Economia a Catalunya: Anàlisi i Sectors Clau

L'economia local en un món global

L'any 2007, l'economia catalana era la més potent de les comunitats autònomes espanyoles. El PIB estava per sobre del d'Espanya i del de la Unió Europea. Aquell mateix any, la taxa de creixement anual del PIB de Catalunya era igual al de la Unió Europea. A finals de 2008, el PIB va baixar notablement a Catalunya. L'índex de preus del consum l'any 2007 era d'un 3% per sobre de l'espanyol i l'europeu. La taxa d'activitat de Catalunya era d'un 61% l'any 2007, superior al d'Espanya i la Unió Europea. El mateix any, la taxa d'atur era d'un 6,5% a Catalunya, inferior a la d'Espanya i la Unió Europea. L'any 2008, la taxa d'atur de Catalunya es va situar a l'11%.

La importància dels sectors productius

Catalunya es caracteritza per la importància del sector terciari. El pes d'aquest sector és menor que el de les economies d'altres països europeus. Amb un valor afegit brut del 65% l'any 2007, Catalunya estava per sota de la mitjana d'Espanya i la UE. El sector industrial és el segon en importància a Catalunya i, amb un 22%, representava l'any 2007 un valor afegit brut per sobre del 17% de l'estat espanyol i del 20% de la UE durant el mateix any. La indústria ha experimentat una pèrdua del seu pes relatiu en el conjunt de l'economia catalana. Tanmateix, Catalunya continua sent un país amb un sector industrial potent. La participació de la indústria en el PIB espanyol és més alta que la de les altres comunitats autònomes. El sector de la construcció ha estat un dels motors de l'economia catalana i espanyola. El sector primari té una participació al valor afegit brut de Catalunya en un percentatge molt baix.

La confluència amb Europa

Des de la incorporació d'Espanya a la UE l'any 1986, l'economia catalana ha experimentat un gran creixement i s'ha acostat a les mitjanes europees i a la dels països més avançats. Si tenim en compte el producte interior brut per capita, veiem un augment de l'any 1986 al 2004, més elevat que a l'Europa dels 25. En l'actualitat, el PIB per capita de Catalunya és similar al d'altres països europeus. Dins d'aquest període de creixement i de confluència amb Europa, es distingeixen tres etapes:

• 1986-1991: període de recuperació
• 1992-1994: crisi general
• 1995-2006: creixement econòmic

Des de l'any 2007, l'economia catalana ha entrat en crisi.

Els serveis: comerç, turisme i finances

El comerç

L'any 2006, el comerç representava el 20% de la producció total del sector dels serveis de Catalunya i va ocupar el 15% del total de la població activa. Catalunya és la primera comunitat autònoma de l'estat en aquest sector. La forma predominant d'empresa són les PIMES. La distribució territorial del comerç no és homogènia. Així, l'any 2006, el 68% del total de llicències d'activitat econòmica comercial de Catalunya s'ubicaven a la demarcació de Barcelona. També s'ha de tenir en compte que el pes del comerç varia en cada comarca.

Algunes característiques principals del sector comercial actual són:

• El domini de la petita empresa
• Un associacionisme comercial feble
• Un grau de professionalització baix
• Un índex alt d'habitants per establiment

El turisme

El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l'economia. Catalunya s'ha convertit en una de les principals destinacions turístiques d'Europa. És la comunitat autònoma que presenta un creixement més gran en aquest sector. A aquesta situació positiva, cal afegir-hi el turisme nacional, que entre 2001 i 2005 va passar de 4,7 milions a 5,2 milions de turistes.

Algunes de les característiques principals del sector turístic actual són:

• La seva acusada estacionalitat
• La concentració turística a la franja litoral
• La força de la marca Barcelona
• La consolidació del turisme rural
• La procedència geogràfica variada

Els principals reptes que ha de superar el turisme català són la seva estacionalitat estival, la concentració de l'oferta al litoral i la insuficiència d'allotjaments a l'interior.

