Ecologia: Conceptes Bàsics, Factors Ambientals i Relacions entre Organismes

Ecologia i conceptes bàsics

Ecologia: estudi científic de les interaccions entre els éssers vius i el medi ambient, els quals determinen la distribució i l'abundància dels èssers vius.

Medi ambient: tot allò que envolta un organisme i tot allò amb el qual pot relacionar-se, i que comprèn els factors biòtics (éssers vius) i els abiòtics (condicions químiques i físiques).

Ecotons: límits espacials dels ecosistemes que queden determinats per canvis més o menys bruscos en les característiques de la biocenosi i del biotop.

Necton: organismes aquàtics actius.

Neuston: organismes que viuen a la superfície de l'aigua.

Perifiton: organismes que viuen sobre plantes aquàtiques.

Bentos: organismes que viuen al fons de les aigües.

Bisus: fils verdosos amb els quals s'agafen els musclos a les roques.

Factors abiòtics

Factors abiòtics: característiques físiques i químiques del medi ambient susceptibles de variar al llarg del temps i que influeixen en els organismes vius, provocant-hi respostes diverses (ex: temperatura, pH).

Organismes euriòics: poden viure en intervals de valors més amplis d'un determinat factor abiòtic.

Organismes estenoics: toleren intervals molt estrets.

Factors climàtics (ecosistemes terrestres).

Factors edàfics (interactuen amb els organismes del sòl).

Factors hidrològics (ecosistemes aquàtics).

Mesoclimes: climes diferents dins d'una regió qualsevol.

Humitat

Humitat: els éssers vius depenen absolutament de l'aigua.

Humitat absoluta: grams d'aigua (gasos) per m³ d'aire.

Humitat relativa (%): aigua (gasos) de l'aire / màxim que podria contenir aquesta matèria, segons la pressió i la temperatura.

Segons l'aigua que necessiten:

• Xeròfils: modis secs, plantes i animals de deserts.
• Mesòfils: tenen necessitats moderades d'aigua (p. ex., l'ésser humà).
• Higròfils: viuen en medis molt humits.
• Aquàtics.

Llum

Esciòfils: plantes d'ombra.

Heliòfils: necessiten il·luminació molt alta per viure (més gruix de sòl).

Edafologia i sòls

Edafologia: ciència que estudia els sòls, la seva estructura, els processos de formació i l'evolució.

Visota: en cas que es reconeguin minerals putrefactes.

Calcífug: que fuig de la calç.

Helòfits: terrenys amb molta sal.

Rupícoles: plantes agafades a la roca.

Al·luvions: fragments de diferents mides de sorres que arrossega el procés de sedimentació i que formen el sòl.

Humus: material en descomposició.

Relacions biòtiques i poblacions

Factors biòtics: relacions que s'estableixen entre organismes que viuen en un determinat ecosistema (intraespecífiques = mateixa espècie; interespecífiques = diferents espècies).

Població: efectiu (nombre d'individus que la componen).

Esperança de vida, natalitat (potencial biòtic: R = P_final / P_inicial, on P_final = P_inicial + natalitat − mortalitat + immigració − emigració).

Proporció de sexes, distribució per edats, corbes de supervivència (tota la P_inicial fins que és morta tota).

N_T = N₀ · R^t

Relacions intraespecífiques

Competència: provocada per la necessitat comuna d'un recurs limitat, que condueix a la reducció de la supervivència, del creixement i de la reproducció.

Cooperació: permeten als individus d'una població realitzar determinades funcions vitals impossibles per als individus aïllats, i constitueixen el fonament mateix de les poblacions.

• Gregàries: relació per a la recerca d'aliments i protecció mútua.
• Familiars: parentiu.
• Estatals: agrupats en castes i divisió del treball.
• Colonials.

Relacions interespecífiques

• Competència
• Depredació: un organisme viu és matat i menjat parcialment o totalment per un altre.
• Parasitisme
• Mutualisme: associació de 2 espècies amb resultat de benefici mutu.
• Comensalisme: una espècie és afavorida mentre que l'altra no és afavorida ni perjudicada.
• Amensalisme: l'activitat normal d'una espècie produeix perjudici a una altra.
• Coevolució: relació depredador-presa, 2 espècies diferents que evolucionen per necessitat de l'altra.

Limícoles: van buscant el fang.

Principi d'exclusió de Gause: 2 espècies no poden tenir el mateix nínxol ecològic.

Cadenes tròfiques i flux de matèria

Segons el tipus nutricional, els organismes de l'ecosistema es classifiquen en:

• Productors: produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i una font d'energia.
• Consumidors: consumeixen matèria orgànica i la transformen en matèria orgànica pròpia; en obtenen energia (1r, 2n, 3r ordre).
• Descomponedors o detritívors: eliminen la matèria orgànica que sobra i la converteixen en matèria inorgànica.

Biomassa (g·m⁻²): quantitat de matèria que té un determinat nivell tròfic; és la biomassa d'un nivell tròfic durant un període de temps.

Producció (g·m⁻²·any)

Clímax: situació en què la biomassa és màxima i constant, i la producció iguala la despesa respiratòria; implica biodiversitat màxima i el cicle de la matèria té lloc entre diferents organismes de la biocenosi.

Bioelements i biomolècules

Bioelements: tots aquells elements que formen part dels éssers vius (C, H, O, N, S, P, Mg, Ca, Na, K, Cl).

Oligoelements: conjunt d'elements químics que es troben present en els organismes en proporcions molt reduïdes (Fe, F, Se, Mn, Si, Cr...).

Biomolècules: compostos que es poden extreure dels éssers vius mitjançant procediments químics.

• Inorgàniques (aigua, sals minerals, gasos).
• Orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics).

Aigua

Propietats biològiques: termoreguladora, dissolvent universal, estructural, mecànica i química.

Propietats físiques: calor de vaporització, calor específica, dipolar, cohesió-adhesió, densitat en estat sòlid.

Sals minerals

Precipitades: funció esquelètica o de sustentació. Disoltes: formació de les dispersions a l'interior dels organismes.

Transport a través de membranes

Difusió.

Diàlisi: separació de 2 soluts d'una dissolució a través d'una membrana que només permet el pas de les partícules més petites.

Osmosi.