Quan i qui va dur a terme la normativització de la llengua catalana

Edat Mitjana ( XIV)

L’​humanisme ​és un moviment cultural que va florir a la Toscana.

El gran difusor del humanisme va ser el senyor Petrarca.

L’home es el centre de tot, els humanistes estan a la base d’allo que s’anomenara el dolce still novo en que es considera que la dona es bona per naturalesa i es un personatge que bonifica, transmet bondad amb qui té relació (donna angelicata), peró també hi havia dones que tenien defectes.                 

El ​Barroc ​( XVII )

És un segle en el que predomina un gran pessimisme, hi ha una actitud de desengany per part dels intelecutals , per ells l’única certesa és la mort, la mort era vista com un alliberament, ja que el que vivien no era vida.

Renaixença : (1833)

La intencionalitat de la renaixença consistia en reivindicar l’ús de la llengua catalana i tornar a tirar amb força tot el que era la cultura catalana, un autor remarcable és Bonaventura Carles Aribau va escriure l’Oda la pàtria i en la seva poesia es va extreure la idea de patria i llengua, no es pot estimar la teva patria si no estimes la teva llengua.

Modernisme (finals s. XIX-XX)

Pretén reivindicar tot allò que era català i Europeïtzat Catalunya, donaven molta importància a les formes de la naturalesa on després es veuen reflectides en les seves obres més plàstiques, eren autors rebels, cada un tenia la seva ideologia i la defensava.

Noucentisme (1906-1925)

Volen una Catalunya Europea, Burgesa, industrials, i crearan les bases de el que és avui en dia la Catalunya actual, i son els que tiren endavant la Normativització del Català (gramatica, normativa…)

Avantguardisme ( període d'entreguerres)

Ve de frança i adopta una actitud crítica davant la societat burgesa, es revelen contra la realitat bèl·lica que s'està manifestant en el s. XX. Els avantguardistes són rebels, barreja de gèneres, no segueixen les normatives de les llengües,  no els hi agraden les normes.

Superació de la situació de Diglòssia

El català recupera el seu us en àmbits formals

Recuperació desigual de funcions en els diversos ambits socials

Es normalitza l’us del catala en nombrosos ambits socials

Més coneixement passiu de la llengua

Especialment en àmbits escolars gracies a l’escolarització catalana

Absorció de col·lectius de migració

Els emigrants de Catalunya s’adapten al catala.

Distribució desigual de la demografia

L’evolució de la població es desigual ja que els ciutadans tenen com a primera llengua el catala