Economia Espanyola: Creixement, Crisi i Canvi Estructural

Creixement i canvi estructural

1.1 Característiques bàsiques del creixement econòmic

Producte Interior Brut (PIB)

El PIB mesura la riquesa generada en un país. La seva fórmula és:

• PIB = C + I + G + (X - M)
• C: Consum (privat + públic)
• I: Inversió o Formació Bruta de Capital (FBK)
• G: Despesa pública

A més, es defineixen:

• Demanda interna = C + I + G
• Demanda externa neta (XN) = X - M (Exportacions menys Importacions)
• Si X > M, hi ha superàvit comercial.
• Si X dèficit comercial.

Conceptes clau del creixement

• Taxa de variació acumulativa (TVA): Mesura el canvi percentual total en un període. Fórmula: (((Valor final / Valor inicial) - 1) * 100)
• Convergència: Procés pel qual dues o més economies tendeixen a apropar-se a un mateix nivell de renda per capita.
• Divergència: Procés pel qual les economies se separen i les diferències de renda augmenten.

Evolució de l'economia espanyola per etapes

• 2008: Crisi financera global.
• 2020: Crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19.

Períodes de creixement i crisi

• Anys 50-73: Etapa de forta industrialització i creixement. El final del període es torna més inestable a causa dels canvis polítics.
• 1975-1986: Període marcat per una crisi inicial i una posterior recuperació. El 1986, Espanya entra a la UE, fet que requereix complir una sèrie de requisits per demostrar estabilitat.
• 1993: Crisi curta i poc intensa que no afecta gaire Espanya.
• 2012: Crisi de deute sobirà. L'economia torna a créixer fins al 2017.

Factors i indicadors del creixement

Per analitzar l'evolució real del creixement, s'utilitza el PIB a preus constants (PIB real), que elimina l'efecte de la inflació en agafar un any base de referència.

Components del PIB per capita

El PIB per capita depèn de dos factors principals:

1. Productivitat del treball: Per augmentar-la, cal invertir en maquinària, formació, tecnologia, etc.
2. Treball per capita: Reflecteix la capacitat d'un país per crear llocs de treball.

A l'entrada a la UE, es van crear molts llocs de treball que no es van poder ocupar inicialment a causa de la ràpida transició del sector rural a l'industrial i un boom d'immigració.

Altres indicadors econòmics

• Grau o coeficient d'obertura exterior (CAE): És la suma de les exportacions (X) i les importacions (M) en relació amb el PIB. Si creix, indica que hi ha hagut més transaccions internacionals.
• Deflactor del PIB: Es calcula com (PIB nominal / PIB real) i mesura la inflació dels béns i serveis produïts en un país durant un període.

Anàlisi de la demanda en períodes de crisi

Contracció de la demanda interna

• Consum privat (C): Disminueix a causa de la caiguda de l'ocupació (L), la renda (Y), el crèdit i la riquesa, i per l'augment d'impostos.
• Inversió (I): Baixa per la manca de crèdit, la reducció de la inversió pública i la caiguda dels beneficis empresarials.
• Despesa pública (G): Es redueix per la necessitat de sanejar les finances públiques.

Comportament de la demanda externa

Durant les crisis, les exportacions (X) tendeixen a pujar i les importacions (M) a baixar per guanyar competitivitat.

Nota: En formar part de l'eurozona, Espanya no pot devaluar la seva moneda. L'ajust per guanyar competitivitat exterior s'ha de fer mitjançant una devaluació interna, principalment a través de la reducció dels salaris.

Estructura productiva i empresarial

Canvis en l'estructura sectorial

L'agricultura i la indústria han perdut pes en l'economia, la qual cosa es reflecteix en una disminució del seu Valor Afegit Brut (VAB) i de l'ocupació que generen.

La pèrdua de pes de la indústria en els últims anys es deu a la deslocalització (cerca de costos més baixos en altres països, major inversió en I+D, etc.) i a la falta de competitivitat.

Evolució de la construcció i els serveis

El sector de la construcció va créixer de manera sostinguda fins a la crisi financera i immobiliària del 2007-2008. Per contra, el sector serveis ha experimentat un creixement considerable al llarg dels anys.

Característiques del sector serveis

• Creixement de l'ocupació: Per generar més beneficis, és necessari contractar més personal, la qual cosa incrementa els costos i, en conseqüència, els preus.
• Baixa productivitat: El creixement de la productivitat és limitat perquè és un sector intensiu en factor humà, amb menys pes de la maquinària i la tecnologia en comparació amb la indústria.
• Intensitat en mà d'obra: El factor humà és clau.
• Menor competència: Generalment, hi ha menys competència que en el sector industrial.

Preus en el sector serveis

Els preus en el sector serveis tendeixen a créixer més que en la indústria i són més fluctuants. Això s'explica per diversos motius:

• Elevada elasticitat-renda: La demanda de molts serveis varia significativament amb els canvis en la renda dels consumidors.
• Menor competència: La falta de competència permet a les empreses fixar preus més alts.
• Increment de costos: L'augment dels costos (especialment salarials) es trasllada als preus finals per poder cobrir les despeses.

