Economia globalitzada: activitat econòmica, agents i factors productius

El món, una economia globalitzada

L'activitat econòmica

Definició: qualsevol procés mitjançant el qual s'obtenen, es produeixen i s'intercanvien els béns i serveis que cobreixen les necessitats de les persones.

Els béns: són mercaderies tangibles (físiques)

Els serveis: activitats com educació, sanitat, transport... que no produeixen un bé material

Els productors: les persones que generen béns i serveis

L'oferta: és la quantitat determinada d'un producte que es posa a la venda

La demanda: és la quantitat determinada d'un producte que els consumidors en volen adquirir

El PIB (Producte Interior Brut) és el valor en doblers del conjunt de béns i serveis produïts durant un any en un territori

Les fases de l'activitat econòmica

Les activitats econòmiques comprenen tres fases:

1-Producció (conjunt d'activitats necessàries per generar béns i serveis)

2-Distribució (conjunt d'activitats que posen en contacte el productor i el consumidor; inclou publicitat, transport i comerç)

3-Consum (l'adquisició dels béns i serveis per satisfer alguna necessitat del consumidor)

Els sectors econòmics

Les activitats econòmiques s'agrupen en tres sectors:

• Sector primari: comprèn les activitats que obtenen elements i matèries primeres directament de la natura (agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal). És un sector productiu
• Sector secundari: comprèn les activitats que transformen les matèries primeres en productes elaborats (indústria, construcció, mineria, explotació fonts d'energia). És un sector productiu
• Sector terciari: agrupa activitats que no produeixen un bé material, sinó que presten un servei a la societat (transport, comerç, sanitat, educació...). És un sector de serveis

Com més avançada és una economia més pes hi té el sector terciari i menys el sector primari

Agents econòmics i factors productius

Agents econòmics

En les activitats econòmiques hi intervenen tres agents:

• Les persones: participen en la producció aportant a les empreses i a l'estat el seu treball i el seu capital, a més consumeixen tant els béns com els serveis
• Les empreses: es dediquen a la producció de béns i serveis per obtenir un benefici econòmic.

Hi ha empreses de diferents tipus:

• Microempreses (amb menys de 10 treballadors)
• Empresa petita (ocupen menys de 50 treballadors)
• Empresa mitjana (fins a 250 treballadors)
• Gran empresa (més de 250 treballadors)

L'estat: compleix amb 5 funcions econòmiques fonamentals:

1. Elabora les normes que regulen l'activitat econòmica del país.
2. Incentiva la iniciativa privada mitjançant subvencions
3. Crea empreses en sectors estratègics (energies, defensa) o amb dificultats (agricultura, mineria)
4. Presta serveis públics (educació, sanitat, seguretat, correus...)
5. Genera llocs de feina perquè necessita treballadors que prestin els serveis públics (els funcionaris)

Per finançar tot això cobra imposts (pagaments que els individus i les empreses han de fer a l'estat)

D'imposts n'hi ha de dos tipus:

• Directes: graven directament la riquesa (salaris, rendes i el patrimoni). Exemple l'IRPF
• Indirectes: graven el consum, es paguen quan s'adquireixen béns i serveis. Exemple: l'IVA

Els imposts són bàsics per a l'economia d'un país i el benestar de la població. Però a més es tracta d'aconseguir una redistribució més equitativa de la riquesa.

Els factors productius

Els recursos naturals: són els recursos que proporciona la natura (aire, aigua, plantes, animals, minerals i fonts d'energia) que s'han de gestionar adequadament per evitar que s'esgotin o que es contaminin

La feina: és l'activitat humana necessària per produir béns i serveis. La productivitat d'un treballador es mesura per la quantitat de béns i serveis que es capaç de produir en un dia.

El capital: són els recursos que no són naturals. N'hi ha de tres classes:

• Capital físic: elements materials com edificis, oficines, magatzems, maquinària, equips informàtics, vehicles...
• Capital humà: és la formació o qualificació i l'experiència dels treballadors
• Capital financer: els diners necessaris per fundar una empresa i mantenir l'activitat

La tecnologia: són el conjunt d'instruments i distints procediments (fruit del coneixement científic) utilitzats per produir un bé o servei d'una manera més eficaç

Tipus de producció segons la tecnologia: manual, mecanitzada i tecnificada

La tecnologia fruit de la investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+I) sol ser costosa; les empreses amb més recursos econòmics són les que inverteixen més en noves tecnologies

Els avenços tecnològics augmenten la productivitat de les empreses i determinen la competitivitat d'un bé o servei en el mercat

La suma del valor de tots aquests factors constitueix els costos de producció

L'economia actual: la globalització

Definició: procés cap a una interdependència i integració més forta de les economies mundials (mundialització de l'activitat econòmica). El procés d'integració no és només econòmica, sinó també, sociocultural i política.

Els trets de la globalització

1-Un important creixement del comerç internacional i un augment de la producció mundial

2-una creixent integració econòmica mundial, que fa que les economies dels països siguin cada cop més interdependents

3-el sorgiment de noves potències econòmiques emergents

4-una certa globalització també social i cultural.

Els organismes que dirigeixen l'economia mundial

Hi ha institucions internacionals les actuacions de les quals condicionen el funcionament de l'economia mundial:

L'OMC (Organització Mundial del Comerç)

Té per finalitat establir regles del comerç internacional i avançar en la seva liberalització.

L'FMI (Fons Monetari Internacional)

Aconsella els governs en qüestions financeres i pot concedir préstecs als països membres.

Els països més rics hi tenen més representació i per això poden imposar-hi els seus interessos

El Banc Mundial

Té per objectiu reduir la pobresa, per això concedeix préstecs i assistència per promoure el creixement i el desenvolupament

El G-20

És un fòrum de consulta i cooperació de vint països o regions econòmiques del món

Els factors de la globalització

A les darreres dècades una sèrie de factors han intensificat (i afavorit) el procés de mundialització econòmica:

1-La liberalització dels intercanvis de productes i dels mercats financers:

les polítiques de liberalització dels governs (com la liberalització dels mercats financers i l'eliminació dels aranzels i altres traves a la importació de productes i serveis)

2-Les deslocalitzacions:

Anomenam deslocalització al procés pel qual una empresa tanca factories o sucursals al seu país d'origen i les estableix a altres estats del món, cercant avantatges econòmiques

3-Els transports i les noves tecnologies:

-la millora i l'abaratiment dels transports (facilita els fluxos de mercaderies i persones)

-la societat de la informació (les noves tecnologies han fet possible l'organització de la producció a escala mundial i el moviment internacional de capitals)

4-l'enfonsament del bloc comunista a partir de 1989 i la implantació del sistema capitalista en aquests estats (tret de Cuba i Corea del Nord, avui tots els països del món formen un únic mercat mundial)

Els efectes de la globalització

Efectes positius

1-el desenvolupament del comerç i l'augment de la riquesa mundial

2-el creixement de les empreses multinacionals

3-alguns països en vies de desenvolupament han iniciat un fort creixement econòmic (Índia, Xina)

4-s'han registrat globalment avanços socials (en sanitat, educació...)

Efectes negatius

1-la globalització ha beneficiat sobretot a alguns països, en canvi, els països més pobres s'estan quedant al marge d'aquests beneficis

2-han augmentat les desigualtats dins de cada país

3-la reducció de la capacitat dels estats per intervenir i controlar l'economia

4-globalització cultural: progressiva nord-americanització dels gustos i de la demanda d'oci i cultura

L'apogeu de les economies emergents

Els països emergents

són els països que presenten un fort ritme de creixement del PIB i de la seva participació en el comerç exterior. Tenen un fort desenvolupament industrial, un creixement de la demanda interna, una important acumulació de doblers i un increment de les inversions en I+D+i

Els avantatges d'aquests països:

