El teixit connectiu

1.El teixit connectiu o conjuntiu té múltiples funcions, entre les que cal destacar : a) Donar suport metabòlic a altres teixits i òrgans. Efectivament, el teixit connectiu porta els vasos sanguinis i regula l’inter- canvi de metabòlits entre la sang i altres teixits. b) Donar suport estructural a molts òrgans formant un embolcall que sosté i dóna coherència a altres teixits.c) Una varietat del teixit connectiu, l’adipós, és el més important dipòsit de greix de l’organisme.d)De manera general, les diferents varietats de teixit connectiu participen en importants mecanismes de defensa del cos e) Reparar les ferides. els teixits connectius estan formats per determinades cèl·lu-les immerses en una substància intracel·lular que té fibres. Hi ha diversos tipus de cèl·lules:  a) Els fibroblasts, són les cèl·lules que fabriquen la substancia intracel·lular i les fibres. Són elements actius en la cicatrització de les ferides, on són molt abundants.b) Els adipòcits, són unes cèl·lules grans i arrodonides responsables de l’emmagatzematge de greixos en tanta quantitat que el citoplas ma queda farcit de gotes de greix c) Els macròfags , que fagociten qualsevol substància estranya dels teixits   i col·laboren en la funció defensiva dels sistema immunitari, ja que preparen la resposta dels principals responsables : els limfocits. La substància intercel·lular és molt abundant en el teixit connectiu. Té la consistència d’un gel semifluid i el seu principal component és un polisacà- rid complex, l’acíd hialuronic, però tal vegada el més destaca- ble és la presència de fibres que el reforcen i li atorguen elasrcitat. Les principals fibres que tenen els teixits connectius són :a) El col·lagen, una proteïna que forma cadenes de tres fila- ments enrotllades en hèlix i aplegades en paquets de moltes cadenes. És present, però, en quantitat variable, en gairebé tots els tipus de teixit connectiu b) Les fibres reticulars, molt més primes que el col·lagen però de naturale sa quimica molt semblant. c) L’elastina, una proteïna molt elàstica.  a) Teixit connectiu lax. És un teixit que conté fibres de col·lagen Forma les capes profundes de la pell i es troba també sota els epitelis de l’aparell digestiu, respiratori i urinari A més omple i trava, donant-los suport, els intercicis de nombrosos òrgans.b) Teixit connectiu dens. Presenta més fibres de col·lagen, i, proporcional- ment, menys cèl·lules Forma algunes estructures del cos com ara els tendons També es troba, per exemple, a la càpsula de les glàndules suprarenals. c) Teixit connectiu reticular . Presenta una fina trama de fibres ramifica- des de reticulina Aquest teixit forma una delicada xarxa de suport de molts òrgans com ara les glàndules endocrines, el fetge i els ganglis limfàtics. d) Teixit adipós. Té una gran quantitat d’adipocits Aquest teixit constitueix de l’ordre del 20 % en els homes i el 25 % en les dones( respecte al pes global ). Té una important funció de reserva de greix, aïllador tèrmic i protecció mecanica d’alguns òrgans, com els ronyons.e) Teixit mieloide i limfoide. Amb aquest nom s’agrupen una sèrie de teixits que presenten una fina xarxa de fibres de réticulina i abundants elements cel·lulars de la sang El teixit mieloide forma la medul·la òssia, i el limfoide es troba als ganglis limfàtics, la melia i el tim. La capacitat de contracció de les cèl·lules musculars és deguda a l’exis- tència, en el seu citoplasma de proteïnes fibril·lars disposades de forma ordenada i la possibilitat de reagrupar-se, previ con- sum de energia.  Els teixit muscular esquelètic és el que mou l’esquelet i també els ulls i la llengua. També s’anomena voluntari perquè la seva contracció  és voluntària, i estriat perquè vist al microscopi presenta bandes ben carac terístiques, com a conseqüència de la disposició ordenada de les proteïnres contràctils. La causa de la contracció dels músculs és el lliscament dels miofila- ments de miosina sobre els miofilaments d’actina que es produeix quan el múscul rep un impuls nerviós.  

1. Quines parts del cos mou el teixit esquelètic ? Quin altre nom rep ? l’esquelet, els ulls i la llengua, estriat 2.A què és deguda la capacitat de contracció de les cèl·lules musculars ? a les proteïnes fibrilars 3. Quins tres tipus de teixits muscular hi ha ? teixit muscular estriat o esqueletic, teixit muscular llis o viseral i teixit muscular cardíac 4. Quins altres noms reben les cèl·lules musculars, la seva membrana, el seu citoplasma i el seu reticle endoplasmàtic ? cèl·lules musculars – fibres musculars, membrana plasmatica- sarco lemma, citoplasma – sarcoplasma, reticle endoplasmatic – reticle sarcoplasmatic, mitocondris - sarcosomes  5. Com són les cèl·lules del teixit muscular estriat ? son molt llargues, cilindriques i amb abundants núclis. 6. Què són les miofibril·les ? On es troben ? Quines proteïnes contenen ? empaquetaments de proteïnes contràctils, al citoplasma de la fibra muscular,proteïnes contractils 7. Què és un sarcòmer ? On es troba ? Quina és la seva composició ? es una unitat de contracció,es troba al citoplasma de la fibra múscular (miofibril·les del múscul) miosina i actina. 8. Quina és la causa de la contracció dels músculs ? Quins elements són necessaris perquè es dugui a terme la contracció ? el lliscament dels miofilaments de miosina sobre els miofilaments o lactina 9. Què significa que la contracció és sincrònica ? què és fa al mateix temps a tots els sarcomers 10. Què és el sistema T ? Én una xarxa de conexions que recorren tota la fibra i comuniquen amb la membrana plamàtica perue l’estimul arribi a l’hora. 1.El múscul cardíac es troba únicament al cor i l’embocadura dels  vassos que en surten.  2. El múscul cardíac presenta moltes característiques intermèdies entre el múscul estriat i el visceral. La seva contracció és involuntaria , però presenta estriació com l’esqueletic.3. Les fibres cardíaques estan rodejades per un teixit muscular connectiu riquíssim en capil·lars sanguinis, mentre el seu interior hi ha una gran abundància de mitocondris, dues coses que testimonien el gran consum de energia que efectuen aquestes cèl·lules, que es contrauen de forma poten i continuada. 4. Algunes característiques que distingeixen la fibra cardíaca són que els  nuclis hi són en posició central, o que les proteïnes contràc tils estan aquí agrupades en  miofibriles i en aquestes darreres el sarcòmer és també la unitat de contracció, per bé que a diferencia del mús cul estriat, aquests sarcòmers no estan alineats en columnes sinó que formen una xarxa tridimensional ramificades. 5. En l’aspecte funcional, el cor es comporta com una unitat, perquè les fi- bres musculars cardíaques estan connectades a través de discos intercalats , zones de contacte íntim entre els seus extrems  per on es propaga amb gran facilitat i rapidesa l’estimulació electrica que determina la seva contracció.