Els diacarids

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,59 KB

 
Les trioses. Son glucids formats per tres atoms de carboni . Hi ha dues trioses: una que te un grup aldehid i una altra que te un grup cetonic. S’anomenen gliceraldehid i dihidroxiacetona.El gliceradheit te un atom de carboni, el segon asimetric, es a dir, un carboni que te les cuatre valencies saturades per radicals diferents. S’hi poden distingir dos isomers espacials o esteroisomers: el D- gliceraldheid, quan el -OH es a la dreta i el L- gliceraldehid quan el -OH es a la Esquerra. Cadascun d’aquets isomers esapacials es imatge espectacular no soportable de l’altre s’anomenen estroctures enanriomorfes. La presencia de carbonis asimetrics dona a aqueste molècules la propietat de l’acitivitat óptica, quan un raig de llum polarilitzada hi incideix, es produeix una desviacio en el pla de la polaritzacio, i el raig reflectat sorgeix amb el altra pla de polaritzacio. Si el desviem cap a la dreta s’anomeen dextrogires i si simbolitzen amb el signe +. Si el desviem cap a l’esquerra s’anomena levogires i es sombolitzen amb el signe -. No hi ha relacio entre tenir estructura D i ser dextrógira, es a dir, una molecula por tenir estructura D i ser levógira. La forma + i la forma - s’anomea isomers optics o antipodes optics.Les tetroses. Son glucids format per quatre atoms de carboni. Hi han dues la treosa i la eritosa i una eritrulosa. Les pentonses. Son glucids amb cinc atoms de carboni, hi ha tres carbonis asimetrics. La D-ribosa en l’àcid ribonucleic ; la D-2- desixribosa, en l’acid desoxiribonucleic; la D- ribulosa, que exergeix el paper important en la fotosíntesis. Les hexoses. Son glucids amb sis atoms de carboni, tenen cuatre carbonis asiometrics. La glucosa i la fructosa. (pag.135 dibujo). En dissolucio l’estrocutra lineal generalment es tanca sobre si mateixa forman un hexagon, anomenada piran o un pentagon anomenat furan. Glucosa: es el glucid més abundant, te funcio de reserva energética com el mido en els vegetals o el glicogen en els animalso amb funcio estructural com la cel·lulosa en les plantes. La glucosa ques es dissol en aigua s’hidrata. La molecula adquiereix forma de cicle hexagonal, com el piran. S’ha formatun hemicetal, es formen dugues estrocturles l’anomers alfa y el beta. L’anomers es alfa quan el grup alcholic del C esta en posicio trans, es a dir, a l’atra banda del pla on esta situat. L’anomer en beta quan aquests dos radicals están en posicio cis, es a dir, a la mateixa banda del pla. L’estudi de la ciclasio es coneix amb el nom de la projeccio de Haworth. Galactosa: es pot trobar en l’orina dels animals en forma de beta- D- galactosa. Juntament amb la glucosa dorma el disacards lacatosa, glucd propi de la llet Mannosa: generalment es troba en forma de D- mannosa en alguns teixits vegetals o polimeritzada formant els mannan, els bacteria, llevats i plantes superiors. Fructosa: Es mols lebvogira, per la qual cosa tambe s’anomena levulosa. Es troba a l’aire lliure a la fruita i associada amb la glucosa forma la sacarosa. Els enllaços N- glicosidic i O-glicosidic. Hi ha dos tipues d’enllaz entre un monosacarid i altres molecules: l’enllaç glicosidic -OH i el O-glicosidic es duu a terme entre dos -OH de dos monosaca rids. Si el primer monosacarid es alfa sera á-glicosidic i si es beta sera â-glicosidic.Els diacarids Estan formats per la unio de dos mnosacarids. Maltosa: dos moleciules de glucopiranosa unides per un enllaç á. Es troba lliure en el gra germinat de l’odi. Lactosa: formada per una molecula de glucopiranosa i una altra de galactopiranosa per un enllaç â. Sacarosa: dissacarid format per una molecula de á-D- glucopiranosa i una altra de â-D-fructofuranosa unides per un enllaç á. Es troba en caña de sucre 20% i en reomaltxa sucrera 15%. Es l’unic disacarid esmentat que no te poder reducor sobre el licro de fehling.



