Economia a Espanya: Balança de Pagaments, Comerç i Transport

La balança de pagaments a Espanya

La balança de pagaments és el conjunt de transaccions econòmiques o intercanvis que un Estat realitza amb l’exterior, incloent-hi ingressos per vendes, transferències i capitals exteriors, menys les despeses de compra a l'exterior. Es considera una balança negativa quan la compra és superior a la venda, i una balança positiva quan la venda supera la compra. A Espanya, tradicionalment, s'ha registrat un saldo negatiu.

Subdivisions de la balança de pagaments

• Balança per compte corrent: comptabilitza els ingressos i els pagaments, descrivint el nivell de riquesa generada nacionalment.
• Balança comercial: registra les importacions, exportacions i operacions de compravenda de béns entre un país i la resta del món. A Espanya, la balança comercial presenta un dèficit pel valor elevat de la importació de productes energètics. En els últims anys, s'ha produït una davallada del consum per la crisi econòmica mundial, reduint el dèficit gràcies a la disminució de productes importats i l'augment de les exportacions i la producció local.
• Balança de serveis: registra les importacions i exportacions de serveis. Inclou el turisme (la gran part), viatges, assegurances, serveis diversos, etc. A Espanya, aquesta balança té superàvit gràcies a la gran quantitat de turisme.
• Balança de rendes: registra les rendes originades en un país que no és el de residència i els beneficis de capital.
• Balança de transferències: inclou les trameses de capital d’immigrants, donacions i ajudes al desenvolupament.
• Balança de compte financer: registra les inversions empresarials d’Espanya a l’exterior (i viceversa), a més de les reserves als bancs nacionals, com ara préstecs i dipòsits a entitats financeres. A Espanya, la balança financera presenta dèficit per l'endeutament extern de l'economia espanyola.
• Balança per compte de capital: inclou les transferències de diners públics o privats sense contrapartida (no s'han de retornar), destinades al desenvolupament econòmic nacional.

El comerç interior: característiques i sistema dual

El comerç interior a Espanya es caracteritza per un sistema dual, format per moltes empreses petites i grans empreses (nacionals o multinacionals). Presenta una distribució desigual al territori i representa el 16% de l’ocupació espanyola.

Canals de distribució

• Dels béns d’equipament: No necessiten molts intermediaris, ja que es fabriquen per encàrrec i demanda (vehicles col·lectius, de gran càrrega, màquines pesants o elèctriques). La unió entre consumidors i productors es realitza sovint en fires de mercat. També s'utilitza el lísing (lloguer amb opció de compra) i el rènting (lloguer sense opció de compra).
• Dels béns de consum:
  • Per a aliments frescos: Necessiten molts intermediaris, cosa que encareix el preu inicial (fins a cinc vegades més car). Per evitar-ho, s'han creat cooperatives i agrupacions per a una comercialització ràpida i directa a grans superfícies o mercats centrals.
  • Per a béns duradors: La resta de productes guanyen terreny en superfícies comercials, hipermercats i grans magatzems. Aquests contracten grans comandes, reduint el preu de cost i oferint marques blanques, promocions i rebaixes.

El problema principal és que els petits comerços locals no poden competir amb els grans centres, provocant el seu tancament i la decadència de la funció comercial a les ciutats. Com a solució, es proposa limitar l'obertura de nous centres comercials o promocionar els comerços locals dins d'aquests grans espais.

Les xarxes de transport: infraestructures i funcions

Les xarxes de transport són la distribució de vies pel territori, formades per eixos que uneixen dos o més nodes. Les infraestructures (aeroports, carreteres, ports, etc.) possibiliten la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells, etc.).

Factors que intervenen en el transport

• Densitat i qualitat de la xarxa: És un indicador del nivell de desenvolupament nacional que permet el desplaçament de persones i mercaderies.
• Condicionants físics: El relleu i la climatologia poden dificultar la construcció tècnica.
• Densitat d’assentaments humans: Una major concentració de població augmenta la necessitat de desplaçaments i intercanvis.

En els països desenvolupats, les xarxes són denses i connecten zones industrials i urbanes. En canvi, en els països subdesenvolupats, la xarxa és incompleta i només connecta zones productores de matèries primeres amb centres d’exportació.

Funcions del transport

• Satisfer necessitats econòmiques: Posen en contacte la producció amb el mercat. La manca d'inversió en infraestructures redueix la competitivitat.
• Respondre al desplaçament de les persones: Provoca moviments pendulars entre residència i treball, generant problemes de circulació en hores punta.
• Integrar diferents grups socials: Difon idees, cultures i tècniques, essent essencial en la globalització econòmica.

El sistema de transports a Espanya

El transport a Espanya té una forma clarament radial per un interès polític històric de connectar Madrid amb les capitals de província, tot i que s'està corregint progressivament. S'ha produït una gran modernització gràcies als Fons de Cohesió Europeus.

Transport marítim

És ideal per al transport de grans quantitats de mercaderies a llarga distància, reduint costos. La seva rendibilitat es basa en l'especialització dels vaixells i la reducció del temps de càrrega i descàrrega mitjançant contenidors. Destaquen les Zones d’Activitat Logística (ZAL) per atreure el servei marítim.

Transport fluvial

És pràcticament inexistent a Espanya per la manca de rius navegables, exceptuant parts del Guadalquivir i l'Ebre. El més important és el Port de Sevilla.

Transport aeri

Mitjà en gran expansió, òptim per a passatgers per la seva rapidesa. Destaquen l'Aeroport de Barajas (com a hub o centre de connexions) i l'Aeroport del Prat. Tot i els seus costos superiors, la liberalització del trànsit aeri el 1932 va posar fi al monopoli d'Iberia, fomentant fusions i noves companyies.

Transport terrestre

• Xarxa de carreteres: És la principal xarxa per a mercaderies i persones per la seva flexibilitat, tot i que genera congestió i impacte ambiental.
• Xarxa d’alta capacitat: Autovies i autopistes que canalitzen el trànsit interregional i connecten ports i aeroports.
• Xarxa ferroviària: Gestionada principalment per RENFE. Es promociona com una alternativa ecològica i ràpida a la carretera, tot i que té el desavantatge de l'amplada de via diferent de la resta d'Europa.
• Xarxa d’alta velocitat (AVE): Facilita l'accés al centre de les ciutats i suposa un estalvi respecte als aeroports.

Problemàtiques ambientals i intermodalitat

El sector del transport és el principal consumidor d’energia final a Espanya i el major emissor de gasos d'efecte hivernacle, especialment per l'ús de la carretera. Per millorar la sostenibilitat, es fomenta la intermodalitat, que consisteix en la transferència de persones i mercaderies utilitzant diferents tipus de transport per guanyar rendibilitat i reduir costos.