L'Educació Infantil a Catalunya: Marc Legal, Context i Competències del Tècnic

L'Educació Infantil a Catalunya

4. Aproximació al Context de l'Educació Infantil

La intervenció educativa està regulada per la legislació estatal i autonòmica.

4.1 La Legislació Estatal

L'educació infantil és el primer nivell educatiu formal a Espanya i ve regulada pel Capítol I. Educació infantil, del Títol I. Els ensenyaments i la seva ordenació, concretament en els articles del 12 al 15, de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE).

Aquesta llei concep l'Educació Infantil com una etapa educativa amb identitat pròpia que atén nens i nenes des del naixement fins als 6 anys. Aquesta etapa s'ordena en dos cicles: el primer, fins als 3 anys, i el segon, dels 3 als 6. També remarca el caràcter voluntari de l'etapa i la gratuïtat del segon cicle.

L'educació infantil a l'ordenació educativa actual (LOE)

“L'educació infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia que atén nens i nenes des del naixement fins als sis anys d'edat”. (art. 12.1)

“L'educació infantil té caràcter voluntari i la seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels infants”. (art. 12.2)

“L'etapa d'educació infantil s'ordena en dos cicles. El primer comprèn fins als tres anys i el segon, des dels tres als sis anys d'edat”. (art. 14.1).

“El caràcter educatiu d'un i altre cicle serà recollit pels centres educatius en una proposta pedagògica”. (art. 14.2)

“Les administracions públiques promouran un increment progressiu de l'oferta de places públiques en el primer cicle”. (art. 15.1)

“El segon cicle d'educació infantil serà gratuït” (art. 15.2).

4.2 La Legislació Catalana

D'acord amb l'Estatut de Catalunya de 2006, la Llei Catalana d'Educació (Llei 12/2009, de 10 de juliol) desplega un model educatiu propi. A més dels principis que ja apareixen a la LOE, la llei catalana concreta més els aspectes relacionats amb l'aspecte compensatori de l'educació infantil, la detecció precoç de les necessitats educatives especials i la cooperació entre els centres i les famílies. Els centres que imparteixen educació infantil en el primer cicle es denominen llar d'infants o escola bressol, mentre que parvulari s'anomenen els centres públics on es fa el segon cicle. La tendència és, però, que els nens i nenes de 3 a 6 anys s'escolaritzin en el mateix centre on començaran la primària.

4.2.1 La Llei Catalana d'Educació (Art. 56. Educació infantil)

1. L'educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l'inici del procés d'aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d'origen social, econòmic o cultural.
2. Durant l'educació infantil s'ha d'assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes, que han de rebre una atenció ajustada a les seves característiques singulars.
3. Durant l'educació infantil hi ha d'haver una cooperació estreta entre els centres i la família, que són el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de la seva educació. Així mateix, i com a primer ensenyament, s'ha de garantir la coherència entre l'acció educativa del segon cicle d'educació infantil i els primers anys d'educació primària.
4. Per impulsar i facilitar la cooperació entre els centres i les famílies i garantir la coresponsabilitat de les famílies en l'educació dels infants, els centres han de facilitar la informació suficient a les famílies sobre l'evolució educativa dels seus fills i sobre l'avaluació pertinent de l'eventual assoliment dels objectius educatius.

4.2.2 Art. 75. Denominació dels centres públics

1. Corresponen als centres públics que imparteixen els ensenyaments regulats per aquesta llei les denominacions genèriques següents:
   1. Escola bressol o llar d'infants: els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil.
   2. Parvulari: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil.
   3. Escola: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i primària.

4.3 El Context de la Intervenció a Catalunya i Espanya

El paper dels serveis d'atenció a la infància a la societat s'ha vist potenciat, en les últimes dècades, especialment per factors sociològics.