.Els polisacàrids : estan formats per la unió de molts monosacàrids (pot variar d’onze a uns quanta milers) per mitjà de l’enllaç O-glicosídic, amb la perdua conseguent d’una molécula d’aigua per cadascun dels enllaços. -Tipus.midó: és el polisacàrid de reserva propi dels vegetals. Exemple: la patata i el moniato. El midó està integrat per dos tipus de polímers: Amilosa: està constituida per un polímer de maltoses unides per mitja d’enllaços (1à 4).-amilopectina: està constituida per un polìmer de maltoses unida per mitja d’enllaços(1à 4), AMB ramificacions en posició (1à 6)..GLicogen: es el polisacarid propi d’animals. Es troba abundanment al fetge i als músculs. Forma dispersions col·loïa l’interior de la cel·lula.El glicogen, igual que l’amilopectina, està constituit per un polìmer de maltoses unida per mitja d’enllaços (1à 4), AMB ramificacions en posició (1à 6)..Celulosa: es un polisacarid amf funció esquelética propi dels vegetals. Els insectes xilòfags, com els tèrmits, i els herbívors remugants (vaca, ovella, cabra, camell) aprofiten la cel·lulosa gracies als microorganismos simbiòtics del tracte digestiu, que produeixen cel·lulases. Els remugants, com. ara la vaca, tenen un estomac voluminós que les serveix com. a tanc de fermentació; per això als seus excrements no hi ha restes cel·lulòsiques. En els herbívors no reugants, com ara el cavall, sí que n’hi ha.Quitina: es un polimer de N-acetil-D-glucosamina unit per mitjà d’enllaços (1à 4), de manera anàloga a la cel·lulosa, que, com aquesta , forma cadenes paral·leles. Es el el component esencial de l’exoesquelet dels artròpodes. Els glúcids assosiats a un altre tipus de molècules:GLicoproteines:sòn mol·lècules formades per una petita fracció glucídica ( generalment el 5%, i com a màxim , el 40 %) i una gran fracció proteica, que s’uneixen per mitjà d’enllaços forts (covalents).glicolipids estan constituits per monosacarids o oligosacarids units a lípids. Els més coneguts són: els cerebròsids i els gangliòsids..Les funcions generals dels glúcids: Les glúcids són 1 dels 4 principis inmediats orgànics propis dels essers vius. La proporció en les plantes es molt més gran que en les animals. En les plantes constitueixen de llarg el principal component orgànic. Es forma directament en la fotosíntesi. En les essers vius fan dues funcions principals: Funció energetica: el glúcid més important és la glucosa, ja que es el monosacarid mès abundant en el medi intern, i pot travesar la membrana plasmàtica sense necesitat de ser transformat en mol·lècules més petites.-Funció estructural: la cel·lulosa en les vegetals; la quitina en les artròpodes; la ribosa i desoxiribosa en les àcids nucleics de tots els essers vius; els peptidoglicans en les bacteris; la condroïtinaen ossos i cartilags...etc. Unes altres funcions específiques de determinats glúcids són per exemple la d’antibiotic, la de vitamina, l’anticoagulant, l’hormonal, l’enzimatica, i la immunològica. TEMA 6! Lipids -concepte d lipid: són el grup de biomolècules orgàniques que sóninsolubles en aigua i en altres dissolvents polars, pero són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars, com. l’octà, l’eter, el cloroform, el benzé..etc. Basicament estan compostos per carboni i hidrogen La majoria tambe presenten oxigen, però en proporcions molt baixes. A més, alguns lípids contenen fòsfor, nitrogen i sofre.-CLASSIFICACIÓ DELS LÍPIDS: (Quadro pag.145)Els àcids grassos: 1.LES CARACT I LA CLASSIFICACIÓ: Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada de tipus alifàtic, és a dir, lineal, amb un nombre parell d’atoms de carboni. Es poden clasificar en dos grups:Àcids grassos saturats: tan sols tenen enllaços simples entre àtoms de carboni, i les cadenes hidrocarbonades són lineals. (Quadro pag.146)-Àcids grassos insturats: tenen un o diversos enllaços dobles a la cadena hidrocarbonada (l’loleic i linoleic).

Entradas relacionadas: