Economia, Societat i Política a Espanya

L'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica és el conjunt d'activitats fetes pels éssers humans adreçades a satisfer les seves necessitats. És a dir, les activitats econòmiques intenten produir els béns i prestar els serveis que les persones necessitem. Una vegada produïts aquests béns, cal distribuir-los i vendre'ls perquè arribin a qui els necessita o a qui els vulgui comprar.

Producció

La producció de béns consisteix en la combinació dels recursos naturals, la tècnica i el treball a fi d'obtenir béns o serveis destinats a ser consumits per les persones. Poden ser de dos tipus:

• Béns de Consum: satisfan directament les necessitats dels consumidors (roba, mobles, sabates, etc.).
• Béns de Producció: són les màquines, ferramentes, etc., que s'usen per a la producció d'altres béns de consum.

La Producció de Serveis

Exemples: la sanitat, transports públics o informació, creació i l'organització en aquest cas d'hospitals, xarxes de transport o cadenes de televisió.

Comercialització

Després de la producció hi ha la comercialització, és a dir, la distribució i la venda dels béns.

• La Venda a l'Engròs: és la que fan els majoristes, compren grans quantitats de productes i els venen a uns altres comerciants o a altres empreses.
• La Venda al Detall: la fan els minoristes que compren petites quantitats als majoristes i les venen al públic a les botigues.

Consum

La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats, és a dir, poden consumir el producte o utilitzar el bé o servei. Consumim el menjar, les begudes, etc., o usem la televisió, el llit, la roba, que prèviament hem comprat.

Treball

L'activitat humana que serveix per a produir béns i subministrar serveis útils per a les persones.

• Treball per a Altri: treballar en una empresa o en l'Administració.
• Treball Autònom: treballar només per a un mateix, sense dependre de ningú, per exemple com fan els llauradors que cultiven les seves terres amb la seva família.

Capital

S'entén per capital no tan sols els diners sinó també els edificis, les instal·lacions, les màquines o les tecnologies necessàries per a produir aquests béns o serveis.

Excedent

Es considera excedent la part que sobra de la producció d'un producte.

Agents Econòmics

Persones, grups o institucions que intervenen de manera decisiva en el funcionament de l'economia. Són els que s'encarreguen de produir, intercanviar i consumir els productes o els serveis.

Economies Domèstiques

Les famílies són un dels principals agents de consum. Cada família dedica una bona part dels seus recursos econòmics a comprar béns i serveis per a cobrir les seves necessitats (menjar, roba, transports, etc.).

Empreses

Són, en el nostre sistema econòmic, l'agent de producció i distribució principal, perquè els béns i serveis que es compren i es venen al mercat, s'obtenen i comercialitzen a les empreses.

Empreses segons les Dimensions

Hi ha grans empreses multinacionals amb milers de treballadors, empreses mitjanes que acostumen a tenir més de 100 treballadors i empreses petites com una perruqueria o un taller de fusteria.

Empreses segons l'Activitat

Les empreses del sector primari es dediquen a l'agricultura, la ramaderia i a la pesca; les del sector secundari estan vinculades a la mineria, la indústria i la construcció; les del sector terciari són empreses de serveis (hospitals, transports, etc.).

Sector Públic o Estat

El conjunt d'activitats i iniciatives econòmiques i socials que du a terme l'estat. Els ciutadans i les empreses paguen uns impostos. Amb aquests diners l'estat pot:

• Mantenir l'administració pública (govern central, governs autonòmics, ajuntaments, etc.).
• Promoure l'activitat econòmica i les relacions socials entre les persones, encarregant-se de la construcció d'infraestructures, equipaments i obres públiques.
• Oferir serveis públics, com l'ensenyament, la sanitat, els transports, la policia, etc.
• Oferir altres prestacions socials com pensions de jubilació o de malaltia, d'atur, etc.

La Pesca

La pesca activa es basa en l'aprofitament dels recursos animals que ofereix el mar.

La Pesca Tradicional o Artesana

Es fa prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzills. Les tècniques de pesca que s'utilitzaven són: arcs, fletxes i arpons o paranys com nanses, hams o xarxes. Producció escassa, bàsicament per a l'autoconsum i una petita part es dedica al mercat.

La Pesca Costanera

Vaixells petits, disposen de xarxes i llinyes potents. S'allunyen poc de la costa i les captures que desembarquen a la llotja són cada vegada menys nombroses.

La Pesca d'Altura

Flotes més importants, vaixells grans i ben equipats que estan a alta mar setmanes o mesos. Porten radars per a detectar els peixos i sonars per a mesurar la importància dels bancs determinats.

La Gran Pesca

Alguns països tenen unitats que pesquen en aigües molt llunyanes juntament amb grans vaixells d'abastiment.

La Sobrepesca

Es prenen mesures per a preservar els recursos marins. Per a preservar-los proposen:

• L'ús obligatori de xarxes de malla ampla per a protegir les cries.
• El control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen.
• L'establiment de temporades de veda.
• La limitació de la capacitat de flotes pesqueres.

