El Dubte Metòdic de Descartes: Del Geni Maligne al Cogito

El mètode cartesià i la recerca de la veritat

Una vegada explicat el mètode cartesià basat en l'ideal matemàtic, Descartes necessita un punt per a començar. Trobant veritats evidents i absolutes permetrà fonamentar l'edifici del coneixement amb seguretat. Per tal de trobar aquestes veritats, Descartes elabora el seu mètode.

Aquest dubte té una diferència molt important respecte a l'escepticisme: mentre que els escèptics dubten per dubtar, Descartes dubta amb la finalitat de trobar la veritat absoluta i vertadera; és a dir, trobar una veritat que siga el punt de partida de l'edifici del coneixement. Aquest dubte s'anomena dubte metòdic.

Les tres fases del dubte metòdic

Per tal d'arribar a la màxima radicalitat, el dubte es divideix en tres nivells:

• Dubte dels sentits: Els sentits són els que ens comuniquen amb el món exterior i, de vegades, ens enganyen. Per tant, si volem trobar la veritat absoluta, els sentits han de quedar descartats.
• Dificultat de distingir la vigília del somni: Sovint tenim dificultats per a distingir el somni de la vigília. Així, el que realment està posant en dubte és el món i la seva existència, així com la nostra existència física.
• La hipòtesi del geni maligne: També anomenat dubte hiperbòlic. És una hipòtesi improbable, però no impossible. Aquest tercer motiu de dubte és el més radical i extrem.

El geni maligne i el Cogito

Realment, ací és on dubta de la bondat del vertader Déu, ja que, segons Descartes, Déu s'ha encarregat que cada vegada que un ésser humà pense que ha copsat la veritat, s'equivoque. El resultat d'aquest problema existencial és l'obscuritat, el res més absolut.

La qüestió ja no radica en el fet que no podem conéixer, sinó que és possible que res existisca, ni tan sols el propi jo. Descartes pensa que el que nosaltres pensem pot ser manipulat, però la facultat que ho permet segueix sent completament nostra. Per tant, el més important és si existim o no: el fet de dubtar demostra el pensament, i el pensament demostra l'existència. Això és una deducció i, per tant, és salva veritate.