El Romanticisme, la Renaixença i el Modernisme a la literatura catalana

Otras lenguas extranjeras7,7 KB

El Romanticisme

Context del Romanticisme

Segle XVIII: és consolidar el capitalisme i la classe social dominant de la burgesia. En la literatura, la cultura es popularitza, augmenta l’activitat editorial i s’afermа la figura de l’escriptor.

Definició: moviment estètic i espiritual que neix a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i avança per Europa en la primera meitat del segle XIX.

Característiques:

  • Sentiments i intuïció: predominen davant la raó.
  • Individualisme: exaltació del jo i de la soledat.
  • Subjectivitat: idees pròpies, originalitat i llibertat.
  • Sentiment religiós.
  • Tradicions: potència en la cultura del poble i les llengües nacionals.
  • Visió de la realitat inspirant-se en llocs exòtics, l’Edat Mitjana i elements fantàstics.

La Renaixença

Tots els ideals del Romanticisme van donar peu a l’aparició d’un moviment cultural: la Renaixença.

Definició: moviment literari, ideològic i cultural que exalta les glòries passades i vol restaurar l’ús culte de la nostra llengua.

L’inici de la Renaixença: suposa l’inici de dues obres: 1830, poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau; 1841, pròleg de Lo Gaiter del Llobregat de Joaquim Rubió i Ors. Totes dues obres enyoren el prestigi perdut de la llengua.

Eduard Escalante

Qui va ser: el major representant del sainet valencià, fent un teatre popular. Les seues obres representaven el teatre valencià i tenien molt d’èxit. La seua obra: 40 sainets, retratant la classe mitjana valenciana del segle XIX.

Característiques de la seua obra: imitació de les classes altes tant en el seu comportament com en la seua llengua. Caràcter còmic i satíric.

Obres més importants: Bufar en caldo gelat, L’escaleta del dimoni, Les xiques del entresuelo, Tres forasters de Madrid.

Àngel Guimerà

Qui va ser: l’autor més destacat del teatre culte durant el segle XIX, renovador del mateix. Va triomfar a l’estranger. Va nàixer a les Canàries, però als vuit anys es traslladà a Catalunya. Va dirigir la revista La Renaixença i va escriure teatre i poesia. Les etapes de la seua obra:

  1. De formació o romàntica: obra més important: Mar i cel.
  2. De plenitud o realista: obres més importants: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar.
  3. De dubtes: intenta adaptar-se a la corrent modernista però no ho aconsegueix i torna al drama històric. Obra més important: L’aranya.

La seua obra són drames històrics i tragèdies romàntiques. Els temes: la passió humana, la bondat de l’ésser humà, l’amor i els sentiments.

El Modernisme

Nova etapa en la qual l’art es considera un producte més sotmès a l’oferta i la demanda, i en la qual l’artista es professionalitza.

Definició: moviment cultural nascut a finals del segle XIX que volia actualitzar la forma de creació artística defensant la novetat. Diferència amb la Renaixença: la Renaixença exalta temps passats i el Modernisme defensa la novetat.

Tendències:

  1. L’esteticisme: l’autor es creu superior a la societat en què viu i no accepta el concepte de l’art com a objecte d’oferta i demanda.
  2. El regeneracionisme: l’autor es compromet amb la societat.

Poesia modernista

Corrents:

  • Simbolisme: descripció del món contrària a la realitat.
  • Parnassianisme: preocupació per la bellesa.
  • Decadentisme: recerca d’ambients i jocs degradats.
  • Prerafaelitisme: renúncia a la vida industrial i representació d’espais naturals.

Poetes modernistes:

  • Joan Maragall: el més important del modernisme. Dóna una nova visió de la poesia basada en la sinceritat i l’espontaneïtat, utilitza un llenguatge senzill i anomena el seu estil teoria de la paraula viva. Els temes que utilitza són l’amor i el paisatge.
  • Miguel Duran i Josep Maria Bayarri: poetes valencians de la generació de 1909.
  • Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover: poetes de l’escola mallorquina.

El Noucentisme

Definició: moviment ideològic i cultural de l’inici del segle XX que rebutja l’estètica romàntica i modernista, i està vinculat a la política. Impulsat per l’escriptor Eugeni d’Ors, que comença a publicar al diari La Veu de Catalunya articles anomenats Glosses, propagant així la ideologia noucentista.

Ideologies: arbitrarisme (l’art havia de basar-se en ideals ètics), classicisme i mediterranisme, imperialisme i nacionalisme, i civisme.

Fets de l’època: creació de l’Institut d’Estudis Catalans, afavorint la normativització de la llengua. Pompeu Fabra publica Les normes ortogràfiques, la Gramàtica catalana i el Diccionari general, totes normes oficials acceptades per la majoria d’escriptors. A Castelló, escriptors valencians van signar les Normes de Castelló.

La poesia noucentista

El poeta més important va ser Josep Carner, barceloní que va ser diplomàtic a l’estranger. La seua obra més important és Els fruits saborosos, origen del noucentisme juntament amb les Glosses d’Eugeni d’Ors. És una reflexió sobre les diferents etapes de la vida: infantesa, maduresa i vellesa. Té valors noucentistes com el classicisme, la perfecció formal i la mitologia, i valors morals conservadors com la família, l’amor i la resignació.

Altres obres importants: El Corbatí i El Narcís.

L’avantguardisme

Definició: moviment artístic nascut a Europa a principis del segle XX per transgredir i deixar de banda les normes antigues i tradicionals. Es vol experimentar i innovar.

Moviments dins de l’avantguardisme:

  • Futurisme: sense mètriques, ni sintaxi, ni puntuació, ni adjectius, i ús lliure del substantiu.
  • Cubisme: ús del caligrama, representant el poema amb un dibuix.
  • Dadaisme: ús del llenguatge il·lògic.
  • Surrealisme: ús de l’escriptura automàtica.

Autors importants de l’època

Joan Salvat-Papasseit: vida breu però intensa. Comença a escriure en publicacions revolucionàries de la Barcelona de principis de segle, i introdueix els corrents avantguardistes, especialment el futurisme. Va ser el fundador de revistes com El Poble Enemic i Arc Voltaic i Proa. De les seues obres destaquen Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del port i les Gavines, i El poema de la rosa als llavis, la més important, un poema eròtic i amorós.

Carles Salvador: escriptor valencià de la generació de 1930, narrador i sobretot poeta. Etapes de la seua obra: 1a etapa, influenciat per Joan Salvat-Papasseit; 2a etapa, després de la Guerra Civil, fa poemes més tradicionals com la seua obra Nadal.

Descargar

PDF Word HTML