L'Edat Mitjana: Característiques, Trobadors i Cròniques

Trets comuns de l'Edat Mitjana

SOCIAL: Piràmide social molt estricta, inici del feudalisme, conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat, molt vinculats a la cavalleria.

CULTURAL: Naixement de les llengües vulgars, teocentrisme, predomini de la religió en tots els aspectes de la vida pública i privada, literatura i art. Deu és el principi de tot. Predomina la literatura religiosa amb finalitat didàctica i moralitzadora. Introducció de l'alta cultura als monestirs.

Els trobadors i les trobairitz. L'amor cortès

El trobador (home) i trobairitz (dona) eren uns poetes de la cort que componien poesia i era el joglar qui ho cantava a la Cort Reial. L'amor cortès és la filosofia de l'amor nascuda al segle X que significa amor pur i només el trobador coneix.

Personatges:

• Hom (trobador)
• Midons (la dama)
• Gilós (marit de la dama)
• Lausengiers (espies del marit)

Actitud de vassallatge:

Actitud del trobador que es converteix en el vasall de la dama.

Sofriment:

Actitud que té el trobador quan intenta seduir a la dama, on pot portar a un dolor extrem, fins i tot la mort si no és correspost.

Els gèneres trobadorescos

• Cançó:

  Gènere trobadoresc per excel·lència que parla sobre l'amor i el desamor.

• Sirventès:

  Poema de caire moralitzador.

• Plany:

  Lament per la mort d'un personatge.

• Debat poètic:

  Discussió entre dos trobadors.

• Pastorel·la:

  Diàleg amorós entre un trobador i una pastora.

• Viadera:

  Poema que s'escriu per passar l'estona mentre es viatja.

• Alba:

  Narració de la separació dels amants a la sortida de l'alba.

El sentit de l'obra lul·liana. Els objectius va proposar Ramon Llull

Va ser el primer autor no anònim en escriure en prosa en llengua catalana i un dels primers autors en llengua romànica. A ell li interessava arribar al públic ampli i es va adonar que només ho aconseguiria en la pròpia llengua i no en llatí. Va ser doncs un creador de llenguatge. Va escriure uns 280 llibres que tracten temes teològics, didàctics o morals.

Objectius:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles i monestirs.
• Escriure llibres per demostrar la fe cristiana.

Les obres més destacades de Ramon Llull

• Libre de evast i blanquerna:

  Novel·la alegòrica sobre un personatge que passa per tots els estaments de la vida religiosa.

• Fèlix o el llibre de les meravelles:

  Novel·la en la qual el protagonista, guiat per un mestre, va descobrint la ingenuïtat d'aquells que no coneixen ni practiquen les veritats cristianes.

• Vida coetània:

  Obra autobiogràfica on l'autor explica els detalls de la seva conversió i el seu canvi de vida a partir dels trenta anys.

• Llibre de l'ordre de cavalleria:

  Obra didàctica doctrinal en la qual s'instrueix el lector en la iniciació de la cavalleria.

• Llibre del gentil o dels tres savis:

  Discussió entre un cristià, un jueu i un musulmà davant d'un pagà que accedeix al coneixement de la fe.

• Arbre de la ciència:

  Versió en forma d'enciclopèdia escrita per a la formació intel·lectual del cristià.

Èpica i cròniques

Èpica: narració dels fets heroics i gloriosos d'una nació.

• Poemes èpics:

  La cançó de Roland i el Cantar del Mio Cid.

• Cançons de gesta:

  Textos èpics en vers català que van sorgir amb l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.

Cròniques: textos històrics escrits en prosa que reflecteixen el moment d'esplendor de la corona catalanoaragonesa.

Els autors. Explica'n el contingut

• Jaume I el conqueridor:

  Narra de forma autobiogràfica els seus records personals i les conquestes de València i Mallorca.

• Bernat d'Esclot:

  La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere II.

• Ramón de Muntaner:

  Va escriure la crònica més coneguda, parlant d'un llarg període històric.

• Pere III el Cerimoniós:

  Parla sobre el seu propi regnat i el del seu pare, centrant-se en les intrigues de la cort.

Característiques generals de les cròniques

• Fervor monàrquic i patriòtic envers la corona catalanoaragonesa.
• Intencionalitat política de justificació de les decisions i accions dels reis catalans.
• Voluntat didàctica de deixar constància d'uns fets.
• Retrat d'un moment històric mostrant personatges en la seva dimensió més humana i quotidiana.
• Ús d'oralitat i la utilització.

Explica què entenem per 'Ars combinatòria'

Un sistema de combinatòries per trobar la veritat en tots els àmbits amb arguments lògics. Hi ha 9 dignitats divines: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i justícia. Això pretén canviar les discussions inacabables per un sistema basat en principis generals de les religions cristiana, jueva i musulmana.