Economia i Societat a l'Espanya del Segle XVIII: Reformes i Canvis

Ciencias sociales3,96 KB

Context: Els Intents Reformadors del Segle XVIII

La situació econòmica de l’Europa del segle XVIII era bona, i tant la Corona com els seus governs van intentar reformar l'economia per superar la crítica situació espanyola, que estava patint els efectes de la Guerra de Successió. Malauradament, aquests intents reformadors no van donar els fruits desitjats.

L'Agricultura: Creixement Extensiu i Estancament Tècnic

El segle XVIII va ser un segle de creixement de la producció agrària, però no per l’aplicació de noves tècniques, sinó per l’extensió de les terres cultivades. El mètode de treball al camp encara era tradicional i, per tant, poc eficient:

  • No van variar els productes a cultivar (blat, vinya).
  • Es van mantenir les tècniques clàssiques (guaret).

A més, la propietat de la terra es concentrava en mans de la noblesa, la Corona, els municipis i, sobretot, en mans de l’Església. Moltes terres estaven amortitzades, de manera que no es podien parcel·lar ni vendre. Eren propietats fora del mercat. Aquest tipus d’estructura de propietat impedia el creixement de la producció.

Diferents ministres il·lustrats, com ara Olavide o Jovellanos, van proposar tímides reformes del camp, però no van donar els resultats desitjats.

La Indústria: Artesania i Noves Formes de Producció

La indústria va continuar sent, bàsicament, artesana, mantenint-se l’estricte ordre gremial. No obstant això, van aparèixer tímids exemples de formes diferents de producció industrial, com va passar amb les fàbriques de ferro basques o en les de seda valenciana.

Però el cas més significatiu va ser el de la indústria tèxtil d’indianes (teles de cotó) a Catalunya. Aquestes fàbriques van presentar la novetat que van començar a actuar al marge dels gremis a base de concentrar capital d’iniciativa privada, és a dir, empreses dirigides per un empresari.

El Comerç: El Sector de Major Creixement

El comerç va ser, sens dubte, el sector que més va créixer durant aquest segle, tant en el mercat interior com en els mercats colonials.

Factors que van estimular el comerç

Dos factors van ser els que van estimular el comerç:

  • L’esplendor econòmica de les colònies d’ultramar.
  • El final del monopoli que tenia la Casa de Contractació, situada primer a Sevilla i després a Cadis.

Els decrets de llibertat de comerç van autoritzar tots els ports espanyols a comerciar amb les colònies, i ciutats com Barcelona, La Corunya, Alacant o Santander van progressar molt.

La Societat Espanyola: Una Estructura en Transició

Els canvis econòmics van afectar la societat, de tal manera que l'estructura social espanyola era una societat en transició:

  • La Gran Noblesa i l’Alt Clergat: Vivien de rendes d’immensos latifundis i gaudien d’un gran poder polític, ja que ocupaven els llocs més destacats de l’administració i l’exèrcit. Tot i així, van ser obligats a augmentar la seva aportació econòmica a les arques de l’Estat.
  • Baixa Noblesa i Baix Clergat: Una part d'aquests grups (els hidalgos) subsistia sense luxes.
  • Els Camperols: La immensa majoria de la població estava formada pels camperols, molts d’ells jornalers pobres, mentre que altres eren camperols propietaris amb una posició econòmica més estable.
  • La Burgesia: Finalment, en les ciutats van començar a consolidar-se els burgesos influents (comerciants, financers, advocats, metges).

Així doncs, tot i que la gran noblesa i l’alt clergat mantenien els seus privilegis, ja anaven agafant importància grups de burgesos que serien els que en el segle XIX exercirien un paper fonamental en la política i l'economia del país.

Descargar

PDF Word HTML