Fa 40 anys, la dona espanyola, pràcticament en la seva totalitat, quedava al marge del mercat laboral i es dedicava a "les seves labors", les quals incloïen, a més de la cura de la casa, la criança dels fills i, en molts casos, l'atenció als ancians o a persones amb discapacitat de l'entorn familiar. Per aquesta raó, amb l'arribada de la democràcia i la creació d'un incipient estat del benestar, les mesures tendents a donar resposta a l'atenció a la primera infància no van ser prioritàries, atès que, de manera informal, se satisfeia aquesta necessitat des de la pròpia família.

En aquest context, les primeres escoles infantils apareixen amb una clara finalitat compensatòria de mancances socioculturals; fins i tot la seva denominació –guarderies– descriu de manera explícita el caràcter assistencial de guàrdia que caracteritza la intencionalitat d'aquests primers centres.

Va ser a partir de l'entrada de la dona en el mercat laboral de manera generalitzada, especialment des dels anys vuitanta, quan la cura dels nens i nenes petits va suposar la necessitat social de crear llocs on se'ls pogués atendre. En aquest context, es va començar a generalitzar l'aparició de noves guarderies, generalment privades, els objectius de les quals continuaven essent de guàrdia dels més petits en absència de la mare. El pas decisiu que va marcar el canvi d'una concepció assistencial a una educativa va ser l'aprovació de la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu), el 1990. Aquesta llei va passar a reconèixer l'educació infantil com la primera etapa del sistema educatiu i la va organitzar en dos cicles: el primer, de 0 a 3 anys, i el segon, preescolar, de 3 a 6. Aquest caràcter, com ja hem vist, ha estat confirmat per la LOE.

4.4 Escola o Família?

Sense una teoria àmpliament acceptada que aclareixi si és millor que els infants més petits es quedin a casa o que vagin a l'escola infantil, la pràctica indica que, davant de l'absència cada cop més gran dels pares, encara que la família no presenti mancances de cap tipus, és millor que estiguin relacionant-se en un espai comú amb altres nens i nenes i ajudats per professionals en la seva educació. No obstant això, aquesta idea, que és majoritàriament acceptada per a aquest tram del primer cicle, és més qüestionable en nens i nenes menors d'un any, on la decisió d'escolarització acaba sent, en la majoria dels casos, conseqüència de la dificultat de conciliar la vida familiar i la laboral. Mentre la societat no ha tingut la necessitat de crear espais infantils, no s'ha anat percebent la importància que té la professionalització dels educadors especialitzats en aquesta etapa i l'ajuda que suposa per als més petits un lloc on aquests educadors potenciïn, donin suport i dinamitzin el seu desenvolupament i creixement maduratiu.

4.5 L'Educador/a Infantil

4.5.1 L'Entorn Professional de l'Educador/a Infantil

El/la tècnic/a en educació infantil, segons el defineix el Reial Decret 1349/2007, de 29 d'octubre, és un professional que té la competència de “dissenyar, implementar i avaluar projectes i programes educatius d'atenció a la infància en el primer cicle d'educació infantil en l'àmbit formal, d'acord amb la proposta pedagògica elaborada per un/a mestre/a amb l'especialització en educació infantil o títol de grau equivalent, i en tota l'etapa en l'àmbit de l'educació no formal, i generar entorns segurs i en col·laboració amb altres professionals i amb les famílies”.

Aquesta competència ja ens dóna moltes pistes sobre quins seran els entorns més habituals on aquest professional podrà exercir les seves activitats laborals:

• Com a educador/a en el primer cicle (0 a 3 anys) en l'àmbit formal (escola infantil), tant de titularitat pública com privada. El títol també especifica que haurà d'actuar sempre sota la supervisió d'un/a mestre/a.
• Com a tècnic/a especialista en educació infantil a P3. La seva funció és col·laborar amb els o les mestres del primer curs del segon cicle en el procés educatiu de l'alumnat, principalment en el desenvolupament d'hàbits d'autonomia i en l'atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
• Educador o educadora en programes i serveis en l'àmbit no formal i en activitats de lleure i oci amb menors de 6 anys: ludoteques, biblioteques o bebeteques, granges escola, aules hospitalàries, colònies, etc.
• Educador/a en institucions i/o programes específics d'atenció a menors de 6 anys en situació de risc social. En aquest cas, seguint les directrius d'altres professionals.

