements i dispositius metabòlics necessaris per a l'obtenció i la transformació de la matèria en qualsevol medi, per crèixer i per replicar-se.
Hi ha quatre tipus morfològics de bacteris.
-Els bacils en forma de bastó.
-Els cocs, en forma esfèrica.
-Els espirils, en forma de bastó caragolat.
-Els vibrions, com una coma ortogràfica.
-Càpsula bacteriana (pot faltar).
-Paret bacteriana
-Membrana plasmàtica
-Citoplasma; Hialoplasma o citosol; Morfoplasma, ribosomes, inclusions.
-ADN bacterià
La càpsula és una capa mucosa de polisacàrids que envolta la pared bacteriana i que només presenten alguns bacteris.
Es manté adeherida a la paret i s'anomena càpsula.
Els seus principals components són polímers de glucosa i polímers d'àcids glucurònic.
Sembla que la càpsida dificulta que els anticossos i les cèl.lules fagocítiques les reconeguin i les destrueixin. Les càpsules permeten l'adhesió dels bacteris a les cèl.lules de l'hoste i l'adhesió dels bacteris de les cèl.lules filles entre si.
Les càpsules intervenen en els processos d'intercanvi d'aigua, ions i substàncies nutritives, i actuen com un mecanisme de defensa devant la dessecació del medi.
És una coberta rígida.
La tinció de Gram permet diferenciar dos tipus de bacteris segons l'estructura de la paret:
les grampositius i els grampositius.
En tots dos tipus la paret té una capa de mureïna, format per un enllaç N-acetilglicosamina (NAG) i N-acetilmuràmic.
constituïda per una capa gruixuda de peptidoglicans a la qual s'associen proteïnes, polisacàrids i àcids teïcocis.
La paret dels gramnegatius és biestratificada, amb una capa basal fina, sobre la qual hi ha una membrana externa.
Manté la forma del bacteri davant de les variacions de pressió osmòtica i actua com una membrana semipermeable, de manera que regula el pas dels ions. Aquesta coberta, un cop formada, és resistent a l'acció dels antibiòtics.
Els ribosomes bacterians fan la síntesi de proteïnes per mitjà d'un mecanisme idèntic al de les cèl.lues eucariotes, però sempre estan lliures al citoplasma.
Les inclusions són grànduls de reserva de diversos tipus de substàncies que el bacteri sintetitza en moments d'abundància d'aliments.
Les substàncies que formen grànuls són polisacàrids, lípids, i volutina.
Les inclusions serveixen com a elements de reserva nutritiva.
ORGANULS ESPECIALS: vesícules de gas, que contenen aire i actuen com a flotadors del bacteri, les vesícules de clorobi, i els carboxisomes o cossos pelièdrics, responsable de la fixació de CO2 a l'aire.
ADN BACTERIÀ
L'ADN bacterià és un ADN circular de doble hèlix i molt enrotllat sobre si mateix.
En lloc de parlar de cromosoma bacterià, parlem de genòfor.
Els bacteris també poden contenir uns petits ADN circulars de doble hèlix anomenats plasmidis.N'hi pot haver de diversos tipus. Alguns s'autodupliquen.
Té la funció de mantenir i conservar la informació genètica i alhora dirigir el funcionament de tot el metabolisme bacterià.
FLAGELS
Són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades més gran que la dels bacteris.
Són molt més senzills que el de les cèl.lules eucariotes.Es distingueixen dues parts: la zona basal i la tija.
Els flagels permeten la locomoció dels bacteris que els poseeixen.
PÈLS I FÍMBRIES
Els pèls o fímbries són estructures rígides, cilindriques i buides, formades per molècules de la proteïna pilina. Tenen una funció d'adherència.
LA FISIOLOGIA BACTERIANA
Funció de nutrició
-Fotoautòtrofs
-Fotoheteròtrofs
-Quimioautòtrofs
-Quimioheteròtrofs
Funció de relació
respostes amb moviment (possitiu o negatiu) tactismes.
forma de reporducció
És asexual. Es duu a terme per mitjà d'una bipartició, i una duplicació d'ADN.
La reproducció esta lligada amb l'activitat dels mesosomes.
Els bacteris tenen uns mecanismes definits com a parasexuals, intercanvien informació genètica amb altres bacteris.
Tipus de reproducció:
-Conjugació: Un bacteri transmet ADN a un altre a trabés d'un pèl sexual.
En pasar la còpia d'ADN al factor F, sol quedar al final i es queda a l'interior del donador.
L'ADN transferit es reconvina amb l'ADN del receptor.
-Transducció:És l'intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus.
-Transformació: És un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d'AND que estaven lliures al medi i procedien de la lisi d'altres bacteris.
TIPUS D'EUBACTERIS
Bacteris porpers i verds: Bacteris fotosintètics anòxics , tenen un pigment que és molt semblant al de la crolofil.la
Cianobacteris són eubacteris fotosintètics.Presenten una capa gelatinosa externa que permet la formació de colònies.
Està dividit en dues zones: una zona central anomenada centroplasma, on es troba l'ADN i la resta del citoplasma, anomenada cromoplasma.
La nutrició dels cianobacteris es basa en l'activitat fotosintètica.
Bacteris nitrificants. Són eubacteris quimioautòtrofs capaços de formar compostos orgànics.
Bacteris fixadors de nitrogen, són bacteris aerobis capaços de fixar el nitrogen de l'atmosfera.
Espiroquetes. Són eubacteris prims, llargs i lleugerament ondulats.
Bacteris de l'àcid làctic.Són bacteris anaerobis tolerants a l'oxigen, grampositius i fermentatius, produeixen àcid làctic.
Microplasmes.Són petits bacteris sense paret bacteriana, la membrana plasmàtica dels quals conté esterols.
ELS ARQUEOBACTERIS
Són organismes procariotes que tenen una membrana plasmàtica amb lípids que no contenen àcids grassos sinó hidrocarburs.
El genoma dels arqueobacteris està format per una única molècula d'ADN circular, i és més petit que els eubacteris.
ELS VIRUS
Són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid nucleic, que està envoltat d'una càpsula proteica i de vegades per una coberta membranosa.
ESTRUCTURA DELS VIRUS
-Genoma víric es compon d'una o diverses molècules d'ADN o d'ARN, però mai dels dos simultàniament.
-Càpsida és la coberta proteica que envolta el genoma víric. La funció de la càpsida és protegir l'àcid nucleic.
El conjunt del genoma víric i la càpsida s'anomena nucleocàpsida.
Tipus de càpsida: icosaèdriques, heliocoïdals i complexes.
-La càpsida icosaèdrica és una estructura polièdrica amb 20 cares triangulars.
-La càpsida helicoïdal està formada per capsòmers col.locats helicoïdalment formant una estructura tubular, a l' interior de la qual se situa l'àcid nucleic.
-La càpsida complexa es troba en alguns virus especialitzats a parasitar bacteris; reben el nom de bacteriòfags.
Es compon de dues parts: el cap, i la cua, adaptada per a la injecció del bacteri.
-Coberta membranosa, es compon d'una doble capa lipídica procedent de les cèl.lules hostes parasitades i de glicoproteïnes, la síntesi està controlada pel genoma víric.
EL CICLE DELS VIRUS
El cicle vital víric requereix una cèl.lula hoste d'on puguin obtenir matèria i energia per sintetitzar nous àcids nucleics i capsòmers. Es poden distingir cinc fases:
1-Fixació
2-Penetració
3-La transcripció
4-L'acoblament dels nous virus
5-Lisi i alliberament.
CICLE DEL BACTERIÒFAG T4 (O CICLE LÍTIC)
S'anomena cicle lític perquè condueix a la destrucció (lisi) de la cèl.lula hoste.
1-Fase de fixació o adsorció;
2Fase de penetració
3-Fase d'eclipsi;
4-Fase d'acoblament;
5-Fase de lisi i alliberament;
CICLE LISOGÈNIC
Alguns virus, quan infecten una cèl.lula hoste, no la destrueixen, però el seu genoma passa a incorporar-se a l'ADN de la cèl.lula hoste, on queda en estat de vida latent. S'anomenen virus atenuats o pròfags i la cèl.lula reseptora,cèl.lula lisogènica.
EL VIRUS DEL SIDA
El virus de la sida o VIH és extremadament petit i es compon d'un nucli intern o càpsida de forma troncocònica, buit i que està constituit per una proteïna anomenada P24.
A l'interior de la càpsida també es troben altres proteïnes de tipus enzimàtic com ara la integrasa, una proteasa i una ribonucleasa. Al seu torn, tota la càpsida està envoltada per una coberta esfèrica.
Actualment es coneix dues modalitats de virus de la sida molt similars entre si. L'un, el VIH-1, és el més generalitzat a tot el món i el que produeix els efectes més devastadors a les persones infectades.
L'altre, el VIH-2, que ha estat detectat en poblacions d'Àfrica occidental, és menys virulent i es diferencia del VIH-1 en algunes proteïnes que té a la coberta.
MICROORGANISMES EUCARIOTES
Els florits són fongs filamentosos constituïts per hifes.
Els llevats són fongs unicel.lulars que es reprodueixen asexualment per gemmació.
Una característica que uneix tots els microorganismes es que cada cèl.lula bacteriana pot fer per si mateixa totes les funcions vitals.