Les finances

Són un element fonamental per al desenvolupament de l'economia perquè canalitzen els diners des de les unitats econòmiques que disposen d'un excés de fons i els presten a altres unitats que no tenen recursos suficients. L'existència d'un sistema financer complex i ben regulat és una característica de les economies avançades i un motor capaç de generar riquesa i rendes. Les característiques més destacades del sistema financer català són la importància de les caixes d'estalvis. Finalment, la borsa és el mercat on es porten a terme les operacions financeres, mitjançant la compra i la venda d'accions i obligacions.

Activitats industrials i construcció

El sector industrial ha tingut un protagonisme molt important en la modernització de Catalunya i continua tenint un paper primordial. Les activitats industrials es concentren als polígons industrials: àrees especialitzades on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia. Aquests es localitzen en punts determinats del territori buscant un seguit d'avantatges. La tipologia dels polígons és diversa segons les activitats industrials que s'hi duguin a terme (transformació de matèries primeres, recerca i desenvolupament, logística, sectors d'activitat econòmica).

Algunes de les principals característiques actuals són:

• Estructura productiva diversificada (transport i químic)
• Domini de la indústria transformadora
• Mida petita i mitjana de les empreses
• Productivitat baixa
• Concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona

Principals àrees industrials

La localització de les activitats industrials a Catalunya té una relació molt estreta amb tres sistemes urbans: els grans nuclis de població, els principals eixos viaris i de transport i els eixos fluvials. Les indústries busquen obtenir beneficis de la seva ubicació en entorns accessibles, propers als grans centres logístics i dotats de serveis que facilitin el desenvolupament de les seves activitats. D'acord amb les variables descrites anteriorment, els diversos subsectors industrials tendeixen a concentrar-se en determinades àrees, fet que produeix una especialització territorial:

• Àrea metropolitana de Barcelona: metal·lúrgic, material de transport, plàstic, farmacèutic, elèctric i electrònic i tecnologies de la comunicació
• Corredor de l'AP-7: maquinària, química, plàstics, elèctrics
• Eixos fluvials del Llobregat i el Ter: tèxtil
• Baix Camp i Tarragonès: indústria química
• Lleida i Segrià: activitats agroalimentàries i de fabricació de maquinària

El sector de la construcció

Des del desenvolupament econòmic de Catalunya i d'Espanya després de l'estancament de la postguerra el 1950, el sector de la construcció ha tingut un protagonisme molt important. Entre 1998 i 2007 es va viure una gran etapa de creixement. L'any 2007, el sector de la construcció va entrar en una forta recessió. Entre les indústries destacades relacionades amb aquest sector hi ha les fàbriques de ciment, les bòbiles, les fàbriques de ceràmiques i sanitaris. La construcció se situa a les grans àrees urbanes.

Activitats agràries i la pesca

El sector agrari

L'agrari és el sector amb un percentatge de participació en el PIB més petit i és el que ocupa menys població activa. Del segle XIX al XX, aproximadament un 50% de la població activa treballava en aquest sector. L'escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que gairebé un 30% del territori català està ocupat per conreus. L'explicació a aquest contrast és la intensa mecanització de les activitats agràries. També l'aportació del sector agrari al PIB de Catalunya ha seguit una tendència a la baixa durant les últimes dècades.

Algunes de les característiques principals del sector agrari actualment són:

• La seva diversificació, amb un ventall de subsectors que comprèn productes propis de l'agricultura continental
• La importància de la ramaderia, sobretot de la ramaderia intensiva
• La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles
• El caràcter familiar de les explotacions, tant pel que fa a la seva titularitat com a la mà d'obra
• La propietat és el règim de tinença de la terra dominant en aquestes explotacions
• Pel que fa a la ramaderia, el bestiar que aporta més valor econòmic és el porcí, el boví i l'aviram