• tenen una abundant població amb salaris baixos (permeten obtenir productes barats i competitius) (apetibles com a destinació dels processos de deslocalització)
• ben comunicats (facilita els processos de deslocalització)
• disposen de recursos naturals (energètics i matèries primeres)
• els estats n'han potenciat el desenvolupament (creant infraestructures, garantint inversions estrangeres, signant acords comercials…)

Principals limitacions dels països emergents:

• grans diferències socials entre una minoria d'empresaris rics i una majoria de treballadors amb les rendes baixes
• el desenvolupament no s'ha estès de manera homogènia sino que es concentra a zones concretes del territori
• el creixement s'ha concentrat en sectors determinats de l'economia
• depenen excessivament de les exportacions
• no han tengut en compte els impactes negatius de les activitats productives sobre el medi ambient

Els BRICS

Dins els països emergents destaca el grup anomenat així:

Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica.

Comparteixen uns trets comuns:

• un fort creixement econòmic
• països grans i amb pes econòmic mundial
• amb intenció d'exercir un lideratge econòmic
• actuen de manera coordinada per crear un ordre mundial multipolar que substitueixi el tradicional (liderat només pels països desenvolupats)

El deteriorament de les potències tradicionals

Una hegemonia econòmica en dubte

Els països desenvolupats (EUA, UE i Japó) controlaven l'economia mundial fins els anys 90, però de les hores ençà s'han produït uns canvis que han posat en dubte aquest domini. Els motius són variats:

1. la globalització,
2. la crisi econòmica del 2007,
3. el debilitament econòmic dels estats,
4. l'empobriment d'una bona part de la població
5. i el deteriorament de l'estat del benestar

4.8 El repte de la feina en el món global

La crisi econòmica ha afectat negativament la feina a nivell global

-En els països desenvolupats ha generat atur, baixades de salaris i un empitjorament general de les condicions laborals.

-En els països emergents la crisi dels països desenvolupats ha suposat un ralentiment del seu creixement i, per tant, s’han mantingut els baixos nivells salarials i les males condicions de feina existents.

Actualment persisteixen en el món vells problemes laborals:

       1-un nivell elevat d’inseguretat a la feina

       2-un percentatge elevat d’economia sumergida (al marge de la llei)

       3-forta presència de feina infantil als països en desenvolupament

       4-no es crea ocupació suficient i subsisteix l’atur (la taxa de desocupació mundial és del 6%)

EL SECTOR PRIMARI

1       El sector primari avui en dia

-Definició: sector de l’economia que comprèn les activitats econòmiques que obtenen productes directament de la naturalesa:

-l’agricultura

-la ramaderia

-la pesca

-l’explotació forestal.

Moltes d’aquestes activitats constitueixen la base de la nostra alimentació.

-El sector en l’actualitat: 

la població mundial dedicada al sector primari suposa el 40% del total de la població activa.

l’any 2012 aquest sector representava només el 3% del valor total de la producció mundial (PIB mundial)

Hi ha notables diferències entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament

2       El paisatge agrari

L’agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d’obtenir aliments per al consum humà i animal, a més de matèries primeres per a la indústria.

Està condicionada per dos classes de factors: els físics i els humans

Factors físics:

1-el relleu: les temperatures baixen a mesura que augmenta l’altitud, a més les pendents del terreny per damunt del 10º impossibiliten el conreu. Per això, l’agricultura s’estén, en general, per valls i planes.

2-tipus de sòl: la composició química, la porositat i la riquesa en minerals i matèria orgànica de la terra afavoreixen unes plantes o d’altres (argilós, arenós i l’humus)

3-el clima: les condicions de temperatura, insolació i humitat són claus pels cultius), per això a cada zona climàtica es fan millor uns conreus que uns altres

(el conreu és impossible per damunt els 45ºC i per sota dels 10ºC)

3       Els elements humans del paisatge agrari

Factors humans que condicionen l’agricultura i el seu paisatge:

Hàbitat rural: la manera en què es distribueixen els assentaments humans en el camp. Pot ser:

-dispers (habitatges dispersos)

-concentrat (hàbitats agrupats formant un poble)

Les parcel·les: porcions de terreny on es troba l’explotació agrària.

