Economia, Moviment Obrer i Política a Espanya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,01 KB

Economia Industrial

Espanya

Als anys 80 es consolida la indústria siderometal·lúrgica al País Basc i amb els beneficis s'inverteix.

Catalunya

El tèxtil va patir una crisi en els anys 60. A partir dels 70 hi ha una fase d'expansió i creixement industrial. En els anys 80 el tèxtil també creix.

Economia Segle XX

Espanya

  • 1900-1907: Expansió
  • 1908-1912: Crisi
  • 1913-1918: Expansió
  • 1919-1923: Crisi
  • 1923-1929: Expansió
  • 1930...: Crisi

Catalunya

  • 1900-1913: Creixement desaccelerat
  • 1913-1919: Expansió
  • 1919-1923: Crisi
  • 1923-1930: Expansió
  • 1930...: Crisi

Del 1982 al 1986 es va viure una època de crisi.

Moviment Obrer Segle XIX

Marxistes

L'any 1889 Marx funda la 2a Associació Internacional de Treballadors. En tancar l'any 1876 la 1a AIT, diu que els marxistes organitzin partits independents respecte a altres països i partits. El 1879, Pablo Iglesias va provocar una escissió en el Partit Demòcrata. En plena clandestinitat va crear el Partit Demòcrata Socialista Obrer (2-05-1879). El 1881 es forma el PSOE.

Anarquistes

Les idees de l'anarquisme (societat lliure sense jerarquia, amb harmonia...) fan que els jornalers que han estat sotmesos a la misèria acceptin les idees fàcilment. Arrelen fàcilment entre els obrers. L'any 1881 estableixen la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (gràcies a la llibertat d'associacions), fins a l'any 1886 que es dissol.

Moviment Obrer Segle XX

Socialisme

Cada vegada tenen més suport social. L'any 1910, Pablo Iglesias és triat a les Corts Espanyoles. El socialisme intenta trencar el caciquisme. L'any 1921, el PSOE pateix una divisió. El primer grup són les Joventuts Socialistes que funden el Partit Comunista Espanyol. L'altre grup és el Partit Comunista Obrer Espanyol.

Anarquisme

A principis del segle XX s'intenta recuperar la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. L'any 1900 es crea la Societat Obrera de la regió Espanyola, inspirada en la Federació anterior. Posteriorment, l'any 1907 es forma la Solidaritat Obrera que, l'any 1911 veurà constituir-se la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). La CNT defensa l'anarcosindicalisme. Arran de la pressió de Primo de Rivera, i la moderació de la CNT, es forma la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que reformula i vigila la CNT.

De la Dictadura a la República

El retorn al règim polític anterior a la Dictadura és impossible per les següents raons:

  1. Els partits dinàstics estan desorganitzats i desprestigiats.
  2. El monarca era impopular.
  3. Les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària, que culminà amb el pacte de Sant Sebastià (17/08/1930).

Les eleccions del 28/06/1931 van donar el triomf a l'esquerra i al centre. El PSOE va obtenir 116 diputats, per sobre del PRR i del PRRS. Cal destacar també la coalició liderada per ERC.

Les Corts sorgides el 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova Constitució. Aquesta va reflectir els valors laics i d'esquerres.

Evolució Demogràfica i Econòmica

Caiguda de la natalitat i la mortalitat. Procés de concentració urbana i alentiment sobtat de la migració tant exterior com interior. L'economia espanyola va patir les conseqüències de la crisi del 1929 en haver-hi un descens en les exportacions i en les inversions de capital estranger. La crisi no va ser tan important a Catalunya, ja que la producció era absorbida pel consum intern i no es destinava a l'exportació. El resultat de tot va ser un important augment de l'atur, que afectà el 30% de la població.

Bienni Reformador (1931-1933)

A Catalunya el partit hegemònic és l'ERC, que aconsegueix l'Estatut d'Autonomia.

Govern provisional

El President Zamora convoca eleccions el 28 de juny del 1931; jornada de 8 hores al camp; jubilació amb sou íntegre en l'exèrcit; església vinculada a la monarquia.

La Constitució Republicana

Després de les eleccions, amb el PSOE com a vencedor, les Corts redacten una nova Constitució.

El govern Constitucional

Zamora fa la llei de reforma agrària, que es basa en el fet que moltes hectàrees de terra van quedar a disposició de l'Estat. La República es veu amenaçada pels sectors catòlics, els anarquistes i l'intent de cop del general Sanjurjo.

Bienni Conservador (1933-1936)

Zamora dissol les Corts i convoca eleccions pel 19 de novembre de 1933. Al poder es trobaven les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, la Falange Española i la Confederación Española de Derechos Autónomos. En les eleccions de 1933 guanyen els candidats de dreta i centre. A Catalunya va guanyar la coalició encapçalada per la Lliga Regionalista.

El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux un cop finalitzades les eleccions.

Entradas relacionadas: