Ecosistemes: Energia, Cicles i Equilibri

El Sol: Font d'Energia dels Ecosistemes

El Sol és la font energètica principal de la majoria dels ecosistemes; la seva energia és il·limitada.

Flux d'Energia en els Ecosistemes

La major part de l'energia que tenen els organismes es perd amb la femta o en forma de calor. L'energia que passa a l'atmosfera es dissipa en l'espai circumdant. L'energia en els ecosistemes flueix, no es recicla.

Productors: Éssers Autòtrofs

Els éssers autòtrofs són capaços de formar matèria orgànica que després fan servir per a les seves funcions vitals. Per això es diuen productors.

Consumidors: Éssers Heteròtrofs

Els éssers heteròtrofs com els animals, els fongs i els protozous, necessiten prendre la matèria orgànica ja elaborada pels productors perquè no tenen capacitat per elaborar-la. Es diuen consumidors. Hi ha tres tipus:

• Primaris o herbívors: S'alimenten dels productors.
• Secundaris: S'alimenten dels consumidors primaris (carnívors i carronyaires).
• Terciaris: Són animals carnívors que s'alimenten d'altres carnívors (supercarnívors).

Descomponedors: Tancant el Cicle

L'última baula de les cadenes tròfiques són els descomponedors. Transformen les restes de matèria orgànica en matèria mineral. Els descomponedors trenquen les molècules orgàniques dels organismes i absorbeixen els productes resultants.

Relacions Tròfiques en els Ecosistemes

Relacions tròfiques: relacions de dependència alimentària que s'estableixen entre els diversos organismes d'un ecosistema.

Cadenes tròfiques: Representen gràficament la transferència de matèria i energia entre els organismes d'un ecosistema.

Xarxa tròfica: Conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes les possibilitats alimentàries que es donen entre els organismes d'un ecosistema.

Cicle del Fòsfor

Cicle del fòsfor: Les plantes agafen aquest element en forma de sals minerals i els animals l'agafen quan ingereixen plantes. Quan els éssers vius moren i es descomponen, el fòsfor torna al medi terrestre (cicle local).

Al mar hi ha roques fosfatades que per acció de l'aigua van desprenent fòsfor lentament. El fòsfor alliberat a l'aigua del mar pot tornar a les algues i iniciar de nou el cicle (cicle geològic del fòsfor).

Cicle del Carboni

Cicle del carboni: El carboni es troba en estat gasós, com a CO2 a l'atmosfera i dissolt a l'aigua dels oceans, d'on és captat pels productors. Aquests amb la fotosíntesi formen molècules orgàniques.

El carboni passa des dels productors a la resta dels éssers vius amb els aliments. La respiració i la putrefacció tornen el diòxid de carboni a l'atmosfera, en forma de gas.

Quan la descomposició de matèria orgànica es produeix en zones mancades d'oxigen es pot transformar en carbó, petroli o gas natural, que en ser cremats torna a l'atmosfera i es tanca el cicle.

Cicle del Nitrogen

Cicle del nitrogen: Tots els consumidors aconsegueixen el nitrogen que necessiten a partir dels productors. Els productors el prenen de NO3.

Autoregulació dels Ecosistemes

Autoregulació: Hi ha factors abiòtics i biòtics que limiten el creixement indefinit de les diverses poblacions que formen un ecosistema, de manera que es manté un equilibri.

Entre els factors abiòtics implicats hi ha els recursos disponibles: sòl, llum, temperatura, aigua.

Entre els factors biòtics que regulen hi ha les relacions, especialment tròfiques.

Plagues i Lluita Biològica

Plagues: Són organismes que considerem perjudicials perquè ens produeixen malalties o perquè fan malbé els conreus.

Lluita Biològica: Una Alternativa Sostenible

La utilització de plaguicides sintètics per eliminar les plagues té inconvenients greus: contaminació ambiental i dels aliments, cost excessiu, destrucció d'éssers vius no perjudicials i efectes destructors sobre els microorganismes descomponedors.

Lluita biològica: utilització d'organismes o mètodes no químics per eliminar organismes que produeixen efectes perjudicials a altres éssers vius beneficiosos, o ús de varietats de plantes resistents, antibiòtics, mètodes autocides i utilització de virus.

Un mètode especial és el d'esterilització per radiacions, de mascles de certs paràsits, o altres plagues que després són alliberades.

Factors que Limiten el Creixement

Factors que depenen de la densitat de la població: El més important són les malalties.

La competència pels recursos limitats, l'emigració i l'acumulació de residus tòxics també.

Factors independents de la densitat de la població: factors ambientals: temperatura, llum, etc.

Relacions entre Organismes

• Depredació: Així s'eliminen els individus vells o malalts.
• Competència: La competència pel menjar, l'aigua i l'espai pot ser ferotge i la població disminueix.
• Estrès: Quan augmenta la població, augmenta l'estrès.

Estratègies de Supervivència

Estratègies de supervivència: Taxa elevada de reproducció i poca acumulació de reserves energètiques, o taxa baixa de reproducció i gran desenvolupament.