El panteó
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 17,4 KB
COLISEU: Fitxa tècnica: Títol: Colosseu Autor: Desconegut Cronologia: S. Iª (72-80) Estil: Romà imperial Materials: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, plàstic, pedra i estuc. Localització: Roma Comentari: El Colosseu va de iniciat per ordre de l’emperador Flavi Vespasià i d’aquí li ve el nom d’amfiteatre de l’emperador tit (tito) el qual va ser ordenar el projecte d’ampliació de l’amfiteatre i va ser inaugurada cap a l’any 90 sota el poder de Domicià. Descripció formal: Espai exterior: es pot observar una façana de 4 nivells situada damunt d’un estilobat o petit podi. Els tres primers nivells són una successió de 80 arcs de mig punt que es troben a sota d’un fals entaulament que fa la funció decorativa. Entre mig de cada arc hi ha una falsa columna adossada al mur també en funció decorativa. Aquestes columnes, en el primer nivell són d’ordre dòric toscà, el segon nivell són d’ordre jònic i el tercer i quart d’ordre corinti. El quart nivell, que es el que correspon a l’ampliació té una façana sense arcs, però amb unes petites finestres quadrades i unes columnes adossades corínties. Des de aquí hi havia uns pals de ferro des d’on s’hi pensava un tendal (velàrium) pels dies de so o de pluja. El colosseu, com tots els amfiteatres es de planta ovalada o el·líptica i mesura 183x155 metres. Espai interior:Està ple de galeries anulars i radials que donaven la connexió entre els arcs de l’exterior i els dormitoris que donen accés a la càvea. (50000 espectadors) Aquestes galeries estan fetes amb arc de mig punt, voltes de canó, escoles i rampes i estan fetes amb maó vist. A l’escena que fa de 80x55 metres s’hi pot veure el conjunt de galeries que hi ha a sota. Antigament hi havia un sistema d’impermeabilització que permetia omplir d’aigua per convertir-se en una gran piscina per les naumàquies. Entorn i integració urbanística: va ser construït en els terrenys de l’antiga propietat de Narro on també hi havia una colossal estàtua de 40 metres d’aquest emperador o d’aquí li ve el nom de l’amfiteatre. Es troba a poc metres del circ màxim. Entre mig del colosseu i del circ s’hi troba la zona dels fòrums. Als anys 30 el seu entorn es va veure alterat per la construcció d’una avinguda (Avinguda dels fòrums imperials). Actualment el colosseu domina el paisatge urbà de la zona per la seva altura ja que a Roma els edificis no són gaire alts i és tant alt com els dos turons que té a la vora, el palatí i el capitolí. Funció, contingut i significat: Es considera que la construcció del Colisseu va ser un regal generós de l’emperador Verspasià al poble. Si celebraven espectables de gladiadors, feses, naumàquies.. i en aquesta ocasió sacrificis. L’existència d’aquests espectacles d’amfiteatre com els del circ ( el cívic màxim de Roma: 100000 espectadors) eren un mecanisme per mantenir el poble distret amb els espectacles i així oblidar-se dels problemes reals. Models i influencies: Ja en l’antiga Grècia eren habituals les construccions circulars com els tholos (temples). Malgrat que l’arquitectura clàssica habitualment és mot quadrada pel que fa a les plantes era habitual les formes circulars, si ve, els amfiteatres eren el·líptiques, es l’època del renaixement i del Barroc (entre el XV, el XVIII és van fer molts palaus i edificis públics amb façanes on s’alternen els arcs de mig punt adossats i les columnes clàssiques també adossades.
CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA: Fitxa tècnica: Títol: Casa del poeta tràgic de pompeià Autor: Desconegut Cronologia: S.Iª Estil: roma pompeià Materials: pedra Localització: Pompeià Tipologia: Vivenda arquitectura civil Tècnica: (de mosaic) opos tecelapum, fresc Comentari: Pompeia es troba a la badia de Nàpols al peu del volcà Vesuvi. Era una ciutat d’estiueig de gent de classe mitjana i/o alta on també es practicava el comerç. La ciutat per tant estava plena de cases opulentes. L’any 79 una erupció del Vesuvi, la va destruir però, paradoxalment, a causa d’això Pompeia i Aerculà son les dues ciutats romanes més ven conservades. El segle XVIII s’inicien les excavacions que ens permeten veure la organització urbana i de les cases. Descripció formal: Exterior: L’aspecte exterior de la domus, com qualsevol altre, era molt sobri, és a dir amb poques finestres i com a molt un balcó a la primera planta damunt las TABERNAE, és creu que el motiu d’això era que a Roma, la vida familiar tenia molta importància i aquesta idea estava vinculada amb la de la intimitat. Les poques finestres que donen a l’exterior és degut ( a part de la intimitat) que els patis inferiors ja il·luminaven la casa. L’interior:La planta baixa està bastant ben conservada però la primera planta ha desaparegut. Les estances s’articulen al voltant de dos espais: 1-Atrium: és el primer pati que trobem en entrar a la casa, i es un pati tancat, és a dir, sense porxo, al voltant del qual s’hi troben les habitacions del servei, que eren les estàncies més sensibles de la casa. A la part central de l’atri (atrium) s’hi conserva una cisterna arran de terra per recollir l’aigua de la pluja, anomenada IMPLUVIUM. Just a sobre de manera simètrica hi havia l’anomenat COMPLUVIUM on els besants de la teulada mirant cap a dintre per recollir l’aigua de la pluja. 2-Peristylum:Aquest es el pati que hi ha més interior de la casa i forma un porxo al voltant del qual hi ha les estances privades dels amos, entre els quals en destaquen dues el TRICLINIUM i el TABLINUM. El primer era el gran menjador de la casa on sovint l’amo hi reunia un gran nombre de convidats. El segon era la sala de treball o l’estudi on l’amo rebia les visites de negocis. En un racó del Peristylum s’hi troba el LARARIUM que era una petita capella on habitualment hi havia els llars que eren unes imatges dels avantpassats de la família que es veneraven per la protecció de la casa. A part de les poques finestres, com vàrem dir preservaven l’intimidat de la família, també hi havia pocs nobles, tan sols els imprescindibles per tal de no tapar la decoració de mosaics i frescs. Temàtica: és tracta de la típica vivenda urbana de gent rica. Les altres eren: viendes senzilles d’una sola planta i poques habitacions, i les ínules, és a dir bloc de pisos. A les domus i solia viure dos tipus de gent : els patricis que eren una aristocràcia amb tots els privilegis, i els plebeus enriquits gràcies als seus negocis. Aquests últims es recordaven per tenir la domus més petita. La dels patricis al ser mes gran solia tenir un tercer pati que era un hort. El nom de la casa li be del TABLINUM perquè s’hi conserva un mosaic d’una escena teatral referent aquest tema. El passadís d’entrada de la casa hi ha un altre mosaic amb la imatge d’un gos amb la inscripció CAVE CANEM, que significa alerta amb el gos. Les Domus solien tenir un o més gossos que guardaven la casa. La temàtica mitològica predominava en la decoració pictòrica i musivària (mosaics) de la casa. Entorn urbanístic: Les Domus, tot hi situar-se en barris de classe alta, acostumaven a estar adossades entre el can de Pompeia igual que Herculà, les domus van predominant gracies a la riquesa que generava en ser una ciutat molt activa comercialment però al mateix temps una ciutat d’estiueig de classe mitja alta. Models i influencies: Aquesta cosa com totes les Domus se situen en el context de la cultura mediterrània de construir vivendes adaptades al clima on els patis interiors, els porxos i els pòrtics eren fonamentals. L’influencia més directa que rep aquesta casa és no tan sols de la cultura atrusca, sinó també de la mateixa Grècia. Avui dia hi ha moltes cases d’estiueig o unifamiliars, que s’acosten aquest model, exceptua’l naturalment els blocs de pisos. Avui dia és habitual en qualsevol ciutat o pobre a la planta baixa de qualsevol edifici, al costat de la porta d’entrada de l’edifici se situïn les botigues que son independents de la casa.
EL PANTEÓ: Fitxa tècnica: Títol: El panteó Autor: Desconegut Cronologia: 118-128 Tipologia: Temple Materials: formigó, granit, maó, marbre, fusta. Localització: camp de mart(Roma) Comentari: Aquest temple va ser impulsat pel general Agripa que va ser militar i polític i també gendre de l’emperador August, això va ser l’any 27. Desprès d’un incendi va ser reconstruït entre el 118-128. I aquesta reconstrucció esta atribuïda a de Damasc. Descripció formal: Exterior: A la façana hi trobem un pòrtic octàstils de columnes corínties dins del qual hi ha una pronaos de 8x3 columnes. Damunt d’aquest pòrtic hi ha un entaulament llis, hi ha una inscripció que diu que Agrípa amb “en va fer”. Darrera la façana s’hi veu la cel·la circular damunt la qual s’hi aixeca la cúpula. En els murs d’aquesta cel·la, s’hi pot veure avui dia el recobriment del morter sobre el maó (opus cementicatum) això vol dir que el marbre de l’exterior ja no hi és. En el mur