L'educació a Roma: una visió general de les etapes i els mètodes

L'educació a Roma

Si bé entenem que l'objectiu de l'educació inclou l'adquisició d'un seguit de coneixements intel·lectuals o d'una sèrie d'habilitats professionals, fins al segle III aC els Romans creien que l'objectiu era sobretot procurar que els nois i noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició, la base essencial d'un bon ciutadà romà.

Educació familiar

Fins als set anys, l'educació dels infants era cosa de la mare, la qual, personalment o bé amb l'ajut d'alguna altra dona de la família, els ensenyava a fer els primers passos i a parlar, i els acompanyava en els seus jocs. A partir d'aquesta edat i en una societat on existia una clara diferenciació de sexes, la formació dels nens pertocava molt especialment al pare. Era el pater familias qui ensenyava de llegir i d'escriure als fills, però el principal objectiu de l'ensenyament era la seva formació moral, civil i religiosa, sense deixar de banda la formació física i esportiva. El pare procurava inculcar al fill els valors que constituïen el fonament de la societat romana: el culte a la família i als avantpassats, el respecte envers les institucions religioses i polítiques i la tradició. Tot això s'aprenia a partir de l'exemple i experiència del pare, i era freqüent que el nen l'acompanyés en l'exercici dels deures religiosos i civils. En canvi, les filles depenien més de la mare, que les educava bàsicament en les tasques domèstiques, a fi de convertir-les en unes bones mestresses de casa. Sobretot aprenien a filar i teixir, ocupacions tradicionals de tota matrona romana.

Les tres etapes de l'ensenyament a Roma

A partir del segle II aC hi va haver un canvi en el sistema tradicional d'ensenyament que havia existit fins a aquell moment. Quan Roma va conquerir les colònies gregues del sud d'Itàlia (Magna Grecia), va entrar en contacte amb la cultura grega i això va modificar el sistema d'ensenyament. Els romans van descobrir que l'educació familiar resultava insuficient, ja que els pares no tenien ni temps ni prou coneixements per instruir personalment als fills, i van començar a confiar l'educació d'aquests a uns preceptors, generalment esclaus o lliberts grecs amb una bona formació. Les famílies que econòmicament no podien pagar aquest tipus de formació per als seus fills, els enviaven a les escoles públiques. Així doncs, paral·lelament a la figura del preceptor, apareix la del mestre d'escola, l'educador dels infants de les famílies més humils. Amb l'obertura de la primera escola a Roma (segle III aC), es va començar a perfilar el que seria el sistema educatiu romà, que comprenia les tres etapes següents:

1. Ensenyament primari (ludus litterarius)

   A l'ensenyament primari hi assistien els infants des dels set fins als dotze anys. Les classes es feien en locals molt humils: en galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum o en botigues llogades, separades del carrer per una cortina (velum), o fins i tot podien fer-se a l'aire lliure. A les aules no hi havia taules i els alumnes s'asseien en bancs sense respatller o bé en tamborets (subsellia). Solien agrupar-se entorn del mestre (magister), que seia en una cadira amb respatller (cathedra). Aquest els ensenyava maquinalment de llegir (legere), d'escriure (scribere) i de comptar (calculare). Els mètodes emprats eren molt pasius i l'aprenentatge consistia a repetir, copiar i memoritzar. Primerament, aprenien a llegir lletres, després les síl·labes i finalment les paraules i frases. Aprenien a comptar amb els dits i després amb l'àbac (abacus), una mena de tauler amb pedretes.

2. Ensenyament secundari (ludus grammatici)

   Aquesta etapa comprenia als nois des dels dotze fins als setze o disset anys. El nombre d'alumnes que hi assistien era més petit i sovint només continuaven els fills de les classes benestants. Els locals on s'impartien les classes eren millors. Sovint eren classes decorades amb bustos d'escriptors famosos i hi havia mapes pintats a les parets. El professor era el grammaticus, força més ben considerat que el magister.

   El principal objectiu d'aquesta etapa era que els alumnes aprenguessin literatura i gramàtica. Per això, el grammaticus llegia textos d'escriptors grecs i llatins, i en feia un comentari de forma i contingut, una crítica i una valoració global, tant del text com de l'autor. Segons el contingut també s'ensenyava geografia, història, astronomia, mitologia i d'altres.

3. Ensenyament superior (ludus rhetoris)

   Hi acudien aproximadament els nois des dels disset fins als vint anys, estava reservat per a una minoria. Hi assistien alumnes de classe alta, interessats en la carrera política o l'administrativa o bé en l'advocacia, és a dir, en la vida pública. Per això, el professor (rhetor) instruïa els seus alumnes en l'oratòria. També feien exercicis de declamació, és a dir, feien discursos davant dels companys. Els més coneguts eren les suasoriae (discursos sobre temes històrics; eren monòlegs on els personatges famosos valoraven els pros i els contres abans de prendre una decisió) i les controversiae (discursos entre dos alumnes que defensen punts de vista contraris sobre temes judicials). Quan acabava aquesta etapa, l'educació dels alumnes quedava completa. Tanmateix, els romans benestants enviaven els seus fills a escoles fora d'Itàlia, sobretot a Grècia, on podien aprofundir els seus coneixements com a deixebles d'algun filòsof famós.

Estris per anar a escola

Els alumnes utilitzaven tauletes (tabellae), de forma rectangular, que mitjançant anelles o cintes s'unien en llibrets de dues o tres tauletes. Allà gravaven les lletres i els nombres amb una mena de punxó (stilus) que tenia un extrem punxegut per ratllar la cera i l'altre aplanar, en forma d'espatula, per esborrar. També tenien llibres (libri), que podien ser de dos tipus:

1. Volumen: una tira d'uns vint fulls de paper, encolats l'un al costat de l'altre, que s'enrotllaven. Cada full contenia un cert nombre de línies escrites que podien llegir-se en desplegar el rotlle.
2. Codex: un quadern de fulls de pergamí cosits en plecs com els nostres.

Per escriure s'utilitzava el càlam (calamus), una mena de canya amb punxa, i la ploma (penna) que s'endinsava en tinta negra (atramentum) continguda en un tinter (atramentarium). Per guardar i portar tots aquests materials, els alumnes tenien una mena de cartera (capsa).

Jornada escolar

Les classes començaven molt aviat, a punta de dia, es suspenien per anar a dinar i a la tarda es tornava a l'escola. El seu horari total era de sis hores diàries. El curs començava al març, després d'unes festes en honor a Minerva, la deessa de la saviesa. Després, cada set dies n'hi havia una de descans, que coincidia amb el del mercat setmanal. Pel que ens ha arribat dels textos literaris, els alumnes feien vacances d'estiu, més o menys de juny a octubre, els mesos de més calor. També celebraven altres festes, les més importants de les quals eren les Saturnalia, al desembre, en honor a Saturn.