Productes Transgènics

A Favor

• Els aliments són més nutritius i es poden crear cultius amb temps de maduració més curt.
• Les plantes són més resistents a les plagues i no cal contaminar-les amb pesticides.
• Poden crear-se llavors que creixin en sòls desèrtics o esgotats i fruits resistents.
• Es conservaran espècies en perill d'extinció perquè hi haurà aliment per a tothom.

En Contra

• No s'ha pogut demostrar que les alteracions fetes en els aliments transgènics siguin innòcues.
• L'equilibri ecològic es pot veure afectat per la introducció de noves espècies que poden desplaçar les autòctones.
• Les empreses privades tenen la patent dels transgènics i per això els països pobres i els petits productors queden en desavantatge.
• No es considera ètic manipular la naturalesa mateixa d'un organisme.

Monarquia Parlamentària

Espanya és una monarquia parlamentària. El rei és el cap de l'Estat, però el govern és elegit pel Parlament. Al govern li correspon la direcció de la política de l'Estat i pot dissoldre el Parlament.

La Corona

En una monarquia parlamentària el rei és àrbitre i moderador de les institucions. El rei no pot fer lleis, no dirigeix políticament l'Estat ni pot jutjar. Ell pot aconsellar i impulsar. El càrrec del rei és vitalici i hereditari.

Divisió de Poders

Un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries és la divisió de poders, es basa en la forma de governar establerta en la Constitució espanyola. La funció legislativa (fer les lleis), la funció executiva (aplicar les lleis), funció judicial (controlar que s'apliquen les lleis i fer justícia).

El Parlament

El parlament s'anomena Corts Generals, està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Govern

El govern espanyol està format pel president i els ministres. El Govern és l'òrgan que fixa els objectius que s'han d'assolir per exemple, en agricultura, indústria, sanitat o educació i decideix quines són les estratègies i els mitjans per a assolir aquests objectius.

Jutges i Tribunal de Justícia

L'aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i el tribunal de justícia, que són independents de la resta de poders de l'estat.

Municipis, Províncies i Comunitats Autònomes

Els municipis i les províncies són unitats administratives molt antigues. El model d'estat establert el 1978 va organitzar les comunitats.

Administració Municipal

Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals, formats per un o més nuclis de població i es regeix per l'administració local, més propera al ciutadà. L'Administració Municipal s'exerceix en el territori en el qual un ajuntament té competència. La capital del municipi és la localitat on té la seu l'ajuntament. Els municipis obtenen mitjans suficients per a desenvolupar les seves funcions a través dels tributs propis, els que recapta la comunitat i l'estat. La quantitat que reben depèn del nombre d'habitants.

Organització del Terreny segons la Constitució Espanyola

L'estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels respectius interessos.

Transició

La transició espanyola, un canvi molt important en la vida política i en l'organització territorial, es va concretar en la redacció d'una constitució.

Competències Autonòmiques

Poden ser plenes o compartides amb l'estat:

• Són competències plenes, per exemple, l'organització de les seves institucions d'autogovern, l'urbanisme, l'habitatge, el patrimoni monumental, la sanitat, etc.
• Són competències compartides, per exemple, la gestió de les carreteres o la legislació laboral.

Institucions Autonòmiques de Govern

• Una assemblea o parlament on es discuteixen i s'aproven les lleis, controla l'acció d'autogovern autonòmic.
• El president representa l'autonomia i forma i dirigeix el govern.
• El Govern o consell executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament i les lleis sobre les quals comparteixen competències amb l'estat.

Canvis en l'Estructura Familiar

En les últimes dècades, la família extensa tradicional ha deixat pas a la família nuclear. També s'han generalitzat altres models familiars com les famílies monoparentals o les persones que viuen soles. A Espanya han augmentat els matrimonis i les parelles de fet entre persones de nacionalitat diferent.

Incorporació de les Dones al Món Laboral Remunerat

Les dones han estat vinculades a les tasques domèstiques, la seva feina no ha estat remunerada ni tan sols reconeguda. Però en les últimes dècades s'ha produït una incorporació massiva de les dones al mercat laboral i s'ha passat de 2,3 milions el 1975 a més de 7,5 milions el 2005. Un dels principals problemes que es plantegen les dones és que de vegades el seu salari és més baix que el d'un home encara que facin el mateix que els homes. Per això, noves lleis pretenen garantir la igualtat efectiva d'homes i dones.

Un Nivell de Benestar Elevat

• L'Ensenyament: a Espanya l'escolarització és obligatòria i gratuïta des dels 3 anys fins als 16, ha augmentat la quantitat d'estudiants universitaris, especialment de dones.
• La Sanitat: des de l'any 1986 tots els ciutadans espanyols, fins i tot els que no tinguin aquesta nacionalitat, tenen accés lliure i gratuït a la sanitat pública.
• Esperança de Vida: la població més gran de 65 anys s'ha ampliat notablement, la qual cosa requereix garantir el sistema de pensions.
• El Consum: també han crescut els nivells de consum. La compra d'habitatge, d'un cotxe, fins i tot d'un segon habitatge, s'ha convertit en un fet habitual.