Elements Clau de l'Entrenament Físic: Càrrega, Homeòstasi i SGA

ELEMENTS QUE COMPOSEN L’ENTRENAMENT

1. Conceptes previs

Per saber si l'exercici físic que apliquem en un entrenament és suficient o adequat per provocar la SGA (Síndrome General d’Adaptació), és necessari mesurar-lo i calcular-lo. Així, hem de conèixer els fonaments de la periodització, els principis de l'entrenament, però, sobretot, hem de dominar les fases i elements de l'entrenament. En concret, els elements d'una càrrega d'entrenament de la sessió.

2. Equilibri Homeostàtic

Recordem que el cos humà té la tendència a conservar o mantenir el seu nivell de qualitats físiques, constants vitals, despesa energètica, etc. És a dir, a mantenir una “línia d’equilibri homeostàtic”. Amb l'entrenament s'intenta variar aquesta línia a base de controlar els diferents elements o paràmetres de control del mateix.

3. Resposta del Cos a l’Exercici Físic (SGA)

Recordem que un entrenament no és més que un “estímul estressant” que provoca un cansament, és a dir un “DESGAST”. Posteriorment caldrà una “RECUPERACIÓ” o temps durant el qual el nostre cos aprofita per retornar al nivell o línia homeostàtica anterior. I si l'entrenament segueix uns elements o paràmetres (a més d'uns principis generals que explicarem en temes posteriors) adequats, provocarà un augment del nivell inicial o “SOBRECOMPENSACIÓ”.

El Síndrome General d’Adaptació o Sobrecompensació a l'exercici físic és aquest procés que té lloc entre un entrenament, el seu període de recuperació i l'entrenament següent. Per això, no tots els entrenaments són adequats, ja que poden passar moltes situacions inadequades, com per exemple:

• Entrenament insuficient que no cansa i, per tant, no produeix desgast.
• Entrenament excessiu, que produeix un desgast tan gran que el cos no pot recuperar ni sobrecompensar per a la propera sessió d'entrenament.
• Recuperació inexistent o insuficient que no permet al cos tornar al nivell inicial, ni tampoc sobrecompensar per sobre d'aquest nivell.
• Entrenaments posteriors sense càrrega adequada, que no tornen a provocar les successives sobrecompensacions. Per tant, no es produeix la millora del rendiment desitjada.
• Aplicació dels entrenaments en moments inadequats, de tal forma que no s’aprofiten els efectes acumulatius de les sobrecompensacions.
• Volum o intensitat inadequades dels entrenaments que no milloren el nivell de rendiment de la persona entrenada.
• Etc.