Els elements i les funcions de la comunicació humana

Els elements de la comunicació

Entenem per comunicació el fet de transmetre informació d’un punt a un altre.

• EMISSOR: Emet el missatge (font de la informació). Està lligat a la funció emotiva.
• RECEPTOR: Rep el missatge (destinatari de la informació). Està lligat a la funció conativa.
• MISSATGE: Informació que l’emissor transmet al receptor. Està lligat a la funció poètica.
• CODI: Permet la producció (codificació) i la interpretació (descodificació) dels missatges. Està lligat a la funció metalingüística.
• CANAL: Suport físic per on es transmet el missatge. Està lligat a la funció fàtica.
• REFERENT: Realitat sobre la qual l’emissor vol transmetre informació.

La comunicació i el codi lingüístic

La comunicació es basa en la transmissió de missatges elaborats segons un codi. En el cas dels éssers humans, aquest codi són les llengües. Un codi és un conjunt de signes relacionats per unes regles determinades. Les llengües són, doncs, sistemes de signes lingüístics.

Classificació dels signes

• Senyals: No hi intervé la voluntat humana (per exemple: fum / foc).
• Icones i indicis: S’interpreten sense que se n’hagi establert el significat d’una manera convinguda.
  • Icona: Relació de semblança amb allò que representa (per exemple: cartell de “silenci” o el gest que fem per demanar silenci).
  • Indici: Relació de causa-efecte (per exemple: cel ennuvolat / plourà).
• Símbols: No tenen cap semblança amb la realitat que representen ni cap relació de causa-efecte (per exemple: lletres, números).

El signe lingüístic

El signe lingüístic es pot definir com una relació entre un concepte (significat) que volem comunicar i la imatge auditiva o gràfica (significant) amb què l’emissor el transmet al receptor.

Les funcions del llenguatge humà

El llenguatge humà té una sèrie de funcions que permeten diferenciar-lo del llenguatge dels animals. No se solen donar soles, sinó que en qualsevol acte de comunicació hi solen coincidir més d’una:

• Funció referencial (referent): Es posa de relleu la nostra “representació” del món que ens envolta.
• Funció emotiva (emissor): Comunica l’actitud subjectiva del parlant (mitjançant l’entonació, el ritme, les interjeccions...).
• Funció conativa (receptor): Vol influir i fer actuar l’oient en la direcció que assenyala el parlant (ús de l’imperatiu i el vocatiu).
• Funció fàtica (canal): Assegura la comunicació entre els interlocutors (frases tòpiques com: digui’m?, eh?, m’entens?).
• Funció metalingüística (codi): El llenguatge mateix esdevé el tema de les conversacions (per exemple, quan s’estudia la gramàtica o altres llengües).
• Funció poètica (missatge): Centra l’interès en el missatge mateix (per exemple, quan es busca una qualitat artística).