Els microorganismes es clasifiquen en procariotes i eucariotes
Els bacteris són els organismes més petits que disponen de tots els elements i dispositius metabòlics necessaris per a l'obtenció i la transformació de la matèria en qualsevol medi, per crèixer i per replicar-se.
Hi ha quatre tipus morfològics de bacteris.
-Els bacils en forma de bastó.
-Els cocs, en forma esfèrica.
-Els espirils, en forma de bastó caragolat.
-Els vibrions, com una coma ortogràfica.
-Càpsula bacteriana (pot faltar).
-Paret bacteriana
-Membrana plasmàtica
-Citoplasma; Hialoplasma o citosol; Morfoplasma, ribosomes, inclusions.
-ADN bacterià
La càpsula és una capa mucosa de polisacàrids que envolta la pared bacteriana i que només presenten alguns bacteris.
Es manté adeherida a la paret i s'anomena càpsula.
Els seus principals components són polímers de glucosa i polímers d'àcids glucurònic.
Sembla que la càpsida dificulta que els anticossos i les cèl.lules fagocítiques les reconeguin i les destrueixin. Les càpsules permeten l'adhesió dels bacteris a les cèl.lules de l'hoste i l'adhesió dels bacteris de les cèl.lules filles entre si.
Les càpsules intervenen en els processos d'intercanvi d'aigua, ions i substàncies nutritives, i actuen com un mecanisme de defensa devant la dessecació del medi.
És una coberta rígida.
La tinció de Gram permet diferenciar dos tipus de bacteris segons l'estructura de la paret:
les grampositius i els grampositius.
En tots dos tipus la paret té una capa de mureïna, format per un enllaç N-acetilglicosamina (NAG) i N-acetilmuràmic.
constituïda per una capa gruixuda de peptidoglicans a la qual s'associen proteïnes, polisacàrids i àcids teïcocis.
La paret dels gramnegatius és biestratificada, amb una capa basal fina, sobre la qual hi ha una membrana externa.
Manté la forma del bacteri davant de les variacions de pressió osmòtica i actua com una membrana semipermeable, de manera que regula el pas dels ions. Aquesta coberta, un cop formada, és resistent a l'acció dels antibiòtics.
Els ribosomes bacterians fan la síntesi de proteïnes per mitjà d'un mecanisme idèntic al de les cèl.lues eucariotes, però sempre estan lliures al citoplasma.
Les inclusions són grànduls de reserva de diversos tipus de substàncies que el bacteri sintetitza en moments d'abundància d'aliments.
Les substàncies que formen grànuls són polisacàrids, lípids, i volutina.
Les inclusions serveixen com a elements de reserva nutritiva.
ORGANULS ESPECIALS: vesícules de gas, que contenen aire i actuen com a flotadors del bacteri, les vesícules de clorobi, i els carboxisomes o cossos pelièdrics, responsable de la fixació de CO2 a l'aire.
ADN BACTERIÀ
L'ADN bacterià és un ADN circular de doble hèlix i molt enrotllat sobre si mateix.
En lloc de parlar de cromosoma bacterià, parlem de genòfor.
Els bacteris també poden contenir uns petits ADN circulars de doble hèlix anomenats plasmidis.N'hi pot haver de diversos tipus. Alguns s'autodupliquen.
Té la funció de mantenir i conservar la informació genètica i alhora dirigir el funcionament de tot el metabolisme bacterià.
FLAGELS
Són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades més gran que la dels bacteris.
Són molt més senzills que el de les cèl.lules eucariotes.Es distingueixen dues parts: la zona basal i la tija.
Els flagels permeten la locomoció dels bacteris que els poseeixen.
PÈLS I FÍMBRIES
Els pèls o fímbries són estructures rígides, cilindriques i buides, formades per molècules de la proteïna pilina. Tenen una funció d'adherència.
LA FISIOLOGIA BACTERIANA
Funció de nutrició
-Fotoautòtrofs
-Fotoheteròtrofs
-Quimioautòtrofs
-Quimioheteròtrofs
Funció de relació
respostes amb moviment (possitiu o negatiu) tactismes.
forma de reporducció
És asexual. Es duu a terme per mitjà d'una bipartició, i una duplicació d'ADN.
La reproducció esta lligada amb l'activitat dels mesosomes.
Els bacteris tenen uns mecanismes definits com a parasexuals, intercanvien informació genètica amb altres bacteris.
Tipus de reproducció:
-Conjugació: Un bacteri transmet ADN a un altre a trabés d'un pèl sexual.
En pasar la còpia d'ADN al factor F, sol quedar al final i es queda a l'interior del donador.
L'ADN transferit es reconvina amb l'ADN del receptor.
-Transducció:És l'intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus.