Especialització productiva d'Espanya

L'estructura productiva d'Espanya és similar a la mitjana de la UE, amb un gran pes del sector serveis. No obstant això, el sector agrícola espanyol té un pes relativament major que en altres països europeus.

Característiques de l'especialització espanyola

• Sobreespecialització en serveis: Espanya està sobreespecialitzada en certs serveis.
• Baixa inversió en I+D: Això es deu, en part, a un teixit empresarial dominat per PIMES, que tenen menys recursos per invertir que les grans empreses.

Anàlisi del sector serveis

• Sectors sobreespecialitzats: Hostaleria, comerç i reparació.
• Sectors infravalorats: Serveis a empreses.

Existeix una relació directa entre el grau d'especialització productiva i l'estructura de les exportacions: com més especialitzat està un país en un sector, més exportarà d'aquest.

Preguntes clau sobre l'economia espanyola

Ha crescut l'economia espanyola en els últims 60 anys?

Sí, l'economia espanyola ha crescut de manera significativa, tot i que amb períodes marcats per crisis importants com la dels anys 70 o la del 2012. L'evolució ha estat generalment ascendent, amb l'excepció de caigudes puntuals com la del 2020 a causa de la pandèmia.

Quins són els beneficis de la integració monetària a la UE?

• Increment del coeficient d'obertura exterior (CAE) i de les transaccions comercials.
• Adopció d'una moneda comuna (l'euro), que elimina el risc del tipus de canvi dins de la UE i els costos associats.
• Facilita la mobilitat de treballadors dins de la UE.

I els costos de la integració monetària?

• Pèrdua de la moneda pròpia (la pesseta) i del poder del Banc d'Espanya per prendre decisions sobre aquesta. Ara, la política monetària la dirigeix el Banc Central Europeu (BCE).
• Pèrdua de la sobirania monetària i de la capacitat d'aplicar polítiques monetàries pròpies (expansives o restrictives).

Com es poden minimitzar aquests costos?

Com que ja no es pot devaluar la moneda per guanyar competitivitat, l'ajust s'ha de fer mitjançant la devaluació interna, que consisteix a abaratir els costos de producció, principalment a través de la moderació o reducció dels salaris.

Quins principis es van seguir per dissenyar la Unió Monetària Europea (UME)?

En lloc de seguir la "Teoria de les Àrees Monetàries Òptimes", es van prioritzar els criteris de convergència de Maastricht. La idea era que tots els països membres assolissin un grau similar d'estabilitat econòmica i compartissin polítiques comunes.

Quins factors impulsen el creixement econòmic?

• Millora del sector exterior.
• Xocs monetaris positius: com la devaluació de la moneda, la baixada de tipus d'interès o la depreciació de l'euro respecte al dòlar.
• Xocs d'oferta positius: com la baixada del preu de les matèries primeres (que abarateix el preu final) o augments salarials vinculats a la productivitat.

Com es negociaven els salaris a Espanya?

La negociació salarial ha estat tradicionalment de caràcter sectorial, amb acords que, tot i ser negociats per sindicats amb pocs afiliats, tenen un abast molt ampli i afecten molts treballadors.

Eren elevats els costos d'acomiadament a Espanya?

Sí, històricament han estat elevats per oferir una major protecció als treballadors.

Eren generoses les prestacions per desocupació?

Sí, tot i que les reformes laborals les han anat modificant, tradicionalment han estat elevades.

Era adequada la despesa en polítiques actives d'ocupació?

No, sempre ha estat bastant baixa, la qual cosa dificulta la reinserció dels treballadors al mercat laboral.

Quins efectes va tenir la reforma laboral del 2012?

• Salaris: Es van disminuir per guanyar competitivitat.
• Acomiadament: Es van frenar els acomiadaments a llarg termini.
• Contractació: Va augmentar la contractació.
• Llindar de creixement per crear ocupació: Es va reduir del 2% a l'1%. Aquest percentatge indica quant ha de créixer l'economia per generar llocs de feina nets.
• Temporalitat: Va augmentar.

Per què es va sol·licitar ajuda financera a la UE per sanejar el sistema bancari?

Es va demanar a causa de l'elevat endeutament públic del 2012, el risc imminent de fallida de Bankia (una entitat sistèmica que no es podia deixar caure) i les conseqüències de la crisi financera del 2008.

Quines mesures va exigir la UE com a contrapartida?

1. Avaluació realista del capital necessari: Comptabilitzar de manera transparent les necessitats de capital del sector bancari.
2. Creació del "Banc Dolent" (SAREB): Es va crear la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) per transferir-hi els actius immobiliaris tòxics que perjudicaven els balanços dels bancs.
3. Reforma del marc regulador: Exigir més liquiditat i solvència a les entitats bancàries.