4.5.2 El/La Tècnic/a Especialista en Educació Infantil (TEI)

La figura del/de la tècnic/a especialista en educació infantil (TEI) té com a missió col·laborar amb els i les mestres de P3 en el procés educatiu de l'alumnat, principalment en el desenvolupament d'hàbits d'autonomia i en l'atenció a les necessitats bàsiques dels infants. Correspon a aquests professionals les funcions següents:

• Participar en la preparació i desenvolupament d'activitats d'ensenyament i aprenentatge: organització de l'aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de la sessió.
• Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d'activitats d'ensenyament i aprenentatge d'hàbits d'autonomia de l'alumnat.
• Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel mestre o la mestra.
• Col·laborar en les activitats d'atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
• Participar en processos d'observació dels infants.

A més, el/la TEI pot participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i és elector i elegible del PAS al consell escolar. D'altra banda, també ha de participar en les reunions del cicle i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb les seves funcions. També pot participar en les entrevistes amb les famílies, sempre amb la presència del tutor o tutora. La jornada ordinària del/de la TEI és de 37 hores i 30 minuts, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores. El pla de treball dels i les tècnics/ques especialistes en educació infantil ha de formar part de la programació general anual dels centres.

4.5.3 Competències i Actituds de l'Educador/a Infantil

Les competències són aquelles capacitats, habilitats o destreses de les quals una persona disposa o hauria de disposar per desenvolupar el seu treball. Podem diferenciar entre competències personals, professionals i socials.

Competències Personals

• Responsabilitat: per exercir els seus drets i complir amb les seves obligacions.
• Capacitat d'implicació i participació activa: en els projectes dels quals participen per aconseguir que el seu desenvolupament sigui un èxit.
• Autonomia i iniciativa: en la proposta, disseny i la realització de les activitats, així com en l'actuació davant de situacions conflictives (per exemple, detecció de casos de maltractament) o d'emergències (per exemple, en cas d'accidents). Les persones amb iniciativa i autonomia tenen la virtut de prendre decisions amb rapidesa i encertades, fins i tot en situacions adverses i incertes.

Competències Professionals

Són les que s'adquireixen a través de la formació i l'experiència i estan relacionades amb el treball a desenvolupar. Algunes de les tasques que són competència de l'educador/a infantil i que ha de realitzar són:

• Programació i elaboració: d'activitats a partir de les directrius de la proposta pedagògica del centre o del programa de la institució.
• Desenvolupament: de les activitats programades, utilitzant els recursos disponibles i les estratègies metodològiques apropiades per aconseguir els objectius previstos.
• Avaluació del procés: d'intervenció i els seus resultats, utilitzant els instruments adequats.
• Coneixement i aplicació: de la normativa i dels protocols relacionats amb la seguretat personal i l'entorn, tant en la planificació com en el desenvolupament de les activitats. Actuació seguint els protocols establerts davant l'aparició de qualsevol contingència.
• Maneig de les entrevistes i reunions: amb les famílies dels nens i les nenes.
• Coneixement dels processos: de creixement i desenvolupament infantil per tal de detectar els moments claus per intervenir-hi de manera adequada.

Competències Socials

Estan relacionades amb les habilitats en la comunicació i relació amb els altres, ja sigui amb l'equip de treball, amb els nens o nenes que s'atenen o amb les seves famílies.

• Habilitats socials: per garantir una comunicació fluïda, bidireccional i eficaç tant en l'equip de treball com amb les famílies.
• Capacitat d'empatia: amb els nens i les nenes i obtenir satisfacció amb això, de manera que pugui aconseguir la comunicació i la relació necessàries per implicar-los en les diferents activitats i en els aprenentatges.
• Habilitats de resolució de conflictes: ja sigui per la via de la negociació o de la mediació, tant en la disputa entre nens com en situacions conflictives entre persones adultes.

