Economia Feminista, Circular i Col·laborativa: Una Visió Crítica

1. Les cures i l’economia feminista

En l’economia de mercat, moltes persones prenen decisions de producció, consum, venda i compra de serveis, però fins fa no gaire les activitats relacionades amb les cures no s’havien tingut en compte.

Les cures es defineixen com les tasques que produeixen béns i serveis amb els quals es regenera el benestar de les persones i que solen realitzar-se a la llar.

Si considerem l’activitat econòmica més enllà del que succeeix als mercats, l’economia es comporta com un iceberg. Les activitats de mercat reflectides en el PIB són possibles perquè se sustenten sobre altres activitats no remunerades, realitzades majoritàriament per dones.

La bretxa salarial i de gènere

En totes les economies del planeta, la dona porta el major pes en el treball reproductiu i de cures. Això suposa que les dones tinguin més dificultats per progressar al mercat laboral. Els problemes principals són:

• Bretxa salarial de gènere: Encara que les dones tenen més nivell de formació, cobren menys que els homes.
• Bretxa d’ocupació: Les dones sofreixen una taxa d’atur més gran i són acomiadades més sovint.
• Sostre de vidre: Hi ha menys dones que homes en llocs importants o directius.

2. L’economia circular

Un sistema és mediambientalment sostenible si el ritme en què obtenim recursos i emetem residus (petjada ecològica) és menor que el ritme en què els ecosistemes transformen els residus en recursos (biocapacitat). L’economia ecològica estudia la sostenibilitat ambiental de l’economia i com reforçar-la.

Models de producció

• Economia lineal: Aprovisionament → Disseny → Producció → Distribució → Consum → Deixalles.
• Economia circular: Intenta reduir l'impacte de l'activitat econòmica mitjançant el redisseny, reducció, reutilització, reparació, renovació, recuperació i reciclatge. El seu cicle és: Disseny → Producció → Distribució → Consum → Deixalles → Aprovisionament.

3. Economia col·laborativa

Es basa en l’intercanvi de béns i serveis entre persones pactant algun tipus de compensació, generalment a través d'internet:

• Crowdsourcing: Particulars ofereixen béns i serveis (ex: Airbnb, Vinted, BlaBlaCar).
• Treball col·laboratiu: Moltes persones creen béns i coneixements de lliure accés, com la Viquipèdia.
• Crowdfunding: Plataformes que proporcionen finançament.
• Banc de temps: Intercanvi de serveis i coneixements.
• Monedes locals: S’utilitzen dins d’un municipi perquè creixi l’economia local (ex: REC a Barcelona, GRAMA a Santa Coloma de Gramenet).
• Economia del do: S’ofereixen béns sense contrapartida.

4. La mirada crítica de l’economia

L’economia existeix com a ciència des de fa uns 250 anys. S’ha centrat en allò que es mesura fàcilment en diners i en obtenir benefici, partint del supòsit que l’ésser humà és racional i egoista. Ha buscat augmentar la producció sense tenir en compte l’impacte sobre els ecosistemes.

Cap a una economia crítica

L’economia crítica se centra en el benestar, els processos col·laboratius, la sostenibilitat de la vida i les perspectives de gènere i ecològiques. Valors com l’empatia, la solidaritat i l’afecte quasi no havien estat explorats des de l’economia tradicional.

Indicadors de benestar

• Benestar econòmic: Normalment es calcula com el PIB dividit pel nombre d’habitants; dona una mitjana del que poden comprar els habitants amb els seus ingressos.
• IDH (Índex de Desenvolupament Humà): Indicador proposat per les Nacions Unides que inclou: PIB + Salut (esperança de vida) + Educació.