Economia i Societat Hispànica en el Segle XVI

3-Economia i societat hispanica en el Segle XVI

3.1. LARRIBADA DE PLATA I DOR

Gran demanda de productes per les noves terres dAmerica, un gran creixement del comerç i aportació dor i de plata de les mines.
Lentrada denormes quantitas de metall Preciós va provocar un efecte de puja del preus (revolució dels preus)
O en va rehuir el nivell de vida.

3.2. LECONOMIA

La demanda de productes agrícoles a penes va poder ser coberta amb la producció dels regnes hispanics. Alguns llauradors es van endeutar per a aconseguir noves terres, aquestes continuaven en mans de nobles i dedicades sobretot a la ramaderia.

La industria artesana, especialment la textil, també va veure com augmentaba la demanda de productes, pero la política de la monarquia va afavorir els exportadors de llana perque la corona rebia molts impostos per eixa exportació. La industria locar es va anar afeblint per la forta competencia estrangera.

El comerç va ser el sector que va tenir un desenvolipament mes gran. El creiexement comercial es va centrar en les ciutats castellanes i als ports de lAtlantic, especialment Sevilla.

3.3. LA DEMOGRAFIA

La població dels regnes hispanic va augmentar, especialmente a Castella.
La població urbana era escassa.

3.4. LA SOCIETAT

El predomini social era la noblesa. La noblesa amb el clero acumulaven un percentatge de les rendes i no pagaven impostos.

Estava molt estesa la compra de titiols i lacces a la nolesa per serveis prestats a la monarquia (noblesa de toga i espasa)

Els no privilegiats, eres majoritariament llauradors, que havien de pagar tributs i tota mena dobligacions i vivien en unes condicions de vida molt precaries.

Hi havien grups diferenciats per la procedencia etnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos.
El seu origen sempre va ser causa de marginació o de persecució.

*LA VIDA QUOTIDIANA A LEPOCA DELS Àustria

· Lhabitatge
Els grups mes benestants vivien en casa de pedra, amb façanés amplies, portes ornamentals i reixes de forja a les finestres. A linterior havien grans sales de rebre, habitacions per a la vida familiar i dormitoris. El mobiliari no era molt abundant, pero les parets se solien cobrir amb tapissos per tal daïllarles del fred. També hi havia cuadres per als cavalls i els carruatges i dependencias afrijoles a les cases de llauradors.

Els mes pobres tenien habitatges molt mes senzills de tova o de palla i terra, amb una cambra que era lloc de reunió, cuina i sala i , amb sort, alguna habitació petita per a dormir-hi.

Els habitatges dels segles XVI i XVII encara no tenien aigua corrent, ni serveis sanitaris, ni desguassos no cap il·luminacio que no fora la claror de ciris o de llums doli.

· Alimentació

El descobriment dAmerica va significar larribada de nous prductes com, el cacau i el sucre(xocolate), el trabac i el café, frutes, hortañosses (creïlla, tomaca, el pimentó, etc.)

·Loci: teatre i festes populars

Es van construir els corrals de comedies per a les representacions teatrals sobre temes religiosos. Les representacions començaven a primera hora de la vesprada i duraven entre 4 i 6 hores, es menjaba durant lespectacle. Els homes i les dones veien les funcions en diferents espais. Es pagava una entrada i la companyia sen quedava al voltant del 20%.
En les festes patronals o de qualsevol altra mena, havien corregudes de bous, balls i venien saltimbanquis, que feien jocs i malabarismes.

4- El Segle XVII: el declivi de limperi

4.1. Felip III, EL GOVERN DELS PRIVATS

Felip III, fill i sucesor de Felip II, i els seus successors van renunciar a exercir les tasques de govern i les deizaren a mans de ministres omnipotents, els validos o privats.

Li entrega el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantener la Pau en lexterior després de signar als Països Baixos la Treva dels Dotze Anys, que reconeixiade fel la idependencia dHolanda.

A linterior va tindre lloc lexpulsio dels moriscos, que encara va agreujar mes els problemas agrícoles al regne de València.

4.2. Felip IV: LA FI DE LHEGEMONIA (poder) A Europa

Espanya es va tornar a involucrar en els conflictos europeus a causa de lesclat de la Guerra dels Trenta Anys.
El comte-duc dOlivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantener lhegemonia. Van avore victories, pero també van haver les derrotes. La Pau de Westfalia va posar fi a la guerra.
La guerra va consumir molts recursos i va empobrir Castella. Olivares va intentar reclutar homes i impostos en la resta els terrioris hispanics (Union deArmas), pero les sues exigencias acabaren provocant lalça,ent, el 1640, de Catalunya, Andalusia i Portugal. A Andalucía va ser sufocada rápidamente, pero Portugal va acabar separant-se de la corona espanyola.
Catalunya va demanar ajuda a França. La Pau es va signar amb França (Pau dels Pirineus), pero va significar el lliurament als francesos del Rosselló i duna part de la Cerdanya.

4.3. Carles II: LA FI DE LA MONARQUIA DELS Habsburg

El regnat de Carles II (lultim rei dels Hbsburg) va constituir la fi de la monarquiadels Habsburg, a causa de que se va ajuntar: la incapacitat mateixa del rei, lacorrupcio dels validos, la greu crisi economica i la perdua de tot el pes politicdEspanya en lescena internacional.

Carles II va morir sense descendencia, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat frances (Felip de Borbó) o els de laustriac (Carles dAustria). El triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels Habsburg a la Península.

5- La crisi social i economica del Segle XVII

5.1. LA CRISI DEMOGRAFICA

Al Segle XVII recessió demografica. La població va registrar un retrocés important; va pasar de huit milions dhabitants.

4 causes: flux migratori al nou continente América, per les baixes produides per les guerres, lexpulsio dels moriscos i les epidemias.