Elogi a l'aigua: escultura abstracta de Eduardo Chillida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,64 KB

Elogi a l'aigua

És una escultura d'estil abstracte d'Eduardo Chillida realitzada l'any 1985. És una escultura emprada amb la tècnica d'encofrat, de formigó i d'acer, de forma exempta i amb unes grans dimensions de 7.20m x 12m x 6.5m, la qual és monocromàtica ja que té textura rugosa. Actualment es localitza al Parc de la Creueta del Coll, a la ciutat de Barcelona.

Material

Formigó armat i acer.

Forma

Exempta

Tècnica

Encofrat

Descripció

Forma de formigó de 54 tones subjectat amb quatre cables d'acer, queda a 84 centímetres de l'aigua d'un estany artificial.

Composició

Una forma de cub de línies rectes d'on en surten quatre braços recargolats, línies rectes part superior més línies corbes dels braços / contrast armònic. Totes les línies però molt senzilles, pures. També hi ha contrast entre la forma massissa que pesa molt i el fet que està suspès per uns cables que donen sensació de lleugeresa. És una composició tancada i asimètrica que té diversos punts de vista. El paper de l'aigua també té importància al reflectir l'escultura a l'aigua, cosa que la completa.

Moviment

Ritme lent, moviment contingut però sí que és dinàmica perquè està suspesa a l'aire i els braços també semblen atrapar l'aire.

Expressivitat

Complicitat de l'autor amb la natura que envolta l'escultura.

Monocroma

Té diferents tonalitats segons la llum que li toca.

Llum

El formigó té gradació tonal cosa que fa que hi hagi alguns clarobscurs també creats per les seves formes corbes.

Anàlisi

Estilístic:

Estil: abstracte

Característiques: prescindeix de les formes figuratives, alhora Chillida té un estil molt personal: Obres de grans proporcions, formes molt simples i molt pures connectades amb la natura.

Antecedents

Henry Moore, monuments prehistòrics (menhirs...).

Funció

Embellir Barcelona pels jocs olímpics del 1992.

Tema

Explica el mite de Narcís. L'escultura representen quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l'aigua. Mite de Narcís tractat de manera abstracte. Narcís va rebutjar a la princesa Eco i per això va ser condemnat a enamorar-se d'ell mateix, llavors aquest es mirava reflectit en l'aigua però no podia aconseguir agafar el seu reflex i es diu va morir convertit en pols, i a on va morir en va sortir una flor que des d'aleshores va passar a dir-se Narcís.

Qui encarrega l'obra

Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona.

Entradas relacionadas: