Duresa de l'aigua i paràmetres de qualitat orgànica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Química
Escrito el en 
con un tamaño de 2,57 KB
Duresa de l'aigua
La duresa de l'aigua és el contingut de metalls alcalinoterris, principalment calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+). Aquest fenomen provoca precipitacions de sals de calci i magnesi i té el seu origen en les roques del sòl.
- Duresa total: Suma de totes les sals de calci i magnesi.
- Duresa temporal: Correspon als bicarbonats de calci i magnesi (desapareix per ebullició).
- Duresa permanent: És la que persisteix després de l'ebullició de l'aigua; correspon a la diferència de les dues anteriors.
Es mesura en graus francesos (1 ºF = 10 mg CaCO3/L d'aigua).
1. Distinció entre DBO i DQO
- DQO (Demanda Química d'Oxigen): Quantitat d'oxigen necessari per oxidar químicament tota la matèria orgànica continguda en 1 L d'aigua. S'expressa en mg O2/L (ppm). Mesura la matèria orgànica total, tant biodegradable com no biodegradable.
- DBO (Demanda Bioquímica d'Oxigen): Oxigen consumit pels microorganismes d'1 L d'aigua a 20 ºC. Mesura la matèria orgànica biodegradable.
2. Paràmetres per quantificar la matèria orgànica
La matèria orgànica es caracteritza per:
- Baixa solubilitat.
- Menor densitat que l'aigua.
- Necessitat d'oxigen per ser degradada.
- Potencial toxicitat per a plantes, peixos, algues i éssers humans.
Segons la seva susceptibilitat a ser oxidada microbiològicament, es classifica en biodegradable o no biodegradable.
3. Degradació aeròbica de la matèria orgànica
Aquest procés consumeix oxigen de l'aigua per a la degradació microbiològica, fet que indica una gran demanda d'oxigen en els residus:
- S + O2 → SO42- (sulfat)
- N + O2 → NO3- (nitrat)
4. Degradació anaeròbica de la matèria orgànica
Els productes resultants són el H2S (pudor a ous podrits), el metà i l'amoníac, els quals són tòxics per a la majoria d'organismes superiors.
5. Què determina el paràmetre COT?
COT (Carboni Orgànic Total): Mesura el carboni orgànic present en l'aigua. S'expressa en mg C/L (ppm) i es determina mesurant el CO2 alliberat per calcinació d'una micromostra.