Segons la mida poden ser:

-latifundis (grans extensions)

-minifundis (petites extensions)

segons els seus límits poden ser:

-camps oberts (openfields: sense separació entre parcel·les)

-camps closos (bocages: amb parcel·les tancades per marges, reixes o bardises)

Sistemes de conreu: la forma mitjançant la qual s’obté la producció agrària, pot ser:

-segons el rendiment:

-agricultura intensiva (cerca treure el màxim profit en el mínim espai)

-agricultura extensiva (es practica en grans parcel·les que no s’exploten totalment)

            -segons l’ús de l’aigua:

-agricultura de regadiu (utilitzen sistemes de regadiu artificials)

-agricultura de secà (usen només l’aigua de la pluja)

-segons la quantitat de productes:

-monocultura (només es conrea un sol producte)

-policultura (es conreen diferents productes en la mateixa explotació agrària)

Altres elements que defineixen els paisatges agraris:

-paisatges ramaders

-paisatges forestals

4       Països desenvolupats: agricultura de mercat

Característiques:

1-té com objectiu obtenir el màxim benefici amb la venda de la producció

2-l’especialització de la producció (monocultiu)

3-la mecanització de les feines del camp

4-l’aplicació de tècniques de conreu modernes (fertilitzants, llavors d’alt rendiment, productes fitosanitaris, nous sistemes de regatge, els transgènics...)

5-requereix grans inversions que es veuen recompensades amb l’augment de la productivitat

Efectes d’aquesta agricultura:

-l’alta productivitat genera excedents que provoquen la baixada de preus

-Els preus baixos també s’expliquen per les subvencions dels governs dels països desenvolupats al sector primari

            -es fa necessari l’ús de transports especialitzats

            -la comercialització es fa més àgil

-l’ús abusiu de fertilitzants químics contamina el sòl i l’aigua dels aqüífers

-els sistemes de reg moderns impliquen un consum elevat d’aigua

-progressiu abandonament dels nuclis rurals i envelliment de la seva població

5       Països poc desenvolupats: agricultura tradicional i plantacions

Als països poc desenvolupats l’agricultura té un pes molt important. Es distingeixen dos tipus d’agricultura:

L’agricultura tradicional:

es caracteritza per:

1-és una agricultura de subsistència, que es practica en petites explotacions (el seu principal objectiu és obtenir l’aliment necessari per la família pagesa)

2-es conreen diversos productes alhora (policultura)

3-les feines es fan de forma manual amb tècniques i eines de conreu primitives, per aquesta raó la seva productivitat és baixa

4-hi ha una dependència forta dels factors físics (els agricultors no tenen accés als avanços tecnològics)

Hi ha tres tipus diferents d’agricultura tradicional:

            -la agricultura itinerant (la més arcaica)

            -la sedentària de secà (usa un sistema de rotació de conreus)

            -la irrigada monsònica (cultiu de l’arròs a terrenys inundats)

L’agricultura de plantació

La plantació és una explotació agrícola situada normalment als països tropicals poc desenvolupats. Avui la globalització econòmica ha multiplicat el nombre de plantacions que són controlades directament per multinacionals estrangeres.

Es caracteritza per:

                        1-és una agricultura de mercat destinada a l’exportació

2-es practica en grans explotacions agràries

3-exigeix una gran inversió de capitals

4-s’hi conrea un sol producte (monocultiu de cacao, cotó, plàtans...)

5-ocupa mà d’obra abundant, que percep uns salaris baixos

6-la productivitat és alta i s’hi apliquen els mitjans tècnics possibles (mecanització…)

Com exemples podem citar: el cafè de brasil i Etiòpia, el tomàtec del Marroc, el te de l’Índia i el cautxú d’Indonèsia

Les multinacionals es beneficien d’uns costs de producció baixos (i d’un preu de compra molt baix en relació amb el preu de venda)