4.5.4 Actituds

Les actituds es poden considerar com a predisposicions de la persona o tendències a comportar-se davant de determinades situacions que influeixen en el seu grau d'implicació. Algunes actituds desitjables en l'educador/a infantil són:

• Respecte: a tots els nens i nenes que atén.
• Tracte afectuós: per afavorir l'acostament i la confiança.
• Actitud entusiasta: davant del treball que realitza.
• Actitud tolerant i no autoritària: amb els infants.
• Comportament estable i predictible: sense alts i baixos.
• Actitud inquieta per mantenir actualitzats els coneixements científics i tècnics relatius a la seva activitat professional.
• Actitud oberta: a intercanvis d'idees, però també actitud crítica davant d'actuacions o plantejaments que consideri deficients, inadequats o improcedents.

4.5.5 El Comportament Ètic

La majoria de les professions que estan al servei de l'atenció a les persones acostumen a integrar uns principis d'actuació recollits mitjançant un codi ètic. Encara que aquest no sigui el cas de l'EI, sí que és necessari reflectir alguns principis bàsics que han de ser tinguts en compte i respectats en l'exercici professional quant a comportament ètic:

• Intimitat i confidencialitat: referida a tota aquella informació obtinguda dins de la seva pràctica professional. De manera especial, les dades familiars recollides a l'historial educatiu han de tenir confidencialitat. No es poden donar dades de cap infant sense autorització de la família.
• Responsabilitat i competència: és a dir, el deure de posar els seus coneixements i competència al servei del treball que li ha estat encomanat.
• No utilització de les relacions professionals: en benefici dels propis interessos particulars.
• Respecte als drets humans: responsabilitat de denunciar davant de persones o organismes competents els casos d'abús, maltractament, abandonament o alguna altra situació que atempti contra els drets humans.
• Contribució a l'estudi, la reflexió, l'anàlisi i la investigació sobre els continguts de la seva professió.
• Respecte pel camp professional.
• Cooperació en la prevenció de les desigualtats socials i foment de les condicions de respecte a la diversitat cultural. Això exigeix no dur a terme diferències d'intervenció en funció de les característiques del nen/a i denunciar i informar sobre causes que puguin generar exclusió social, marginació o desigualtat.

4.5.6 El Treball en Equip

El/la TEI és un/a professional que realitza la seva intervenció al costat d'altres professionals que formen l'equip de treball. Aquest equip està compost per un reduït grup de persones que participen d'una sèrie de principis:

• Tots els components de l'equip estan compromesos en la consecució d'un objectiu comú.
• Cada component ha d'aportar les seves habilitats, aptituds i experiència per a la consecució de l'esmentat objectiu.
• El treball en equip, per tal que sigui operatiu, requereix planificació i comunicació.

4.5.7 Drets i Deures dels Educadors i Educadores Infantils

Drets (Llei 12/2009 d'Educació, disposició addicional onzena)

1. Els educadors del primer cicle d'EI, en l'exercici professional de la seva especialització, a més dels drets que es detallen en el seu conveni col·lectiu, tenen els drets següents:
   1. Desenvolupar la seva funció en el marc del projecte educatiu del centre.
   2. Accedir a la promoció professional.
   3. Accedir fàcilment a la informació sobre l'ordenació docent.
2. Els educadors del primer cicle d'EI, en l'exercici professional de la seva especialització, a més dels drets que es detallen en el seu conveni col·lectiu, tenen els deures següents:
   1. Exercir la funció d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
   2. Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat amb vistes a fomentar en els alumnes els valors cívics.
   3. Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica professional.

4.6 Com Revertir la Situació

Probablement, revertir aquesta situació no sigui una tasca fàcil ni ràpida, sinó que és complicada i sols possible a llarg termini. Algunes de les línies a treballar:

• Prestigiar la tasca dels professionals que s'hi dediquen.
• Dotar d'una normativa eficient en matèria d'igualtat, afavorint les polítiques de discriminació positiva.
• Potenciar polítiques per afavorir la igualtat de gènere i d'igualtat d'oportunitats.
• Entre altres...