Economia Espanyola: Sectors, Regions i Finances

La Industrialització de l'Agricultura i la Ramaderia

Característiques del Sector Primari

• Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu.
• Augment de la superfície ocupada pels boscos.
• Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola.
• Increment de la importància econòmica de la ramaderia.
• Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
• Pèrdua de població activa i envelliment.

La península Ibèrica està situada a la zona climàtica mediterrània. Això fa que s'hi produeixi una clara diferenciació entre una gran extensió de conreus de secà (el 79%) i els conreus de regadiu (el 21% de la superfície). Dins el regadiu hortícola s'ha estès molt el conreu en hivernacles d'una àmplia varietat de productes, que ofereixen una productivitat força elevada.

Les explotacions familiars ocupen dues terceres parts de la superfície agrària útil i les societats, l'altre terç. La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària. En els darrers anys s'ha produït una estabilització del nombre de caps de bestiar.

El sector ramader més important per quantitat de bestiar i producció econòmica és el porcí. El sector boví és el quart per ordre d'importància dins la UE. La pesca té un paper poc destacat des del punt de vista econòmic dins la producció final del sector primari.

La superfície forestal de l'estat espanyol és de 26,3 milions d'hectàrees, de les quals només se'n poden considerar bosc 14 milions.

La Indústria Agroalimentària

La indústria agroalimentària ocupa un 14,3% de la població activa i és una de les capdavanteres per població ocupada i valor econòmic.

La Producció Industrial i la Construcció

L'entrada d'Espanya a l'actual UE va comportar que la indústria s'obrís molt al mercat exterior i augmentessin les exportacions i importacions, també en el procés de mundialització dels intercanvis.

En les indústries s'ha incrementat el nombre de les PIME, en canvi, hi ha una concentració del volum de negocis i del poder de decisió entre les empreses més grans.

Les activitats industrials tendeixen a escampar-se al llarg de l'eix mediterrani i l'eix de l'Ebre.

Segons el valor de la seva producció, els tres sectors destacats són el de l'alimentació, les begudes i el tabac, el químic i el material de transport. En un segon grau trobem quatre sectors més: producció i transformació de metalls, maquinària i equipament, productes metàl·lics i productes minerals no metàl·lics.

El sector de la construcció és un gran creador d'ocupació, però depèn molt de les conjuntures econòmiques i està molt atomitzat en petites empreses.

Contrastos Regionals en el Desenvolupament Econòmic

L'economia espanyola és la cinquena economia de la UE i l'onzena del món. Malgrat aquesta bona posició, hi ha àmplies zones de l'estat amb un desenvolupament baix i un bon sector de la població amb rendes baixes.

Navarra i el País Basc presenten les xifres més altes, mentre que les comunitats del sud presenten els nivells més baixos.

Les Finances de les Comunitats Autònomes

Models de Finançament

Hi ha dos models bàsics de finançament de les comunitats autònomes:

El Règim Comú

La majoria de les comunitats autònomes reben de l'administració central de l'estat dos tipus de recursos: recursos tributaris i recursos no tributaris. Els primers són diners provinents d'alguns impostos que es cedeixen a les administracions autonòmiques, mentre que els no tributaris són diners que es reben de l'estat que no depenen de cap impost. A més, tenen altres recursos com fons provinents de la UE i poden recórrer a l'endeutament.

El Règim Foral

S'aplica exclusivament a Navarra i al País Basc, anomenats territoris forals històrics. Les relacions econòmiques entre l'estat central i els territoris forals es regeixen pel sistema de concert econòmic. Cadascun dels territoris forals recapta i gestiona la major part dels impostos estatals i contribueix a les despeses generals de l'estat amb una quota de diners. La base d'aquesta quota es fixa cada cinc anys.

La Redistribució Estatal dels Recursos

Circumstàncies històriques poden fer que les administracions autonòmiques tinguin problemes per finançar els serveis que presten. Per això, la Constitució va preveure l'any 1978 la creació d'un Fons de Compensació Interterritorial per corregir desequilibris i fer efectiu l'anomenat principi de solidaritat.

Perquè funcioni cal que les comunitats més riques rebin de l'estat menys diners del que hi aporten en impostos, fet que es coneix amb el nom de dèficit fiscal. Això pot tenir el defecte de comprometre el desenvolupament futur de les comunitats més riques si el dèficit representa una part molt elevada del seu PIB.

La redistribució territorial dels recursos és sempre complicada i presenta importants disfuncions: Balears, Catalunya, València i Madrid han de suportar uns dèficits fiscals molt grans, mentre que les comunitats amb règim foral no aporten gairebé res a la solidaritat interterritorial.