Els dos grans corrents del modernisme literari
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,03 KB
EL MODERNISME I LA SÍNTESI DE LES ARTS
El modernisme va ser un moviment que intentà inserir lart a la totalitat de la vida sovial. Amb aquest objectiu, valorava qualsevol vessant de lactivitat artística i mirava de superar antigues convencions normatives: la literatura, larquitectura, lescultura, la pintura, la musica, lorfebreria, shavien dintegrar idealment en una obra dart global.
-
Aixi, doncs, els interessos dels artistes de lepoca eren molt diversos. Fins i tot alguns van conrear diferents disciplines per tal de cercar la desitjada unió de les arts.
ELS DOS GRANS CORRENTS DEL MODERNISME LITERARI
El modernisme, en el seu propòsit de posar al dia la cultura catalana, va intentar introduir al nostre pais, amb exit desigual, alguns dels models literaris aleshores en voga en Europa. Aquestes influències van cristal·litzar en els dos grans corrents que defineixen la literatura modernista: el simbolisme i el vitalisme.
-El simbolisme: és un corrent literari que va neixer a la decadad del 1880 al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el mon real no es si no el reflex duna realitat que el transcendeix.
-Els seguidors daquest corrent senfronten a la societat que els envolta i creen una obra que, incapaç de connectar amb la realitat, la transforma per buscar una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols. Lartista saïlla en lart con si fos una religió: es lart per lart.
-Una de les tendencies daquest corrent que va tenir mes influencia a Catalunya es el Decadentisme, caracteritzat per uns trets estilístics hereus del Romanticisme: inseguritat cansament, afecció morbosa a la foscor, la degradació i la mort...
El simbolisme va influir sobretot en la narrativa i el teatre. El representant més destacat daquest corrent va ser Santiago Rusiñol.>>>>
*Temàtica Decadentista:
Poesia o literatura amarada de melangia. Ambient i llum crepusculars; colors i ambients boirosos i silenciosos. El poeta rendeix la seva voluntat, sentits i pensaments a la suggestió del paissatge i de fondres dolçament amb ell. I experimenta un anorreament de la seva personalitat. Obres: El Jardí abandonat de Santiago Rusiñol.
-El vitalisme: es un corrent literari nascut de lobra del filòsof alemany Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida que es don sorgeix tot.
Els seguidors daquest corrent propugnen lexaltació de la voluntat. Lartista doncs, ha de contribuir a canviar la societat malgrat loposició que hi trobi: directament o indirectament, sha de revoltar.
-A Catalunya el vitalisme va entroncar sovint amb el regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfaccio provocada pel funcionament del sistema politic., especialment despres de la perdua de les darreres colònies, el 1898, El resultat daquest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social, i de marcat caràcter nacionalista.
-El vitalisme va influir, sobretot en la poesia. EL representant més destacat daquest corrent va esser Joan Maragall.
-Evolució estètica del Modernisme literari
Des de linici del moviment, els modernistes van discrepar sobre la manera com lartista havia dactuar davant la societat que lenvoltava. Tenien clar que havien denfrontar-shi, i aquesta idea els unia, però discrepaven en la manera de dur a terme aquest enfrontament: bé en el marc del simbolisme, bé en el marc del vitalisme.
En efecte, el modernisme literari va ser un moviment complex que va evolucionar fins a arribar, a la darrera època, a una certa confluència estètica al voltant dun vitalisme regeneracionista moderat, i abandonà les posicions del simbolisme decadentista mes radical.
El modernisme va ser un moviment que intentà inserir lart a la totalitat de la vida sovial. Amb aquest objectiu, valorava qualsevol vessant de lactivitat artística i mirava de superar antigues convencions normatives: la literatura, larquitectura, lescultura, la pintura, la musica, lorfebreria, shavien dintegrar idealment en una obra dart global.
-
Aixi, doncs, els interessos dels artistes de lepoca eren molt diversos. Fins i tot alguns van conrear diferents disciplines per tal de cercar la desitjada unió de les arts.
ELS DOS GRANS CORRENTS DEL MODERNISME LITERARI
El modernisme, en el seu propòsit de posar al dia la cultura catalana, va intentar introduir al nostre pais, amb exit desigual, alguns dels models literaris aleshores en voga en Europa. Aquestes influències van cristal·litzar en els dos grans corrents que defineixen la literatura modernista: el simbolisme i el vitalisme.
-El simbolisme: és un corrent literari que va neixer a la decadad del 1880 al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el mon real no es si no el reflex duna realitat que el transcendeix.
-Els seguidors daquest corrent senfronten a la societat que els envolta i creen una obra que, incapaç de connectar amb la realitat, la transforma per buscar una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols. Lartista saïlla en lart con si fos una religió: es lart per lart.
-Una de les tendencies daquest corrent que va tenir mes influencia a Catalunya es el Decadentisme, caracteritzat per uns trets estilístics hereus del Romanticisme: inseguritat cansament, afecció morbosa a la foscor, la degradació i la mort...
El simbolisme va influir sobretot en la narrativa i el teatre. El representant més destacat daquest corrent va ser Santiago Rusiñol.>>>>
*Temàtica Decadentista:
Poesia o literatura amarada de melangia. Ambient i llum crepusculars; colors i ambients boirosos i silenciosos. El poeta rendeix la seva voluntat, sentits i pensaments a la suggestió del paissatge i de fondres dolçament amb ell. I experimenta un anorreament de la seva personalitat. Obres: El Jardí abandonat de Santiago Rusiñol.
-El vitalisme: es un corrent literari nascut de lobra del filòsof alemany Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida que es don sorgeix tot.
Els seguidors daquest corrent propugnen lexaltació de la voluntat. Lartista doncs, ha de contribuir a canviar la societat malgrat loposició que hi trobi: directament o indirectament, sha de revoltar.
-A Catalunya el vitalisme va entroncar sovint amb el regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfaccio provocada pel funcionament del sistema politic., especialment despres de la perdua de les darreres colònies, el 1898, El resultat daquest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social, i de marcat caràcter nacionalista.
-El vitalisme va influir, sobretot en la poesia. EL representant més destacat daquest corrent va esser Joan Maragall.
-Evolució estètica del Modernisme literari
Des de linici del moviment, els modernistes van discrepar sobre la manera com lartista havia dactuar davant la societat que lenvoltava. Tenien clar que havien denfrontar-shi, i aquesta idea els unia, però discrepaven en la manera de dur a terme aquest enfrontament: bé en el marc del simbolisme, bé en el marc del vitalisme.
En efecte, el modernisme literari va ser un moviment complex que va evolucionar fins a arribar, a la darrera època, a una certa confluència estètica al voltant dun vitalisme regeneracionista moderat, i abandonà les posicions del simbolisme decadentista mes radical.