-Transformació: És un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d'AND que estaven lliures al medi i procedien de la lisi d'altres bacteris.
TIPUS D'EUBACTERIS
Bacteris porpers i verds: Bacteris fotosintètics anòxics , tenen un pigment que és molt semblant al de la crolofil.la
Cianobacteris són eubacteris fotosintètics.Presenten una capa gelatinosa externa que permet la formació de colònies.
Està dividit en dues zones: una zona central anomenada centroplasma, on es troba l'ADN i la resta del citoplasma, anomenada cromoplasma.
La nutrició dels cianobacteris es basa en l'activitat fotosintètica.
Bacteris nitrificants. Són eubacteris quimioautòtrofs capaços de formar compostos orgànics.
Bacteris fixadors de nitrogen, són bacteris aerobis capaços de fixar el nitrogen de l'atmosfera.
Espiroquetes. Són eubacteris prims, llargs i lleugerament ondulats.
Bacteris de l'àcid làctic.Són bacteris anaerobis tolerants a l'oxigen, grampositius i fermentatius, produeixen àcid làctic.
Microplasmes.Són petits bacteris sense paret bacteriana, la membrana plasmàtica dels quals conté esterols.
ELS ARQUEOBACTERIS
Són organismes procariotes que tenen una membrana plasmàtica amb lípids que no contenen àcids grassos sinó hidrocarburs.
El genoma dels arqueobacteris està format per una única molècula d'ADN circular, i és més petit que els eubacteris.
ELS VIRUS
Són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid nucleic, que està envoltat d'una càpsula proteica i de vegades per una coberta membranosa.
ESTRUCTURA DELS VIRUS
-Genoma víric es compon d'una o diverses molècules d'ADN o d'ARN, però mai dels dos simultàniament.
-Càpsida és la coberta proteica que envolta el genoma víric. La funció de la càpsida és protegir l'àcid nucleic.
El conjunt del genoma víric i la càpsida s'anomena nucleocàpsida.
Tipus de càpsida: icosaèdriques, heliocoïdals i complexes.
-La càpsida icosaèdrica és una estructura polièdrica amb 20 cares triangulars.
-La càpsida helicoïdal està formada per capsòmers col.locats helicoïdalment formant una estructura tubular, a l' interior de la qual se situa l'àcid nucleic.
-La càpsida complexa es troba en alguns virus especialitzats a parasitar bacteris; reben el nom de bacteriòfags.
Es compon de dues parts: el cap, i la cua, adaptada per a la injecció del bacteri.
-Coberta membranosa, es compon d'una doble capa lipídica procedent de les cèl.lules hostes parasitades i de glicoproteïnes, la síntesi està controlada pel genoma víric.
EL CICLE DELS VIRUS
El cicle vital víric requereix una cèl.lula hoste d'on puguin obtenir matèria i energia per sintetitzar nous àcids nucleics i capsòmers. Es poden distingir cinc fases:
1-Fixació
2-Penetració
3-La transcripció
4-L'acoblament dels nous virus
5-Lisi i alliberament.
CICLE DEL BACTERIÒFAG T4 (O CICLE LÍTIC)
S'anomena cicle lític perquè condueix a la destrucció (lisi) de la cèl.lula hoste.
1-Fase de fixació o adsorció;
2Fase de penetració
3-Fase d'eclipsi;
4-Fase d'acoblament;
5-Fase de lisi i alliberament;
CICLE LISOGÈNIC
Alguns virus, quan infecten una cèl.lula hoste, no la destrueixen, però el seu genoma passa a incorporar-se a l'ADN de la cèl.lula hoste, on queda en estat de vida latent. S'anomenen virus atenuats o pròfags i la cèl.lula reseptora,cèl.lula lisogènica.
EL VIRUS DEL SIDA
El virus de la sida o VIH és extremadament petit i es compon d'un nucli intern o càpsida de forma troncocònica, buit i que està constituit per una proteïna anomenada P24.
A l'interior de la càpsida també es troben altres proteïnes de tipus enzimàtic com ara la integrasa, una proteasa i una ribonucleasa. Al seu torn, tota la càpsida està envoltada per una coberta esfèrica.
Actualment es coneix dues modalitats de virus de la sida molt similars entre si. L'un, el VIH-1, és el més generalitzat a tot el món i el que produeix els efectes més devastadors a les persones infectades.
L'altre, el VIH-2, que ha estat detectat en poblacions d'Àfrica occidental, és menys virulent i es diferencia del VIH-1 en algunes proteïnes que té a la coberta.
MICROORGANISMES EUCARIOTES
Els florits són fongs filamentosos constituïts per hifes.
Els llevats són fongs unicel.lulars que es reprodueixen asexualment per gemmació.