Eines del paleolític

• Paleolític

• Neolític

• Edat dels metalls

Per estudiar la prehistòria els arqueòlegs utilitzen els fòssils que són les restes que s’han petrificat i els llocs on es troben son els jaciments.

Fa una sis milions d’anys aproximadament es produí un escalfament del clima i a África alguns primats (micos) iniciaren una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques, amb el temps foren els primers homínids (primers éssers humans que provenen dels micos) que donaren lloc a la especie humana.

• Adquisició de la projecció vertical i marxa bípeda

• Desenvolupa-ment del cervell

• Utilitzar les mans per fabricar eines

• Disminució de la mida de la mandíbula

• Increiment de la inteligència i aparisio del llenguatge

Hi ha hagut diferents espècies humanes

• Australopithecusfa 500.000 anys

• Homo habilis fa  2.000.000

• Homo erectus fa 1.500.000 anys

• Homo antecessor  fa 800.000 anys

• Homo sapiers

• Neande Ahatensis  fa 150.000 anys

• Sapiersfa 130.000 anys

2. Els paleolític

• Sesten des de la aparició de l’esser huma fins el descobriment de l’agricultura i la remaderia. Durant quatre milions de anys el lloc mes apta per a la edaptasio a la vida era el continent África de manera que en un inisi nomes en aquet continent i trobem essars humans. Fa menys d’un milió de anys els éssers humans surtiran  de l’Àfrica i s’estangueran cap a Europa Àsia i América, on agueran de fer front a climas molt mes freds.

La paraula paleolític significa pedra antiga, i fa referència a les eines de pedra que utilitzaven els éssers humans. La fabricació d’instruments es un dels signes que diferencia l’espècie humana de l resta de animals, primer de tot utilitzaben els còdols que eren simples pedres tallades, més endavant van utilitzar els sílex amb el qual fabricaven bifaços eines tallades per les dues cares.Amb el temps anaren perfaxionan la talla de pedres i fabricaren puntes de llança, perforadors… comensaren a utilitzar l’os i la banya per fer arpons i amps, agulles per cosir i arcs per llençar fletxes.

Fa aproximdament un 1.500.000 l’homo erectus descubri el foc de manera casual(amb una llamp) i s’adona de la utlilitat que tenia més endavant els Neandertal aprengueren a fer foc golpejant dues pedres o rotan i fregant una bastó sobre un tronc. Aquest domini els va  permetre escalfarse, espantar les feres,  il.Luminar, cuinar…  .

Les persones del paleolític vivien en tribus d’uns 20 o 40 membres normalment famílies.

S’ajudaven entre ella i això va desenvolupar els sentiments  d’afecte i solidaritat els més vells de edat els ancans es consideraven els més sabis i dirigien la tribu. Els éssers humans del paleolític eren nómodes, no vivien en un lloc fix sinò que es desplaçaven per anar a buscar aliments, s’establien en les ribes dels rius per l'aprofitament de l’aigua i per caçar millor els animals. Si la zona era càlida vivien en a l’aire lliure però sinó o per resguardar-se de la pluja construïen cabanes o entraven en coves.

Per alimentar-se  havien e recol·lectar fruits, pescar i caçar. Caçaven mamífers i atrapaven insecte i rèptils. De les preses ho aprofitaven tot: la carn per menjar, la pell per abrigar-se, els ossos per fer eines i armes i els tendons per cordes i fils. Es creu que les dones i els nens s’ocupaven de la recol·lecció i la captura d’animals petits mentre que els homes caçaven animals grans i perillosos.

Creien en l’existencia de molts esperits que els ajudaven a caçar i que afavorien els naixaments i provocaven malalties i la mort i per això feien els ritos per aconseguir favors seus. Enterraven els difunts amb els seus objectes de valor, segurament perque creien en una altre vida després de la mort.

Dins d’aquest ritus per aconseguir favors dels esperits trobem les pintures rupestres., les començaren a fer fa una 35.000 anys. Consistien en decorar les parets i els sostres de les coves, art rupestre significa art a les roques. Hi representaven escenes de caça o animals que havien caçat, danses i escenes mes cotidianes. Per pintar utilitzaven la sang dels animals o barreges amb el suc de les plantes.

Les pintures més famoses són les de les coves d’Altamira (Cantàbria) i les coves de Lascaux (sud de França).

A més de pintures també feien gravats sobre roques i petites escultures, entre elles les més famoses són les Venus que esculpien perquè els esperits els afavorissin amb la fertilitat de les dones de la tribu. Les més conegudes són les de Venus de Willendorf