d’aquesta cel·la s’hi pot veure també unes obertures (no ven be finestres) que tenen al damunt un arc de descàrrega. L’interior:Des de l’interior s’observa la cúpula que té una mica més de 43m d’altura. A sota d’aquesta cúpula hi veiem dos nivells: En el primer nivell que es la planta baixa hi ha una successió de capelles i absis. En el segon nivell anomenat també àtic s’hi trobes unes finestres amb gelosies. Hi ha un tercer nivell que és la cúpula que des de l’interior produeix una enorme sensació d’amplitud. Funció, contingut i significat: Originàriament va ser construït per estar dedicats a tots els Déus. Del grec antic (PAN=TOT, THÉOS=Déu/s). Convençut per ser un espai d’unió entre l’home i la divinitat. En l’època de l’emperador Adrián també va ser utilitzat com a tribunal públic. L’any 609 d.c el papa Bonifaci IV el va consagrar com església sota l’advocació de Santa Maria dels Màrtirs. Al llarg de l’edat mitjana va servir de mercat públic. La seva cúpula fins aleshores va ser la més gran mai construïda. Aquest fet posa aprova, gairebé al límit, la resistència dels materials i aquest fet, va ser un repte de cara al futur que no va ser superat fins a la construcció de les cúpules en el renaixement. El primer nivell (capelles i absis) aquests últims estaven dedicats a les 7 divinitats terrestres: el sol, la lluna, mercuri, venus, mart, júpiter. Pel que fa a la cúpula aquesta simbolitza la volta celeste. Les 5 fileres de cassetons representant els 5 cercles planetaris coneguts en aquell moment. Cada cercla té 28 cassetons, és a dir, un per cada dia del més del cicle lunar i col·locat de forma zenital hi trobem l’òcul per on hi entra la llum simbolitza el centre d’aquest univers conegut que és Roma, Aquest ócul no te cap mena de protecció, cap vidre.. Entorn i integració urbanística: originàriament el panteó havia d’estar integrat en una plaça porticada quadrada el camp de Mart. La part del davantera el camp de mart on hi estrenaven els soldats. Actualment la façana dels edificis no és més alta que els edificis de l’actual plaça i això fa que hi hagi un equilibri estètic. Però la cúpula que dobla en segon pla on no és veu gaire. De l’interior, el segon nivell fa de tambor. Models i influencies: l’antiga Grècia clàssica influeix en el panteó a causa que feien alguns temples circulars anomenats Tholos. Fins hi tot a l’època romana se’n construïen però el Panteó és l’excepció pel que fa la seva estructura. Aquest temple, especialment la seva cúpula, va servir d’inspiració, però sobretot com a repte al segla XV la cúpula de la catedral de florència. I que aquesta va ser superada al segle següent per la de Sant Pere del Vaticà.
SARCÒFAG DELS ESPOSOS: Fitxa tècnica: Títol: sarcòfag els esposos Autor: Desconegut Cronologia: 520 a.c Tipologia: grup exempt Materials: terrocata policromada. Localització: museu nacional de la vila júlia Tema: Funerari Estil: Etrusc Comentari: la civilització etrusca se situava a l’actual toscana i se’ls considera (als etruscs) els ascendents de la civilització llatina, és a dir a Romana. Aquest es el poble (l’Etrusc) segurament provenia d’orient i es van instal·lar a la península itàlica, on es van adaptar perfectament als costums mediterranis. Al venir d’Orient probablement tinguessin una certa influencia egípcia i mesopotàmia. Descripció formal: Aquesta escultura funerària en realitat és una tapa en forma de KLINÉ (llit). A damunt hi ha dues figures reclinades d’un home i d’una dona, i que es troben amb una actitud plàcida i amable. L’home que es troba darrera mostra una actitud protectora i carinyosa envers la seva dona i porta el torç nuu, esta descalç i amb els cabells tirats enrere al estil del poble jònic. La dona es troba en primer terme amb una actitud de dirigir-se a altres persones (sobretot per la gestualitat de les mans). Porta una gorra frígida d’on surten les seves llargues trenes igual que les dones que es representaven a la Grècia arcaica. Les dues figures són molt geomètriques i hieràtiques tot i que comencem a expressar certs sentiments. La part superior dels dos cossos està molt més treballada que la resta. Aquest grup representa restes de policromia. Temàtica: El poble etrusc tenia preguntes creences religioses i per tant donaven molta importància a la vida desprès de la mort i per tant tenien la voluntat de perpetuar la memòria del difunt. Aquesta perpetuació la feien, fent màscares de cera del difunt o bé guardant cendres en urnes funeràries. Aquest sarcòfag guardava les cendres a la part posterior i per tant mes que un sarcòfag a la pràctica es una urna funerària. Els etrusc tenien un gra respecte pels seus deus i a la vegada, molta por a la mort i per tant necessitaven creure en una vida millor després de la mort. Es creu que era un matrimoni parlant d’un banquet amb els seus convidats i per la aparença (la dona esta al davant i es qui està parlant aquell moment amb els convidats) podem deduir que la dona etrusca no estava marginada socialment a diferencia de l’època romana que la dona dependria de l’home. Models i influencies: L’època Etrusca va coincidir, en part amb la Grècia arcaica. Per aquell motiu l’estil ens recorda l’escultura grega d’abans del s V a.C. Així com l’escultura egípcia. L’escultura etrusca va aportar, malgrat el hieratisme, una certa expressivitat en els nostres que més tard els romans perfeccionaríem. L’art funerari etrusc ha tingut una continuïtat fins els nostres dies.