L'economia d'entreguerres: del Pla Dawes al Crack del 29

Conseqüències del final de la Primera Guerra Mundial

El final de la Primera Guerra Mundial va comportar:

• Pèrdua de milions de vides humanes.
• Paralització de l’aparell dels països en guerra.
• Depreciació de monedes i la inflació.
• Augment del deute interior i exterior.
• Pagament de les reparacions de guerra per part dels països derrotats.
• El final de la Primera Guerra Mundial va comportar la fallida del continent europeu com a centre financer i industrial del món i l’inici de l’hegemonia dels EUA en l’economia mundial.

L'establiment del sistema econòmic: Pla Dawes

Per estabilitzar l’economia després de la Primera Guerra Mundial es va restaurar el patró d’or.

Els països van implantar el proteccionisme i la pujada de les tarifes duaneres. Per estabilitzar les monedes europees es va acceptar el Pla Dawes. Es van ajustar els pagaments que Alemanya havia de fer cada any adaptant-se al ritme de la seva economia. Nord-amèrica va concedir també préstecs a Alemanya per afrontar la despesa de la guerra, la qual cosa li va permetre la recuperació econòmica a partir del 1924.

Totes aquestes mesures del Pla Dawes van significar que l’equilibri de l’economia mundial es recolzava en el capital dels EUA; és a dir, una crisi als EUA suposava una crisi mundial.

Els feliços anys 20

Període de reactivació econòmica especialment als EUA, França i Alemanya. Va ser una expansió econòmica de sectors nous de l’economia. Noves indústries com l’automòbil, l’electricitat, el telèfon...

Límits i desequilibris de l'expansió

La prosperitat dels feliços anys 20 tenia alguns desequilibris:

• Crisi del sector agrícola per la mecanització i la modernització del procés.
• Estancament de les indústries tradicionals.
• Descens de la capacitat de consum de la població degut a l’estancament dels salaris; les indústries van haver d’afrontar el creixement dels estocs.
• Estancament del comerç mundial per l’augment de les taxes duaneres i les polítiques proteccionistes.
• Inestabilitat del sistema monetari internacional.
• Descens de les inversions en activitats productives. Molts capitals s'invertien en borsa perquè l’especulació oferia un gran benefici.

El crack de 1929 i la Gran Depressió

L’octubre de 1929 la borsa de Nova York es va enfonsar, adquirint la crisi una dimensió mundial.

La crisi de sobreproducció i les inversions especulatives van donar lloc a una bombolla especulativa. El 24 d’octubre del 1929, conegut com a dijous negre, 13 milions d’accions es van posar a la venda amb una demanda nul·la; el mercat es va col·lapsar i la borsa es va enfonsar.

L’enfonsament de la borsa va col·lapsar l’economia nord-americana i va donar lloc a una llarga crisi coneguda com a Gran Depressió, que tenia els següents problemes:

• Destrucció de l’estalvi i la ruïna de petits i grans inversors.
• Reducció dràstica dels crèdits, del consum i la inversió.
• Cessament de les inversions.
• Augment de les taxes d’atur.
• Crisi al món rural.
• Caiguda en la misèria de la població.