L'Edat Mitjana: Història, Societat i Cultura Feudal

L'Edat Mitjana: Una etapa de transició

Per què s'anomena Edat Mitjana? Els historiadors van veure aquells segles com una etapa fosca intermèdia entre la glòria de l'antiguitat clàssica i el Renaixement.

Les tres grans civilitzacions medievals

• Europa occidental: Caracteritzada pel cristianisme llatí, sota l'autoritat del Papa de Roma.
• Imperi Bizantí: Cristians ortodoxos de cultura grega, governats pel basileu (emperador).
• L'Islam: Amb origen a la península Aràbiga, l'any 711 s'expandeix per la península Ibèrica sota l'autoritat del califa.

Cronologia i etapes de l'Edat Mitjana

Fris de l'Edat Mitjana: Comença amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i finalitza amb el descobriment d'Amèrica. Inclou la crisi de l'Edat Mitjana (segles XIV-XV) i la presa de Constantinoble pels otomans el 1453.

Les monarquies germàniques i el regne visigot

Les monarquies germàniques: Quan va caure l'Imperi Romà, els pobles germànics es van instal·lar en el territori. Tot i ser una minoria, es van adaptar a la cultura llatina, les lleis i la religió cristiana, formant regnes independents.

Regne Visigot: Un dels pobles germànics que es va introduir al segle VI. L'any 418 es van instal·lar entre Hispània i la Gàl·lia mitjançant un pacte amb Roma. Es van establir com a regne independent amb capital a Toledo. Més tard, els francs els van envair i es van haver de desplaçar cap al sud.

L'Imperi Franc i l'Imperi Carolingi

L'Imperi Franc va ser el més poderós d'Europa. Inicialment governat per la dinastia merovíngia, el poder va passar a mans de la dinastia Carolíngia gràcies a Carles Martell i el seu fill, Pipí el Breu.

El seu principal monarca va ser Carlemany (rei dels francs i emperador d'Occident durant l'Alta Edat Mitjana), qui va ser coronat pel Papa a Roma. Aquest acte simbolitzava la unió de política i religió, on el Papa buscava restaurar la figura de l'emperador romà. Després de la seva mort, l'imperi es va dividir entre els fills de Lluís el Pietós: Lotari, Lluís el Germànic i Carles el Calb.

Posteriorment, amb la dinastia Capet, es van produir enfrontaments amb la noblesa feudal i Anglaterra, aconseguint el control de Llenguadoc i Provença.

L'Imperi Romanogermànic i Anglaterra

Imperi Romanogermànic: Otó I va ser coronat pel Papa de Roma amb la voluntat de ser el successor de l'Imperi Carolingi.

Anglaterra: L'any 407, Roma abandona Britànnia. Els angles i els saxons hi arriben i creen diversos regnes. El 1066, Guillem el Conqueridor conquereix Anglaterra. Més tard, el 1215, el rei Joan Sense Terra signa la Carta Magna.

L'Imperi Bizantí i les Creuades

Situat a l'Orient d'Europa amb capital a Constantinoble. L'emperador Justinià va intentar recuperar l'antic Imperi Romà d'Occident. Els seus principals problemes van ser els turcs i els musulmans. La seva aportació legal més important va ser el Codi de Justinià. Van adoptar el grec, es van separar de l'autoritat del Papa (ortodoxos) i van construir Santa Sofia. Finalment, l'imperi va ser conquerit pels musulmans.

Les Creuades: Expedicions militars cristianes per recuperar Jerusalem i Terra Santa. El seu resultat va ser divers:

• Tres primeres: Van aconseguir conquerir Jerusalem.
• Quarta: Saqueig de Constantinoble.
• Sisena: Recuperació temporal de Jerusalem.

La societat feudal: Estructura i economia

El feudalisme és el sistema econòmic, polític i social predominant a l'Europa occidental, caracteritzat per la fragmentació del poder reial i les relacions de dependència personal.

• Servitud: Els nobles donaven terres als serfs a canvi de protecció; els serfs no podien abandonar la terra.
• Vassallatge: Els reis lliuraven feus als nobles a canvi de fidelitat i protecció militar.

Origen: La divisió de l'Imperi Carolingi va facilitar les invasions de viquings, magiars i musulmans. L'estructura social es dividia en:

• Clergat: Alt clergat (cardenals, bisbes, abats) i baix clergat (capellans, monjos).
• Noblesa: Alta noblesa (ducs, marquesos, comtes) i baixa noblesa (cavallers).
• Burgesia: Habitants de les ciutats que treballaven i tenien diners.
• Aloers: Propietaris de terres.
• Serfs: No eren propietaris i no podien abandonar la terra.

Impostos: El cens es pagava als nobles i el delme (una desena part de la collita) es pagava al clergat. L'economia era rural i basada en l'agricultura.

Cultura i vida als monestirs

Els monestirs eren llocs on vivien els monjos per dedicar-se a la religió, separats de la societat. Eren els guardians de la cultura, ja que la majoria de la població era analfabeta. A l'escriptorium es copiaven i guardaven els llibres.

L'educació estava en mans de l'Església i es dividia en:

• Trivium: Gramàtica, retòrica i dialèctica (llengua).
• Quadrivium: Aritmètica, geometria, astronomia i música.

Parts d'un monestir: Refectori (menjador), dormitori, sala capitular (reunions), claustre (pati central per passejar i recollir aigua), església i hort.

L'Església i la Carta Magna

L'Església tenia punts negatius, com la concentració de la cultura en una sola institució, però també punts positius, com la conservació de llibres i el foment de l'ensenyament.

La Carta Magna va ser un document crucial que limitava el poder del rei, convertint-se en el precedent de les constitucions actuals.

Eix cronològic d'Anglaterra

• 55-54 a.C.: Juli Cèsar arriba a Britànnia.
• 43 d.C.: Conquesta romana.
• 410 d.C.: Els romans marxen.
• Segles V-VI: Arribada d'angles i saxons.
• Segles VIII-IX: Invasions viquingues.
• 1066: Guillem el Conqueridor guanya la batalla de Hastings.
• 1215: Signatura de la Carta Magna.